20.10.11

Francesc Cabana: “Ha desaparegut el model català de caixes... Potser l’haurem de ressuscitar”



(Fot. A.C.)

etiqueta crisi econòmicasistema bancari
En el seu Quadern d’Economia d’El Punt Avui, el president de l’Ateneu Barcelonès Francesc Cabana, no s’ha estat de dir que ha desaparegut el model català de caixes. “A partir d’ara, el sistema financer català estarà format per una caixa, més potent que mai –la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona- i un banc mitjà –Banc de Sabadell. Hem perdut definitivament Caixa Laietana i Caixa Penedès, que depenen d’un banc amb seu a Madrid. Es manté temporalment la catalanitat d’Unnim –Caixa Sabadell, Terrassa i Manlleu- i de Catalunya Caixa, -Caixa de Catalunya, de Tarragona i Manresa, tot i que es veu difícil que es mantingui en el futur, quan el FROB –l’Estat Espanyol- vengui la seva participació majoritària. El balanç és negatiu es miri com es miri”.

A partir d’aquí, Cabana, profund i reconegut historiador de la Catalunya contemporània, convida a la reflexió partint del fet que el Banc d’Espanya ha valorat Unnim en un euro i Caixa Catalunya en el 10 per cent dels seus recursos propis: “Dit d’una altra manera, Unnim ha perdut la totalitat del capital i reserves i Catalunya Caixa el 90 per cent. La pregunta és: se'ns donarà alguna explicació sobre com s’ha fet aquesta valoració? En pocs mesos, el Banc d’Espanya ha passat de considerar que aquelles dues caixes havien fet els deures i que complien les normes de solvència a considerar que estaven en fallida total i havien de ser intervingudes per l’Estat Espanyol. Hi ha hagut possibilitat de diàleg entre les caixes? O no?”.

L’articulista recorre a Carner en la seva traducció d’”Alícia en Terra de Meravelles”, amb una sentència eloqüent: “Jo seré jurat i jutge, i vós el pobre reu; condemnat a mort sereu”, per a convertir la reflexió en un clam que assumeix com a propi, en concretar les responsabilitats en els bancs d’inversió de Wall Street i dir que la banca internacional té una gran responsabilitat en l’origen de la crisi econòmica, de la que tampoc se salven les escoles de negocis començant per la Harvard Business School. “El resultat és que els grans bancs de negocis i alguns bancs internacionals, que van ser nacionalitzats temporalment a final del 2008, encara continuen fent-ne de les seves al capdavant del món de les finances.

Cabana contrasta aquest fet amb que, mentrestant, “a l’Estat Espanyol, un govern d’esquerres s’ha carregat la majoria de les caixes d’estalvi, indiscrinadament, o sigui, aquelles entitats financeres que no pagaven dividends als accionistes –perquè no en tenen, d’accionistes- i que destinaven una part dels beneficis a obra social. Si n’hi havia algunes que feien el ximple o estaven malt gestionades, s’havia d’haver exercit un control més eficient per part del Banc d’Espanya, i aquest no hauria hagut de caure a la contradicció de condemnar el que abans havia beneit. Diran que la culpa és de la Unió Europea, però la Unió no pot patrocinar ni impulsar disbarats”.

Tal com estan les coses –diu el president de l’Ateneu Barcelonès, fent prospectiva com a colofó del seu article- o ens n'anem tots al forat negre anunciat per The Economist -que ha atemorit els lectors amb un atziac “Tingueu por”- o “haurem de ressuscitar el model de societat que està al servei dels clients, del personal que hi treballa, i de la comunitat on actua. O sigui, les caixes.”


Font: Tornaveu.cat

0 comentaris: