2.10.11

La moneda social florece en Catalunya

La moneda social floreix a Catalunya
Publicat el 16-03-10 , per Paloma San José

Hilari Cuadriello és l'amo de la botiga d'alimentació ecològica del Racó Ecològic, a Granollers. Des de fa un any, els seus clients poden adquirir arròs, llegums i pasta amb una moneda local, alternativa a l'euro, anomenada ecoseny, i abonar el 10% del cost de la resta de productes amb aquesta divisa social.

Aquesta moneda, creada a principis de 2009, va néixer amb la intenció de crear una xarxa d'intercanvi en l'àrea del Montseny, entre les comarques de la Selva, Osona i el Vallès Oriental.

La moneda es pot aconseguir donant-se d'alta a la Ecoxarxa Montseny i fent una aportació de 15 euros-pels quals s'aconsegueixen 50 ecosenys-, participant en fires periòdiques o bé mitjançant l'intercanvi de béns i serveis.

El ecoseny és l'experiència pionera en moneda social posada en marxa a Catalunya. Els seus promotors han ajudat a projectar aquesta iniciativa a Tarragona i preparen la seva irrupció al barri de Gràcia de Barcelona. La circulació de moneda social a Catalunya puja fins ara a 17.000 unitats, de les quals 10.000 corresponen a ecosenys i la resta a ecos, que és el nom de la moneda social de Tarragona.

A Suïssa hi ha una moneda alternativa, el 'wir',
que va néixer arran de la crisi econòmica de 1929

Dídac Sánchez-Costa, sociòleg i membre de la Ecoxarxa Montseny, defineix la moneda social com "diners en estat pur, que compleix l'essència de la seva raó de ser: mesurar les diferents activitats productives per a poder intercanviar de manera àgil i multirrecíproca".

Aquests col·lectius apleguen 180 persones i comerços al Montseny i altres 100 a Tarragona de diverses professions: artesans, agricultors, informàtics, editors, comerciants ecològics, mestresses de casa, filòsofs i dissenyadors

Irrupció
Les iniciatives de moneda social i local per enfortir les economies locals i estalviar costos d'intermediaris han florit en paral·lel al desenvolupament dels sistemes monetaris generalistes. S'hi pot fer una classe de violí, pintar un local o ajudar a perfeccionar l'anglès.

L'economista Bernard Lietaer, qui va dissenyar la moneda única europea al Banc Central de Bèlgica, propugna des de fa anys la creació de monedes complementàries a les dominants en el sistema monetari internacional.

Un dels casos més paradigmàtics és el de la moneda suïssa wir (nosaltres, en alemany), creada després de la crisi de 1929. Els seus socis intercanvien cada any prop de 2.000 milions d'euros a l'any amb la seva moneda lliure d'interessos, segons expliquen els promotors de la Xarxa Eco, sorgida a Tarragona la tardor passada.

El responsable de la Xarxa Eco de Tarragona, Sebastian Corradini, creu que la crisi ha ajudat a fer visible que "els estats no tenen el control de la seva moneda". La seva tesi es basa en que si les empreses, el treball i les persones generen riquesa i segueixen tenint necessitats que cobrir i capacitats que oferir a altres, deixen de fer-ho de cop "per falta d'un mitjà d'intercanvi".

Els promotors sostenen que les monedes socials suposen un sistema d'estalvi considerable per als consumidors. Roger Luis Càceres, estudiant d'Economia i membre de la Xarxa Eco de Tarragona, calcula que els usuaris d'aquest tipus de monedes poden aconseguir un estalvi d'entre un 10% i un 20% respecte a les operacions que realitzen en la seva moneda habitual.

Sánchez-Costa apunta que "quan el 80% del preu de venda final del producte desapareix en eliminar els intermediaris, l'embalatge, el transport i moltes restriccions al comerç al relocalitzar, es redueix molt el preu final de venda". Animats per aquesta idea, els membres de la Ecoxarxa Montseny han creat una central de compres, que permet adquirir productes bàsics d'alimentació a un preu inferior al del mercat, a l'estil de les cooperatives de consumidors.

Les transaccions inclouen activitats molt variades. Segons Corradini, els serveis amb més èxit han evolucionat des de disseny gràfic, pàgines web, redacció i traducció fins neteja, serralleria, cura de persones i cistelles d'aliments biològics. Al Montseny, la major part de les transaccions tenen lloc a les fires. Les pròximes se celebraran diumenge que ve, dia 21, a la localitat de Montseny, i el 17 d'abril a Granollers.

Canviar el món
Després d'aquestes iniciatives batega el desig de canviar el món i buscar amb la imaginació alternatives a les monedes convencionals. La argamassa que uneix a aquests col.lectius, segons Sánchez-Costa, és "la creença compartida que val més la pena equivocar-nos tractant de construir models econòmics més humans, de renunciar a part de la nostra humanitat per adaptar-nos a models econòmics avui hegemònics".




La moneda social florece en Catalunya
Publicado el 16-03-10 , por Paloma San José

Hilari Cuadriello es el dueño de la tienda de alimentación ecológica El Racó Ecològic, en Granollers. Desde hace un año, sus clientes pueden adquirir arroz, legumbres y pasta con una moneda local, alternativa al euro, llamada ecoseny, y abonar el 10% del coste del resto de productos con esta divisa social.

Esta moneda, creada a principios de 2009, nació con la intención de crear una red de intercambio en el área del Montseny, entre las comarcas de La Selva, Osona y el Vallès Oriental.

La moneda se puede conseguir dándose de alta en la EcoXarxa Montseny y haciendo una aportación de 15 euros -por los cuales se consiguen 50 ecosenys-, participando en ferias periódicas o bien mediante el intercambio de bienes y servicios.

El ecoseny es la experiencia pionera en moneda social puesta en marcha en Catalunya. Sus promotores han ayudado a proyectar esta iniciativa en Tarragona y preparan su irrupción en el barrio de Gràcia de Barcelona. La circulación de moneda social en Catalunya asciende hasta ahora a 17.000 unidades, de las cuales 10.000 corresponden a ecosenys y el resto a ecos, que es el nombre de la moneda social de Tarragona.
En Suiza hay una moneda alternativa, el 'wir', 
que nació a raíz de la crisis económica de 1929

Dídac Sánchez-Costa, sociólogo y miembro de la EcoXarxa Montseny, define la moneda social como “dinero en estado puro, que cumple la esencia de su razón de ser: medir las diferentes actividades productivas para poder intercambiarlas de manera ágil y multirrecíproca”.

Estos colectivos agrupan a 180 personas y comercios en el Montseny y otros 100 en Tarragona de diversas profesiones: artesanos, agricultores, informáticos, editores, comerciantes ecológicos, amas de casa, filósofos y diseñadores

Irrupción
Las iniciativas de moneda social y local para fortalecer las economías locales y ahorrar costes de intermediarios han florecido en paralelo al desarrollo de los sistemas monetarios generalistas. Con ellas se puede dar una clase de violín, pintar un local o ayudar a perfeccionar el inglés.

El economista Bernard Lietaer, quien diseñó la moneda única europea en el Banco Central de Bélgica, propugna desde hace años la creación de monedas complementarias a las dominantes en el sistema monetario internacional.

Uno de los casos más paradigmáticos es el de la moneda suiza wir (nosotros, en alemán), creada tras la crisis de 1929. Sus socios intercambian cada año cerca de 2.000 millones de euros al año con su moneda libre de intereses, según explican los promotores de la Xarxa Eco, surgida en Tarragona el pasado otoño.

El responsable de la Xarxa Eco de Tarragona, Sebastian Corradini, cree que la crisis ha ayudado a hacer visible que “los estados no tienen el control de su moneda”. Su tesis se basa en que si las empresas, el trabajo y las personas generan riqueza y siguen teniendo necesidades que cubrir y capacidades que ofrecer a otros, dejan de hacerlo de golpe “por falta de un medio de intercambio”.

Los promotores sostienen que las monedas sociales suponen un sistema de ahorro considerable para los consumidores. Roger Luis Cáceres, estudiante de Economía y miembro de la Xarxa Eco de Tarragona, calcula que los usuarios de este tipo de monedas pueden conseguir un ahorro de entre un 10% y un 20% respecto a las operaciones que realizan en su moneda habitual.

Sánchez-Costa apunta que “cuando el 80% del precio de venta final del producto desaparece al eliminarse los intermediarios, el embalaje, el transporte y muchas restricciones al comercio al relocalizarlo, se reduce mucho el precio final de venta”. Animados por esta idea, los miembros de la EcoXarxa Montseny han creado una central de compras, que permite adquirir productos básicos de alimentación a un precio inferior al del mercado, al estilo de las cooperativas de consumidores.

Las transacciones incluyen actividades muy variadas. Según Corradini, los servicios con más éxito han evolucionado desde diseño gráfico, páginas web, redacción y traducción hasta limpieza, cerrajería, cuidado de personas y cestas de alimentos biológicos. En el Montseny, la mayor parte de las transacciones tienen lugar en las ferias. Las próximas se celebrarán el próximo domingo, día 21, en la localidad de Montseny, y el 17 de abril en Granollers.

Cambiar el mundo
Tras estas iniciativas late el deseo de cambiar el mundo y buscar con la imaginación alternativas a las monedas convencionales. La argamasa que une a estos colectivos, según Sánchez-Costa, es “la creencia compartida de que vale más la pena equivocarnos tratando de construir modelos económicos más humanos, que renunciar a parte de nuestra humanidad para adaptarnos a modelos económicos hoy hegemónicos”.

Fuente: Expansión









Zoquito en canal sur! from Javier Vicente on Vimeo.

0 comentaris: