25.5.11

Xenofòbia electoral

Les eleccions municipals que han tingut lloc aquest diumenge han suposat una important onada de canvis, alguns d'ells molt rellevants perquè comporten el canvi de color de la capital. Però des d'aquest bloc no pretenem fer una anàlisi política clàssica sinó centrada en aquells aspectes qeu afecten als drets humans (governança, democràcia, xenòfòbia...).

Des d'aquest punt d'interès, la gran consideració a fer és l'augment de regidors aconseguits per Plataforma per Catalunya, partit caracteritzat pel seu component xenòfob i nacionalista espanyol. Sens dubte, el fet que creixin és preocupant però cal relativitzar els resultats, especialment si els observem en relació a altres països.

Si ens comparem amb altres països, fins i tot nòrdics com Dinamarca, no som diferents d'altres i fins i tot el resultat d'aquest partit és molt limitada donat el percentatge de població immigrada que ha arribat a Catalunya en els darrers anys. De fet, sense que serveixi de tranquil·litzant, les nostres actituds intolerants o xenòfobes són inferiors a les que es puguin donar en altres països amb índexs similars d'immigració. I aquesta afirmació és més vàlida si tenim en compte la situació de crisi greu que vivim des de fa tres anys i que és el factor que ha catapultat electoralment aquesta preocupació.

D'altra banda, tampoc podem fer una correlació entre vots a aquest partit i actituds xenòfobes, sinó que la decisió del vot pot formar part d'un malestar que ara el manifesta electorament però sense que impliqui un augment de les actituds xenòfobes. Ho dic per no simplificar perquè les actituds xenòfobes també estan presents en votants d'altres partits mentre que no podem pressuposar que un votant de la Plataforma en sigui més.

Ara bé, és evident que el major suport electoral ha de preocupar, tant com a reflex de les inquietuds ciutadanes com pel factor de realimentació. En la mesura que el discurs xenòfob és normalitzi, es faci present a la societat per la via de polítics electes en càrrecs institucionals, aquest pot prendre més plausabilitat i altra gent poden incorporar una ideologia que ara per ara majoritàriament encara és vista com a vergonyant. De fet, en aquestes eleccions, els votants de la Plataforma encara han ocultat el seu vot en les enquestes i sondejos.

Sabent els orígens del seu líder, Josep Anglada, sabem el component nacionalista espanyol de la Plataforma. Però aquesta organització -potser perquè fins ara era irrellevant-  ha sabut jugar amb l'ambigüetat i ocultar la seva ideologia, focalitzant solament la preocupació per la immigració. El fet d'escollir com a nom "per Catalunya" ajuda a ocultar el seu fons. I això els ha permès arribar a dos electorats diferents. Tenen una gran base de votants que curiosament provenen de la immigració que va arribar a Catalunya abans de l'actual, la immigració del segle XX que veu perillar les seves condicions amb aquest 15% de nous ciutadans. Però també tenen votants, especialment a la Catalunya Central, que provenen de famílies autòctones generacionalment i que no compartirien el seu ideari ocult espanyolista.

Possiblement tenim la sort que aquestes contraccions poden limitar el seu creixement respecte al que ha passat en altres països. El seu espanyolisme  -per bé que dissimulat-  els limita enfront un electorat amb consciència nacional, mentre que el to xenòfob que arriba a certs sectors obrers també troba un límit a partir de la consciència que molts d'aquests obrers també provenen de famílies immigrades. Per això no crec que pugui continuar creixent de manera significativa, i especialment si ens refem de la crisi.

Això no treu que cal evitar donar-los la normalitat democràtica. Cal portar-los al jutjat sempre que s'excedeixin. I, per descomptat, no s'hi pot pactar. I el més important a casa nostra, cal evitar fer de la immigració un tema electoral cosa que afecta tots els partits, però especialment al bonisme i al llenguatge políticament correcte que ha impedit que aquesta inquietud real sigui abordada de manera plena per la política i els partits. Abordar el tema es pot fer amb bones pràctiques, amb drets i deures, i de manera que no generi tensions. Però el que no es pot fer és no entrar-hi. I en això, els partits que es reclamen per a ells la defensa dels drets humans sota conceptes com la multiculturalitat són els que més responsabilitat hi tenen.

Euskadi

Com a reflexió final, ja fora de la qüestió de la xenofòbia, també voldríem fer un petit apunt sobre un fet que a passat fora del nostre país. Es tracta dels grans resultats de la formació Bildu a les municipals basques. Volem mostrar la satisfacció pel fet que aquesta franja de l'electorat pugui haver-se expressat electorament, a diferència del que va passar en les darreres eleccions. L'independentisme basc d'esquerres ha fet un gran esforç per a superar un passat ple d'errors per la connivència amb les formes violentes i el terrorisme. Però això ja forma part del passat, encara que alguns hagin intentat evitar que es presentessin a les eleccions.

Ara s'obre un altre interrogant: des del punt de vista democràtic, té prou legitimitat un govern basc que no representa el seu electorat perquè va ser elegit sota la prohibició d'una força política important? És cert que aquella prohibició va ser legal, però la pregunta té un to d'RSE: encara que HB no es va poder presentar, van actuar les forces polítiques amb la consciència que no representaven plenament la societat basca? No es van aprofitar del fet que un 10% de la població no pogués expressar el seu vot per manca d'un partit que els representés? Hauria estat més ètic tenir aquest fet en consideració i no aprofitar per fórmules de govern que solament van ser possibles per aquesta circumstància. I ara que tot torna a la normalitat pel que fa a les forces polítiques, com es pot governar sabent que no representes realment el teu poble?

Notícia relacionada: no puc deixar de fer notar la curiositat que la plataforma xenòfoba ha estat contractant immigrants per a penjar la seva propaganda electoral! Plataforma x Catalunya utilitza subsaharians per penjar cartells amb el lema 'Primer, els de casa'. El partit de Josep Anglada fa un discurs molt agressiu contra els immigrants, però en té alguns treballant en tasques de campanya

Article publicat a Jornal.cat

0 comentaris: