Regals als mestres

Els regals són la manera com la nostra societat ha formalitzat la mostra d'agraïment. De vegades, sembla que sigui més fàcil adquirir un objecte i fer-lo arribar al destinatari que mostrar i expressar un sincer i profund agraïment.

Les paraules estan tan gastades que de vegades ja no expressen res. I sovint qui les rep les pot interpretar com un mer compliment formal si no un acte d'hipocresia social en alguna ocasió.

El regal és una manera neutra de mostrar l'agraïment. Però els regals tenen una cara negativa. Un regal de valor econòmic entre agents amb interessos mutus (un proveïdor respecte el seu client, per exemple) pot pretendre ser una manera de condicionar futures decisions i procurar veure-se'n afavorit malgrat que no es recullin tots els mèrits adients.

Des de la gestió de la Responsabilitat Social, aquestes pràctiques estan regulades en les empreses compromeses, cosa que es pot fer de diferents maneres entre les quals no acceptar, derivar, o posar un màxim indicatiu al valor econòmic de l'objecte.

Si en la relació entre empreses, proveïdors, administracions, etc., és relativament senzill abordar la qüestió, tot plegat adquireix una major complexitat quan és la relació d'un pacient amb un metge o d'uns infants amb un mestre... En aquests casos no hi ha el conflicte ètic motivat per la intencionalitat de condicionar, però es desperten altres conflictes ètics.

S'expressa molt bé, per exemple, en aquesta normativa d'una escola:

ELS MESTRES NO PODEM ACCEPTAR CAP REGAL
Aquesta és una indicació antiga a la nostra escola, que repetim cada curs, tot i això sempre hi ha alguna família que se n'oblida. Per tant tornem-hi a insistir. Hi ha una raó fonamental per a abandonar el costum de fer regals als mestres: hi ha nens que no poden fer-ne i se'ls crea sentiments de culpa i inferioritat. Si alguna família o alumne ve a l'escola amb un regal posa en un compromís a la mestra ja que hauria de rebutjar el present i es provocaria una situació incomoda. Els millors regals: la vostra confiança, comprensió i col·laboració.

D'altra banda, i compartint plenament aquesta norma, també és diferent quan es tracta d'un fet puntual i excepcional o bé esdevé una norma tant regular que genera expectativa i gairebé el deure de fer un regal. Per exemple, una cosa seria fer un regal per part de l'APMA a un mestre que es jubila després de quaranta anys en una escola, i una altra és que cada any el tutor del curs rebi un regal dels alumnes.

Però també és molt diferent que el regal sigui un objecte de valor econòmic adquirit amb les aportacions de les famílies o bé que sigui algun detall fruit de l'esforç, com podria ser alguna cosa elaborada per ells. És diferent, en definitiva, si estem regalant diners (valor econòmic) o esforç (valor temps).

Sens dubte és qüestió de les estructures de plausabilitat. La nostra societat, on el temps escasseja i mostrar agraïment sincer es fa difícil fins i tot perquè no trobem l'espai-temps adequat per a fer-ho, tendeix a donar per vàlid la compra d'un regal.

Per això, la gestió de la responsabilitat social  -o de l'ètica, si es vol, en aquest cas que afecta més aviat persones i famílies-  és la manera mitjançant la qual podem modificar pautes que la societat ha normalitzat i que fruit del discerniment ètic volem modificar.

Article publicat a Jornal.cat

Continuació de l'article:
Regals als mestres (II)
Regalos a los maestros (II)