15.10.11

Regals als mestres (II)

Ahir vam parlar de regals i ho vam fer focalitzant sobretot els Regals als mestres / Regalos a los maestros, sense saber que ahir mateix la UNESCO va proposar que els bons mestres cobrin més.

Per això, complementaré la reflexió d'ahir amb aquestes dues notes:

Primera. Crec que en la nostra societat, d'acord amb el grau de desenvolupament que tenim, els reptes que planteja una economia del coneixement i els problemes que arrosseguem quant a productivitat i competitivitat, cal avançar urgentment cap a un sistema de retribució més vinculat al rendiment.

Sens dubte, aquest no és un pas fàcil, perquè quan cal valorar el rendiment en feines basades en el talent, allò que cal mesurar no són productes elaborats sinó altres intangibles com la qualitat associada al servei.

Des d'una òptica de responsabilitat social i, de fet, de justícia retributiva, aquest també és un pas necessari. Ja no treballem per hores sinó per rendiment i és per això que s'ha de mesurar la paga, almenys aquesta és la tendència. I s'equivoquen els que no volen ni entrar a valorar aquests termes perquè conceben la feina solament en els paràmetres del compliment d'uns horaris.

Cobrar per resultats ja no és solament el veritable estímul sinó que cobrar per presencialitat és un antiestímul. Premia els pitjors i, en conseqüència, desincentiva els millors. També és cert que el pas d'aquesta política antiga a la moderna no es basa solament en aquest fet, i que aquesta mesura aïllada pot generar fins i tot disfuncionalitats si no se sap articular en el context corporatiu d'un canvi de model cultural i estratègic.

En el camp de l'educació això també és així. Llegim que més de la meitat de països europeus ja tenen bonificacions en el sou dels professors per incentivar la qualitat de l'ensenyament. La proposta persegueix premiar els docents que obtinguin més bons resultats a través d'una sèrie de proves d'avaluació als alumnes. L'assessor de polítiques educatives de la Unesco Francesc Pedró ha proposat a Barcelona, en una jornada sobre polítiques educatives de l'Institut Català d'Avaluació de Polítiques Educatives que el sou dels mestres inclogui un complement per recompensar la qualitat i l'eficiència de la seva tasca docent. El complement, que ja està previst en la llei d'educació de Catalunya (LEC), aniria en la línia del que ja fan la meitat dels països d'Europa i els Estats Units, amb millores de sou d'entre un 30 i un 50% del salari base.

Segona. Vaig més enllà. Quan certes professions ja incorporen els regals com una pràctica quotidiana regular, d'això se'n diu propines. Les propines estan acceptades en algunes cultures. En alguns països són una pràctica tan normal que fins i tot tenen la consideració de gairebé obligades. Ve a ser de mala educació no donar-ne. Tan normalitzades estan que s'entén que el salari sigui baix perquè ja es veu complementat amb la generositat de la clientela. D'altra banda, aquest complement salarial forma part del diner negre, que esquiva la imposició fiscal.

És fiscalment injust per a la societat i és perjudicial per al treballador que perd dignitat salarial més altres conseqüències (atur, jubilació). Però algú podria considerar que és una manera senzilla de tenir un sobresou, és a dir, una remuneració variable, per objectius. Fins i tot podríem considerar-ho modern si entenem que es procedeix amb la implicació plena d'un grup d'interès: la clientela.

Però no podem considerar-ho així. En vaig parlar fa temps en dues reflexions: En contra de la propina  i
Sorpresa per la pràctica de donatius i propines (2. Les Propines). Vaig fer referència a un reportatge de la Vanguardia, titulat "La propina sufre por la falta de profesionalidad", en què s'explica que aquesta pràctica va perdent pes:
En contra de la propina. Entre las muchas razones que explican la tendencia está el avance de un nuevo tipo de clientela contraria a pagar propinas. No es por tacañería, explica Pablo Batlle, coautor del libro Protocolo y buenas maneras,de editorial Planeta. Se trata más bien de una filosofía en la que se da por supuesto que el trabajador del sector servicios debe ganar un sueldo digno y suficiente, sin necesidad de que los clientes les aporten extras. "Suelen ser personas con formación universitaria, de entre 30 y 40 años", explica Batlle. La teoría del movimiento antipropina se basa en que la perpetuación de este pago "de más" hará que los empresarios nunca suban el sueldo a sus empleados. Aparte del aspecto económico, también arguyen el respeto por la persona. Para ellos, dar propina equivale a dar una limosna y menospreciar la labor del profesional. Norbert Bilbeny, profesor de Ética de la Universitat de Barcelona, afirma que el hecho de ofrecer propina "humilla a la persona que la recibe". Según él, se trata de un "reconocimiento de inferioridad del otro y por lo tanto un comportamiento éticamente incorrecto".

0 comentaris: