Entrevista a Àngel Castiñeira, director de l'Observatori dels Valors
"Com a nació sense estat no podem tirar endavant només amb valors febles"
Àngel Castiñeira, director de l'Observatori dels Valors i de la Càtedra de Lideratge i Governança democràtica d'Esade, parla sobre el projecte del Govern per elaborar un Pla Nacional de Valors. Castiñeira considera clau que agents socials i totes les forces polítiques tinguin en compte aquest debat ètic. Aquesta consideració és, afirma, la diferència entre els països que se'n surten i aquells que no.
per Manel Bosch
Quina valoració fa del “Pla Nacional de Valors”, anunciat pel conseller Cleries?
De moment és encara prematur perquè el conseller només ha fet l’anunci d’una intenció. El que sabem és que, de la mateixa manera que el Govern ha d’impulsar polítiques de millora econòmica o de les infraestructures, sembla que vulgui acompanyar aquesta part material d’una altra, més simbòlica, que és la dels valors.
Però ho veu amb bons ulls...
El poc que en puc dir és que és una iniciativa desacomplexada, que posa en l’agenda pública el debat dels valors, i ha de ser benvinguda. Dependrà de quin sigui el mode d’actuació que el projecte sigui reeixit, interessant i mobilitzador. Del contrari podria ser quelcom adoctrinador, carrincló.
El conseller es va afanyar a dir que es tractaria d’impulsar valors universals. Tot i així és previsible que la oposició hi vegi risc d’adoctrinament?
Aquesta por sempre hi és. És interessant que ens preocupin les retallades o les polítiques de redefinició dels serveis socials, però també quelcom aparentment intangible com els valors. Això demostra que aquests conceptes, o també el de nació, que per alguns no existeix, ens interessen, ens ocupen i ens preocupen. Per això entenc que, des de la oposició i part de la ciutadania, hi hagi sorpresa, interès i preocupació. Els valors no només són allò que fem sinó allò que som.
És possible, però, desenvolupar un pla com aquest sense tel ideològic? El concepte de justícia social d’un liberal no és el mateix que el d’un socialdemòcrata...
La gent creu que els valors tenen element ideològic, però, per mi, el més important és posar a debat públic la preocupació pels valors. Debatre'ls, certament, pot enfrontar visions ideològiques o ètiques diferenciades. El segon aspecte que cal considerar és quin és el procés per desenvolupar aquesta discussió.
Creu que la societat d’avui és menys influenciable?
Estem en societats pluralistes i se suposa que la gent és prou independent, autònoma i crítica per triar i remenar.
Diu que el debat interessa però els estudis assenyalen que la moral s’estova...
Sí, enguany hem publicat l’Enquesta Europea sobre valors aplicada a Catalunya. El títol del llibre ja és ben representatiu: Valors tous en temps durs. Una de les coses que ens hem plantejat és si hi ha cap país que pugui tenir futur només amb valors líquids o, si per ser quelcom al món, calen valors sòlids.
Què li cal a Catalunya en aquest sentit?
Com a país i com a nació sense estat no podrem tirar endavant només amb valors febles. Podem ser alguna cosa al món si disposem d’un grapat, per pocs que siguin, de valors importants. Quan vinculem un país amb la seva marca en què pensem? En Alemanya, per exemple, potser en potència industrial, rigorositat en el treball o seriositat empresarial. A què es vincula la marca Espanya? Potser a fiesta, toros, paella, siesta... A què volem que ens vinculin la marca Catalunya? Com volem ser i ser vistos?
El conflicte amb Espanya és també una qüestió de valors?
Als ciutadans, en un món post ideològic, el que ens aglutinarà seran precisament valors compartits. Aquest és un problema que, precisament, tenim amb Espanya: no només no ens identifiquem amb l’Estat, tampoc amb l’estil de vida. L’afer dels toros podria ser-ne un exemple, o com entén el futbol el Barça respecte el Madrid. Així estem dient que volem desenvolupar una manera de fer diferent.
Si enfortir els valors és enfortir el país a aquest pla li sortiran aviat enemics...
Sí, podria ser, però el que em sembla important és superar la visió de partit i situar-nos a la de país. Més enllà de les ofertes legítimes de cada partit, podem tenir quatre, cinc o sis valors compartits en una societat plural i complexa. No hem de ser clònics però hi ha aspectes on ens juguem el futur. Les iniciatives poden també ser proposades fora l’espai política i així evitar la visió partidista.
Però això dependrà de com es plantegi...
Sí. Per aconseguir-ho és important el mètode que proposi el Govern per deliberar. Una nació no és més que això: un procés constant de deliberació entre un grup humà. Els valors poden ser una manera de continuar construint la nació.
Parla d’actors no polítics. Creu que alguns han renunciat al seu paper socialitzador?
Una part de la societat civil continua fent el que ha de fer. Des de la direcció de l’Observatori de Valors he tractat amb associacions, centres educatius, sanitaris... En tots ells hi ha professionals que volen vincular la seva professió als valors. Ara, una cosa és un conjunt de projectes sobre els valors i, l’altra, un projecte conjunt sobre els valors. En aquest cas qui està legitimat per parlar-ne és el Govern perquè té l’aval del poble. El que no ha de fer ni societat civil ni Govern és renunciar a transmetre aquests valors perquè, qui sí que ho seguirà fent, serà la publicitat.
Per què arriba ara, i no abans, aquest proposta del Govern?
El president Pujol ja va demanar ajuda a la societat civil creant la Plataforma Catalunya Demà. Aquesta plataforma es va estructura en catorze àrees, una de les quals, dedicada als valors. Durant molt temps, però, és cert que no se n’ha parlat més. Interpreto que això ha passat perquè encara hi ha ideologies zombis.
Concreti aquest terme.
Hi ha una vella i morta ideologia gauchiste que es pensa que parlar de valors, o de família, és tractar temes conservadors. Aquest fet és un greu error perquè l’esquerra també ha fet bandera dels valors, tota la ‘tercera via’ per exemple.
És possible que aquesta actitud, per part de l’esquerra, canviï en tant poc temps?
Ara ho veurem. No vull prejutjar. Fixem-nos en les posicions dels portaveus de cada partit, així entendrem quina visió tenen sobre els valors. L’error, en tot cas, seria ventilar-se el tema com si fos menor. No vull dir noms però representants d’institucions, tant polítiques com culturals, quan s’ha volgut discutir sobre els valors a Barcelona, per citar un cas, han respost que això no era important. Els països importants d’Europa no banalitzen aquest tema.
Què els passa als que no han desenvolupat aquest debat?
A Grècia, per exemple, Finlàndia i Alemanya li estan posant condicions molt dures perquè consideren que, ells sí, han fet les coses bé. Per les potències d’Europa aquest també és un tema de valors. Es pregunten per què han de treure les castanyes del foc a qui ha enganyat i ha estat fent de nou ric. Pot ser una bona oportunitat per Catalunya. Fins ara ens hem preocupat molt per les infraestructures físiques però poc per les ètiques. Un país pot ser pobre però ha de ser decent perquè, si no, no tindrem credibilitat. En l’etapa anterior Catalunya ha perdut dignitat internacionalment i s’ha de proposar recuperar-la.
La crisi s’origina per manca de valors?
Parlo des d’una escola de negocis on aquest tema ens l’estem plantejant cada dia. La manca de valors pot no ser l'única raó, però n’és una de les més importants. En el cas grec els polítics van mentir i Goldman Sachs va indicar-los com fer-ho. Aquí hi ha un problema que afecta la formació de directius. Si l’objectiu en la seva educació és fer el diner fàcil, obtenir calés i res més, no és estrany que això es projecti en la crisi de la bombolla financera.
De moment és encara prematur perquè el conseller només ha fet l’anunci d’una intenció. El que sabem és que, de la mateixa manera que el Govern ha d’impulsar polítiques de millora econòmica o de les infraestructures, sembla que vulgui acompanyar aquesta part material d’una altra, més simbòlica, que és la dels valors.
Però ho veu amb bons ulls...
El poc que en puc dir és que és una iniciativa desacomplexada, que posa en l’agenda pública el debat dels valors, i ha de ser benvinguda. Dependrà de quin sigui el mode d’actuació que el projecte sigui reeixit, interessant i mobilitzador. Del contrari podria ser quelcom adoctrinador, carrincló.
El conseller es va afanyar a dir que es tractaria d’impulsar valors universals. Tot i així és previsible que la oposició hi vegi risc d’adoctrinament?
Aquesta por sempre hi és. És interessant que ens preocupin les retallades o les polítiques de redefinició dels serveis socials, però també quelcom aparentment intangible com els valors. Això demostra que aquests conceptes, o també el de nació, que per alguns no existeix, ens interessen, ens ocupen i ens preocupen. Per això entenc que, des de la oposició i part de la ciutadania, hi hagi sorpresa, interès i preocupació. Els valors no només són allò que fem sinó allò que som.
És possible, però, desenvolupar un pla com aquest sense tel ideològic? El concepte de justícia social d’un liberal no és el mateix que el d’un socialdemòcrata...
La gent creu que els valors tenen element ideològic, però, per mi, el més important és posar a debat públic la preocupació pels valors. Debatre'ls, certament, pot enfrontar visions ideològiques o ètiques diferenciades. El segon aspecte que cal considerar és quin és el procés per desenvolupar aquesta discussió.
Creu que la societat d’avui és menys influenciable?
Estem en societats pluralistes i se suposa que la gent és prou independent, autònoma i crítica per triar i remenar.
Diu que el debat interessa però els estudis assenyalen que la moral s’estova...
Sí, enguany hem publicat l’Enquesta Europea sobre valors aplicada a Catalunya. El títol del llibre ja és ben representatiu: Valors tous en temps durs. Una de les coses que ens hem plantejat és si hi ha cap país que pugui tenir futur només amb valors líquids o, si per ser quelcom al món, calen valors sòlids.
Què li cal a Catalunya en aquest sentit?
Com a país i com a nació sense estat no podrem tirar endavant només amb valors febles. Podem ser alguna cosa al món si disposem d’un grapat, per pocs que siguin, de valors importants. Quan vinculem un país amb la seva marca en què pensem? En Alemanya, per exemple, potser en potència industrial, rigorositat en el treball o seriositat empresarial. A què es vincula la marca Espanya? Potser a fiesta, toros, paella, siesta... A què volem que ens vinculin la marca Catalunya? Com volem ser i ser vistos?
El conflicte amb Espanya és també una qüestió de valors?
Als ciutadans, en un món post ideològic, el que ens aglutinarà seran precisament valors compartits. Aquest és un problema que, precisament, tenim amb Espanya: no només no ens identifiquem amb l’Estat, tampoc amb l’estil de vida. L’afer dels toros podria ser-ne un exemple, o com entén el futbol el Barça respecte el Madrid. Així estem dient que volem desenvolupar una manera de fer diferent.
Si enfortir els valors és enfortir el país a aquest pla li sortiran aviat enemics...
Sí, podria ser, però el que em sembla important és superar la visió de partit i situar-nos a la de país. Més enllà de les ofertes legítimes de cada partit, podem tenir quatre, cinc o sis valors compartits en una societat plural i complexa. No hem de ser clònics però hi ha aspectes on ens juguem el futur. Les iniciatives poden també ser proposades fora l’espai política i així evitar la visió partidista.
Però això dependrà de com es plantegi...
Sí. Per aconseguir-ho és important el mètode que proposi el Govern per deliberar. Una nació no és més que això: un procés constant de deliberació entre un grup humà. Els valors poden ser una manera de continuar construint la nació.
Parla d’actors no polítics. Creu que alguns han renunciat al seu paper socialitzador?
Una part de la societat civil continua fent el que ha de fer. Des de la direcció de l’Observatori de Valors he tractat amb associacions, centres educatius, sanitaris... En tots ells hi ha professionals que volen vincular la seva professió als valors. Ara, una cosa és un conjunt de projectes sobre els valors i, l’altra, un projecte conjunt sobre els valors. En aquest cas qui està legitimat per parlar-ne és el Govern perquè té l’aval del poble. El que no ha de fer ni societat civil ni Govern és renunciar a transmetre aquests valors perquè, qui sí que ho seguirà fent, serà la publicitat.
Per què arriba ara, i no abans, aquest proposta del Govern?
El president Pujol ja va demanar ajuda a la societat civil creant la Plataforma Catalunya Demà. Aquesta plataforma es va estructura en catorze àrees, una de les quals, dedicada als valors. Durant molt temps, però, és cert que no se n’ha parlat més. Interpreto que això ha passat perquè encara hi ha ideologies zombis.
Concreti aquest terme.
Hi ha una vella i morta ideologia gauchiste que es pensa que parlar de valors, o de família, és tractar temes conservadors. Aquest fet és un greu error perquè l’esquerra també ha fet bandera dels valors, tota la ‘tercera via’ per exemple.
És possible que aquesta actitud, per part de l’esquerra, canviï en tant poc temps?
Ara ho veurem. No vull prejutjar. Fixem-nos en les posicions dels portaveus de cada partit, així entendrem quina visió tenen sobre els valors. L’error, en tot cas, seria ventilar-se el tema com si fos menor. No vull dir noms però representants d’institucions, tant polítiques com culturals, quan s’ha volgut discutir sobre els valors a Barcelona, per citar un cas, han respost que això no era important. Els països importants d’Europa no banalitzen aquest tema.
Què els passa als que no han desenvolupat aquest debat?
A Grècia, per exemple, Finlàndia i Alemanya li estan posant condicions molt dures perquè consideren que, ells sí, han fet les coses bé. Per les potències d’Europa aquest també és un tema de valors. Es pregunten per què han de treure les castanyes del foc a qui ha enganyat i ha estat fent de nou ric. Pot ser una bona oportunitat per Catalunya. Fins ara ens hem preocupat molt per les infraestructures físiques però poc per les ètiques. Un país pot ser pobre però ha de ser decent perquè, si no, no tindrem credibilitat. En l’etapa anterior Catalunya ha perdut dignitat internacionalment i s’ha de proposar recuperar-la.
La crisi s’origina per manca de valors?
Parlo des d’una escola de negocis on aquest tema ens l’estem plantejant cada dia. La manca de valors pot no ser l'única raó, però n’és una de les més importants. En el cas grec els polítics van mentir i Goldman Sachs va indicar-los com fer-ho. Aquí hi ha un problema que afecta la formació de directius. Si l’objectiu en la seva educació és fer el diner fàcil, obtenir calés i res més, no és estrany que això es projecti en la crisi de la bombolla financera.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada