11.10.11

Els romans i el corredor mediterrani

Ramon Folch
Socioecòleg, Director general d'ERF
10-10-2011



Fa mil·lennis que sabem per on han de passar les vies entre ports i nuclis d’activitat
Els romans, militars i enginyers, van inventar les calçades, el primer sistema viari planificat estratègicament. El necessitaven per a moure les legions i, de passada, per a garantir les rutes comercials terrestres. També van fer una colla de ports per tal d'assegurar les marítimes: el de Roma mateix, a Òstia, o altres com el de Barcino (Barcelona) o el de Tàrraco (Tarragona). Cercaven els llocs per on es podia passar millor o els recers litorals més convenients.

De Roma i cap al NW sortien les vies Càssia i Aurèlia, que confluïen a Genua (Gènova) i portaven a la via Domitia, que arribava a Ruscino (Perpinyà) i al coll de Panissars, a les Alberes, a tocar del coll del Portús. Allà esdevenia via Augusta. La via Augusta, de 1.500 km, passava per Gerunda (Girona), l'actual Vallès, Tàrraco, Valentia (València), Carthago Nova (Cartagena) i Gades (Cadis).

Dos mil anys més tard, la via Augusta es diu AP7 i la via Domitia, A9. A banda i banda del Pirineus, tenen un traçat similar la NII i la D900, que també passen pel Portús, com l'AVE-TGV. En aquests dos mil·lennis, a la facilitat topogràfica s'ha sumat la concentració d'activitat subsegüent a una tan llarga existència d'aquests eixos. Paralel·lament, s'han consolidat els ports de Barcelona, Tarragona i, de Jaume I ençà, també els de València i Palma. Avui, Catalunya, el País Valencià, les Balears i Múrcia representen un terç de la població espanyola, la meitat del PIB i de la producció agrícola, el 55% de la industrial, quasi el 60% del trànsit terrestre de mercaderies, el 65% del marítim i el 60% de las exportacions. Per on farien passar vostès el corredor mediterrani ferroviari que la Unió Europea i nosaltres necessitem?

El govern espanyol ha sostingut que per Madrid, Saragossa i Canfranc. Brillant. Sembla que s'imposarà el bon sentit i Brussel·les s'inclinarà per la solució romana. Elemental. Que lluny que queda de la cort i del seu clientelisme el pes de la realitat!

*Article publicat a El Periódico de Catalunya

0 comentaris: