Hi ha qui opina que QUASI TOTS ELS RESULTAT PUBLICATS SÓN FALSOS!!!! (estudis en medicina): Ioannidis JP. Why most published research findings are false. PLoS Med 2005; 2: e124. [Resumen] [Artículos relacionados] [Texto completo].
El meu argument era que no es pot confiar en la "ciència" encara que faci servir mètode científic, si l'investigador no treballa per una organització amb una política de responsabilitat social que integri un codi ètic clar que vagi més enllà del codi deontològic. Bé, les declaracions ètiques tampoc són una garantia absoluta, però les que no declaren res...
Ara acabo d'escoltar a TV3 que Ioannidis és a Barcelona i que ha declarat que per tenir estudis de més qualitat cal més control públic de la recerca científica biomèdica:
Ioannidis reclama més control públic de la recerca científica biomèdica per tenir estudis de més qualitat
Ioannidis reclama més control públic de la recerca científica biomèdica per tenir estudis de més qualitat
Josep M. Camps Actualitzat a les 21:56 h 29/10/2011
En un altre article publicat aquell mateix any, Ioannidis analitzava què havia passat amb les49 recerques més exitoses dels anys anteriors. 45 d'aquestes recerques afirmaven que un determinat tractament mèdic era beneficiós, i va descobrir que 34 d'aquestes recerques s'havien posat a prova posteriorment amb nous estudis molt rigorosos, i que 14 s'havien demostrat falses.
Ioannidis conclou que el problema és que moltes recerques es fan amb mostres massa petites, amb protocols mal dissenyats i amb marges d'error estadístic massa alts. Però el problema real, diu, són les pressions i els interessos no científics que sovint condicionen la feina científica.
Assenyala com a solucions possibles que els articles científics es facin públics juntament amb totes les dades de la recerca, per facilitar que es puguin verificar. També recomanareforçar el control públic de la recerca privada.
A pesar de tot, Ioannidis és optimista, perquè considera que els últims anys molts equips de recerca han optat per millorar els estàndards i la transparència, i que hi ha revistes científiques que s'estan obrint a oferir totes les dades de les recerques que publiquen. Destaca que en el camp de la genòmica s'estan fent les coses prou bé en aquest sentit.
El que fa aquest investigador s'insereix en una línia de treball que busca perfeccionar el mètode científic per fer-lo més eficient.
Més de la meitat de les descobertes en la recerca científica biomèdica que es fan públiques acaben resultant exagerades o falses anys després. Hi ha investigadors dedicats a analitzar aquest fenomen i John Ioannidis, metge epidemiòleg greconord-americà, n'és un. Ho atribueix sovint als interessos econòmics de les empreses, als interessos personals dels investigadors i fins i tot a la mateixa dinàmica del treball científic. Per solucionar-ho proposa que es facin públiques totes les dades de les recerques, perquè es puguin confirmar o refutar ràpidament, i recomana potenciar el control públic de la recerca. Els informatius de TV3 l'han entrevistat aprofitant que va ser al Centre Cochrane de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona per fer-hi una conferència.
L'any 2005 el metge epidemiòleg John P. Ioannidis va publicar un article a la revista "PLoS Medicine" titulat "Per què la majoria dels descobriments científics publicats són falsos". En aquest article de títol provocador Ioannidis volia cridar l'atenció sobre un fenomen que tots coneixem: els descobriments científics en medicina que, anys després de donar-se a conèixer, són desmentits per noves recerques. A l'article demostrava, a través de l'anàlisi estadística, que la majoria de recerques que es publiquen a les revistes científiques fanafirmacions que no tenen prou base empírica, i per això sovint són errònies.En un altre article publicat aquell mateix any, Ioannidis analitzava què havia passat amb les49 recerques més exitoses dels anys anteriors. 45 d'aquestes recerques afirmaven que un determinat tractament mèdic era beneficiós, i va descobrir que 34 d'aquestes recerques s'havien posat a prova posteriorment amb nous estudis molt rigorosos, i que 14 s'havien demostrat falses.
Ioannidis conclou que el problema és que moltes recerques es fan amb mostres massa petites, amb protocols mal dissenyats i amb marges d'error estadístic massa alts. Però el problema real, diu, són les pressions i els interessos no científics que sovint condicionen la feina científica.
Assenyala com a solucions possibles que els articles científics es facin públics juntament amb totes les dades de la recerca, per facilitar que es puguin verificar. També recomanareforçar el control públic de la recerca privada.
A pesar de tot, Ioannidis és optimista, perquè considera que els últims anys molts equips de recerca han optat per millorar els estàndards i la transparència, i que hi ha revistes científiques que s'estan obrint a oferir totes les dades de les recerques que publiquen. Destaca que en el camp de la genòmica s'estan fent les coses prou bé en aquest sentit.
El que fa aquest investigador s'insereix en una línia de treball que busca perfeccionar el mètode científic per fer-lo més eficient.
- "Perquè la majoria dels descobriments científics publicats són falsos"
Article de la revista "The Atlantic" que explica la carrera de Ioannidis (versió castellana)
I encara més: caldria que l'ètica prevalgués per damunt. I avui l'ètica s'ha de fer operativa en el món de les organitzacions per mitjà de la responsabilitat social. Sense tot això, una ciència descontrolada (o controlada per grans interessos econòmics) pot ser un perill.
En una societat complexa, no hi ha una resposta clara a qui controla a qui... però ha d'haver-hi xarxes de control mutu que permetin una correcta governança de la complexitat. Però no es podem acceptar l'imperi de la raó perquè cadascú té les seves raons i els seus interessos.
Per a la ciència/tècnica les centrals nuclears eren absolutament segures. Quan hi ha una desgràcia aleshores resulta que és que hi havia imponderables. El científic dirà que el risc és sols de l'1% -per dir alguna cosa. L'interès empresarial dirà que això és pot assegurar. I és la societat per mitjà de la política qui ha de decidir si vol assumir el risc (i aleshores, els científics a callar perquè ha parlat la sobirania popular).
Quants productes comercials venen avalats per presumptes investigacions portades a terme per una Universitat...? Ja sabem que les universitats tenen necessitat de finançar-se, oi? És avui dia un aval universitari un aval científic absolut, o és sols una part de la veritat? Relativitzem-ho, sobretot en universitats que no gestionen la RSU (Resp.Soc. Univ) i no poden verificar cap procés de gestió ètica o socialment responsable.
Quants estudis científics en camps delicats treuen conclusions absolutament divergents? Finalment s'acaba imposant l'opció que té més investigacions que l'avala i que coincideix amb la que s'han destinat més diners a finaçar-la. En els origens de la SIDA hi ha proves d'això.
Finalment hi ha el paper dels professionals o científics. Avui dia, amb tot el que ja sabem... puc confiar que hom compleixi el codi deontològic de la professió si l'empresa no ha codificat l'ètica, si no gestiona l'RSE, si no té canals per a exigir als seus professionals el compliment dels codis ètic corporatiu i deontològic professional?
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada