Èxit de participació a la jornada sobre Responsabilitat Social de les Administracions Públiques a Barcelona

Aquest dimecres 6 de novembre va tenir lloc la Jornada El paper de les Administracions Públiques en la gestió de la Responsabilitat social, amb una participació d'un centenar de persones provinents d'administracions i empreses públiques. La jornada pretenia donar a conèixer diferents maneres de gestionar la responsabilitat Social per part de les Administracions, visibilitzant experiències d’èxit en la gestió de la RSA tant a nivell intern com extern.

[Foto: Ramon Bonastre i Àngels Pujols]

El secretari d’Ocupació i Relacions Laborals, Ramon Bonastre, va inaugurar la jornada sobre el paper de les Administracions Públiques en la gestió de la Responsabilitat Social, junt amb Àngels Pujols, secretària general del Consell de Relacions Laborals. Bonastre va manifestar la necessitat de donar “un impuls a la Responsabilitat Social amb més transparència, objectivitat i participació que generi confiança en les Administracions Públiques”.

Josep Maria Canyelles, expert en RSE i soci consultor de Vector 5, va desenvolupar la ponència sobre la “La responsabilitat social de les Administracions Públiques”. Canyelles va partir de les dificultats conceptuals que sovint ha trobat l'Administració Pública per a abordar de manera plena la gestió de l'RS ja que s'ha tendit a considerar que els seus valors ja eren implícits. Quan entrà a destacar algunes bones pràctiques, com la transparència, va destacar alguns dels errors o limitacions que es poden donar, sovint relacionats amb la confusió entre la gestió de la Responabilitat Social i la introducció de Bones Pràctiques.

També va clarificar alguns conceptes que sovint no faciliten la comprensió de l'RS, quan es confon RS, ètica, sostenibilitat, transparència, rendició de comptes, etc. Així, va abordar alguns elements metodològics de la gestió de l'RS, alhora que va remaracar la necessitat de lideratge i la connexió entre els valors, els resultats i el procés de gestió.

Finalment va destacar la rellevància dels processos de diàleg en el marc de la gestió de la Responsabilitat Social, que en el cas del sector públic va emfasitzar que havien de pretendre empoderar els grups d'interès. En el cas de la ciutadania sembla evident si realment es vol promoure un enfortiment democràtic, però Canyelles també va destacar que cal empoderar els proveïdors, exemplificant-ho amb la compra pública responsable, i especialment els treballadors públics, en la mesura que -va dir- constitueixen una gran reserva de valors que estan ocults, sovint desaprofitats, i que caldria convertir en uns agents ètics i de canvi.

Canyelles va descartar tractar el tema de la corrupció dins la ponència, entenent que aquest és un tema purament legal i penal, però d'acord amb la idea d'empoderar els treballadors públics, sí que va defensar que si l'Administració disposés de canals confidencials com els comitès ètics i una gestió dels valors ètics per mitjà de codis ètics i lideratge ètic, difícilment s'hauria arribat fins als extrems que estem patint, no sols de corrupció, corrupteles o males pràctiques en general, ja que finalment les persones que estan dins una organització acaben veient o intuint les coses que hi passen.

Tot seguit van tenir lloc les dues taules rodones on es van presentar experiències concretes, tant internes com externes. La primera taula rodona va tractar sobre bones pràctiques de gestió interna de la responsabilitat social, amb les presentacions de l’Oficina de Supervisió i Administració de la Contractació Pública, a càrrec de la seva directora, Teresa Pitarch, com a bona pràctica de la Generalitat de Catalunya que està esdevenint un referent de gran interès i pioner; el Decret d'alcaldia sobre les clàusules socials, a càrrec d'Àngel Miret, gerent de l’Àrea de qualitat de vida, igualtat i esports de l’Ajuntament de Barcelona, que suposa una aposta innovadora d'alt compromís per la utilització de la compra pública per a fomentar l'RSE; i finalment el model d'RSA que està portant a terme l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, a càrrec de Neus Lloveras, alcaldessa, explicant la posada en marxa d'una àrea d'RSA, un Codi i Comitè Ètic, i algunes altres accions innovadores en el camp de la participació ciutadana.


La segona taula va tractar sobre el foment de territoris socialment responsables, amb les presentacions dels casos del Penedès, Garrotxa i el Raval.

Gemma Sivill, directora de la Fundació Pro Penedès, va explicar el projecte de Penedès Destinació Turística Responsable, que sorgeix d'aplicar al sector del turisme tot el treball que des del 1997 s'ha estat fent a l'Alt Penedès en matèria de Territori Socialment Responsable, i ara ampliat a tota l'àrea penedesenca (Alt i Baix Penedès, Garraf i Anoia).

Jordi Terrades, gerent d’ADRINOC, va explicar com la Fundació Garrotxa Líder va començar a desenvolupar el territori socialment responsable amb pimes i microempreses de la comarca i, després, estenent-lo a totes les comarques rurals de Catalunya, a les Illes i a dues zones d'Aragó, amb un total de 300 empreses implicades.  

Núria Paricio, directora de la Fundació tot Raval, va explicar els origens de treball entre diferents organitzacions al Raval, la creació de les xarxes, i com es va anar introduint el foment de la responsabilitat social, esdevingut ara un projecte de Barri Socialment Responsable. Finalment, Montse Fuguet va presentar una experiència de gestió d'un espai natural de REPSOL amb la col·laboració d'entitats especialitzades.

La cloenda de la jornada anà a càrrec de Xavier López, director general d'Economia Social i Treball Autònom del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, que destacà la necessitat que la responsabilitat social sigui un referent al nostre país, tant en les empreses com en les administracions, fent referència al fet que no solament volem ser un país lliure sinó també un país de qualitat i valors ètics.

La jornada ha estat promoguda pel Consell de Relacions Laborals de Catalunya, per mitjà de la seva Comissió de Responsabilitat Social. El Consell de Relacions Laborals és un organisme singular que permet generar un espai de trobada entre els agents socials, de manera que, entre altres matèries, patronal i sindicats poden abordar els conceptes i bones pràctiques al voltant de la Responsabilitat Social de les Empreses o, com en aquest cas, com abordar-ne el desenvolupament des d'altres organismes.