31.5.11

Un himne integrador i encoratjador

Com a modest homenatge als triomfs del FC Barcelona, volem fer una petita reflexió al voltant del seu himne. La projecció internacional del Barça ha convertit el seu himne en la cançó en català més coneguda arreu del món. Segons Espinàs, l'himne va néixer amb una gran voluntat integradora i havia de ser fàcil de cantar pels seguidors. Aficionats i jugadors s'hi senten identificats i destaquen l'emoció que genera "El Cant del Barça" entre el culers, comparat amb altres himnes de futbol.

Efectivament, allò que volem destacar des d'aquest bloc és l'orientació que aporta la lletra de l'himne a la integració de les persones. No debades, els 112 anys d'història del Barça han coincidit amb un seguit de dècades on moltes famílies arribades d'altres terres s'han establert a Catalunya. Aquesta ha estat sempre una terra de pas i, durant el segle XX, un enorme receptor d'immigració, fins al punt que la gran majoria de la població té arrels forasteres. I malgrat aquest fet i la manca de llibertats polítiques, Catalunya ha sabut integrar les persones. Els nouvinguts s'han sabut sentir nous catalans i així se'ls ha acceptat. És un tòpic absolutament cert que el FC Barcelona ha estat un gran facilitador d'aquest sentiment d'identitat amb el seu nou país.

En el segon paràgraf, l'himne fa un crit a la resistència, no ens podran tòrcer. Un crit que es pot entendre en un doble sentit, esportiu i nacional. El Barça -més que un club- servia per a expressar els sentiments i les paraules que d'altra manera no es podrien dir. Per a una societat derrotada per la guerra però que continuava viva i havia sabut mantenir l'esperança enmig de la foscor de la dictadura, l'esport era un marc de llibertat d'expressió dels sentiments.

Lletra de la cançó:

Tot el camp, és un clam
som la gent blaugrana, tant se val d'on venim
si del sud o del nord
ara estem d'acord, estem d'acord,
una bandera ens agermana.
Blaugrana al vent, un crit valent
tenim un nom, el sap tothom:
Barça, Barça, Barça!

Jugadors, seguidors, tots units fem força.
Són molts anys plens d'afanys,
són molts gols que hem cridat
i s'ha demostrat, s'ha demostrat,
que mai ningú no ens podrà tòrcer
Blaugrana al vent, un crit valent
tenim un nom, el sap tothom
Barça, Barça, Barça!


Els himnes

Imatge del reportatge titulat: Els himnes  Com un ritual perfectament establert, als inicis dels partits al Camp Nou la megafonia de l’estadi fa sentir ben fort l’himne del club, el 'Cant del Barça', que els afeccionats entonen també.
El 'Cant del Barça' no és, però, ni el primer ni l’únic himne que ha tingut el club. Va ser estrenat el 27 de novembre del 1974, dins dels actes del 75è aniversari de l’entitat, abans del partit que culminava aquella efemèride. 3.600 cantaires, dirigits pel mestre Oriol Martorell, des de la gesta de l’estadi, van posar veu en públic per primer cop al nou himne. La lletra l’havien escrit Josep Maria Espinàs i Jaume Picas, i la música la va compondre Manuel Valls. Ràpidament aquest himne es va fer molt popular, gràcies al seu ritme, al fet que és possible acompanyar-lo picant de mans, i a una lletra molt encertada, que resumeix els valors que s’associen al barcelonisme, especialment l’esperit d’acollida a tots els qui volen integrar-se a la societat catalana, i l’esperit de club que ha de ser present en tota la massa social. 
Tanmateix, aquest no ha estat l’únic himne que ha tingut el club. El primer es va estrenar el 18 de febrer de 1923, amb lletra de Rafael Folch i Capdevila i música d’Enric Morera. L’estrena va córrer a càrrec de l’Orfeó Gracienc, i es va fer al camp de Les Corts, en el context d’un homenatge del futbol català a Joan Gamper. Amb els termes grandiloqüents de l’època, la lletra posava l’èmfasi en la relació entre “esport i pàtria”.
Més endavant, amb motiu del 50è aniversari, Esteve Calzada va escriure un nou himne, al qual va posar música Joan Dotras. Duia per títol 'Barcelona, sempre amunt!', i tot i les circumstàncies de l’època, estava escrit en català.
També va escriure en català Josep Badia, el 1957, la lletra d’un tercer himne, l''Himne a l’Estadi', dedicat al Camp Nou que aleshores s’inaugurava. El mot 'Barça' apareixia, en aquesta ocasió, per primer cop en un himne del club, al qual va posar la música Adolf Cabané.
veu_cas  Himne 1957

L’èxit del 'Cant del Barça' va fer oblidar aquests himnes anteriors, especialment 'l''Himne de l’Estadi', que era el vigent el 1974. I aquest èxit explica que amb més de 30 anys a l'esquena, ningú pensi en la necessitat de cap nou himne, tot i que en ocasió del Centenari es va estrenar un 'Cant del Centenari', el 22 de setembre del 1998, amb lletra de Ramon Solsona i música d’Antoni Ros Marbà, però de bon principi tenia la seva vigència limitada als actes d’aquella commemoració.

[ca] www.fcbarcelona.cat/web/catala/club/historia/simbols/himne.html
[es] www.fcbarcelona.cat/web/castellano/club/historia/simbols/himne.html
[en] www.fcbarcelona.cat/web/english/club/historia/simbols/himne.html

0 comentaris: