No acatar la festa

La insubmissió o la desobediència civil no violenta són pràctiques que de manera individual o col·lectiva intenten plantar cara a decisions governamentals que són contràries a drets que es consideren bàsics, o que atempten contra la llibertat de consciència, o que suposen una imposició inassumible democràticament.

Avui dia ja no es tracta d'anar contra el servei militar, per exemple, sinó que hi ha altres reptes i demandes. Ahir se'n va visualitzar una: organitzacions com Òmnium Cultural van fer la jornada laboral amb total normalitat, no acatant la festa "nacional" marcada pel govern espanyol. 

És interessant valorar en aquests casos com una organització actua coherentment amb els seus valors i discurs, portant-los a la vivència pràctica quotidiana, i trobant la manera de fer-ho responsablement. En aquest cas, se suposa que l'entitat ha cercat un altre dia per a fer la festa que correspon als seus treballadors, o bé la pot haver deixat disponible perquè cadascú la faci quan vulgui.

Lògicament, aquesta mena de pràctiques requereixen una plena alineació en valors entre treballadors i empresa. Altrament no seria possible. En el cas dels autònoms és diferent, tot i que també podem comunicar obertament la nostra decisió de treballar, com vam fer a Dia intens de feina i dinar de treball al Norai. A més, vam decidir fer un dinar de feina i desgravar-lo... a veure si en la inspecció d'Hisenda s'atreveixen a dir que en un dia festiu no es fan dinars de feina. En la meva agenda laboral l'he marcat com a dia feiner.

Avui llegim la notícia que entitats com Òmnium Cultural fan jornada laboral normalitzada i se salten la festivitat espanyola. Una jornada que el conseller de governació del primer govern Pujol, Joan Rigol, va aconseguir treure del calendari festiu a Catalunya i que per un decret administratiu va tornar a imposar-se el 1987.

Interessant la gestió de l'RSE per als continguts que afecten al tractament de les imposicions polítiques. Tot un món en la gestió de la diversitat.