Ajuntaments hipotecats amb equipaments que no poden pagar ni matenir

Hi ha veus que reclamen responsabilitats als polítics que van encarregar projectes econòmicament ruïnosos, alguns dels quals han perdut les últimes eleccions municipals. Hi ha experts que aposten perquè els gestors públics tinguin una formació específica i altres recorden que els ajuntaments rebien importants incentius per construir equipaments.

Municipis catalans, hipotecats i sense poder mantenir els grans equipaments construïts en època de bonança

El municipi de Seva, amb 3.300 habitants, té un teatre amb capacitat per a 400 persones i que recull totes les files de butaques automàticament amb només set minuts. Com a Seva, hi ha molts municipis que, els últims anys, van aprofitar la bonança econòmica per embarcar-se a construir grans infraestructures. Grans teatres, pavellons esportius, biblioteques o centres cívics, entre altres equipaments, que en molts casos avui estan infrautilitzats. Els municipis han d'assumir ara els crèdits que van demanar per poder construir aquestes infraestructures. A més, en temps de crisi, molts ni tan sols poden pagar el manteniment perquè els han caigut dramàticament els ingressos municipals.

Amb set minuts, el nou teatre de Seva col·loca, o recull, totes les files de butaques automàticament. És una de les prestacions d'aquest espai, amb capacitat per a 400 persones en aquest municipi de 3.300 habitants. Aquest teatre d'última generació, pressupostat en 2,5 milions d'euros, va costar-ne al final més de 4,5. Ara el fan servir, com a molt, una vegada al mes i mantenir-lo suposa un maldecap per a l'Ajuntament. El tècnic de Joventut a l'Ajuntament de Seva, Toni Marí, ha explicat, a més, que quan els grups hi van a assajar als vespres es glacen perquè no poden encendre la calefacció de la sala gran ja que els costaria molts diners.

Per aprofitar-lo, el que fan ara és compartir espai amb l'escola del poble. L'Ajuntament de Seva ha convertit una de les sales en les classes de cinquè i sisè. La Sindicatura de Comptes, en el seu informe de l'any passat, ja alertava que hi va haver incompliments en l'adjudicació i en la contractació de les obres d'aquest equipament.

A Corbins, amb 1.300 habitants, hi ha un teatre de 2 milions d'euros que gairebé no es fa servir, quan el seu pressupost municipal és d'1 milió d'euros.

Un altre exemple es troba a Anglès, amb 5.500 habitants, que s'ha gastat més de 800.000 euros en una biblioteca. Ara l'edifici està acabat però tancat perquè falten els mobles. Tot plegat, quan l'Ajuntament té un endeutament del 220%.

A Badalona, s'acaba d'inaugurar un centre cívic que funciona a mig gas i ha costat 2,5 milions d'euros. Les plantes superiors estan totalment buides ja que no hi ha diners per als mobles i de moment no hi ha ni telèfon. El més paradoxal és que s'està construint un altre centre cívic a la ciutat, pressupostat en 8 milions d'euros, i no saben com el podran mantenir.

A Blanes, tenen una ciutat esportiva, gairebé única a Espanya. amb 7.000 metres quadrats i quatre pistes. A la més gran hi caben fins a 14.000 persones. Per construir-lo l'Ajuntament va haver de demanar un crèdit de 30 milions d'euros, que encara està pagant. Però el que realment els preocupa és com fer front al manteniment, que costa un milió d'euros l'any.

Aquests són només alguns exemples d'equipaments municipals que hi ha pel territori català. Es van construïr en època de bonança però la crisi ha posat sobre la taula si calia fer-les. En molts casos subvencionats en part per altres administracions com la Generalitat o el govern espanyol. Uns equipaments que són molt sovint una llosa per a les arques municipals. El resultat: pobles hipotecats, que a més els experts alerten que poden veure retallats els seus serveis. Els ajuntaments reconeixen que van sobredimensionar les seves aspiracions.

L'opinió dels experts: Veure vídeo