Els comportaments que són a la nostra natura

#ditalull Donat que vam fer un article llarg sobre els models del Barça i el Madrid on, entre altres coses més rellevants, també fèiem referència a la mundialment coneguda ficada de dit de Mourinho a l'ull del Tito Vilanova, ara no me'n puc estar de seguir comentant la jugada.

Vaig evitar fer-ho sobre la sanció de dos partits per l'entrenador portuguès i d'un partit per al segon entrenador català. Les meves consideracions haurien entrat en el terreny de les acusacions i les conspiracions polítiques de les quals no tinc cap prova més enllà de l'evidència raonable. Bé, una prova és per exemple que segons la gravetat dels fets la sanció no havia de baixar dels 4 partits.

Ara no callaré davant les declaracions de Mou, però ho faré amb una breu comparació amb un conte. Mourinho diu que el dit a l'ull va ser «una cosa natural»: Sí, potser vaig actuar malament, però ho vaig fer de forma natural.

Passa com en el conte de la granota i l'escorpí: aquest va demanar a la granota que la deixés pujar a la seva esquena per travessar el riu. “I si em piques?”. “No, dona, que si et piqués moriríem totes dues ofegades”. I la va portar. A mitjan camí, l'escorpí va picar la granota. “Per què ho has fet?”. “No ho sé: és la meva natura”.

Doncs això.

A risc que qualsevol fanàtic sense control també consideri que la contenció és un excés davant la necessitat d'expressar la natura de cadascú. Per què ens hem de contenir o demanar excuses si la violència està en la nostra natura? I sempre podem afirmar que se'ns ha provocat, cosa que per a la justícia espanyola s'ha demostrat que funciona com a atenuant i gairebé eximent.