6.5.11

Gràcies, immigrants!

En Josep Maria Lozano i l'Àngel Castiñeira parlen en un article a la Vanguardia de l'estudi sobre els valors dels catalans. Fa uns mesos també en vam parlar en aquest bloc amb motiu de la presentació a ESADE: Presentació del llibre Valors tous en temps durs

Una de les dades que surt a l'estudi fa referència a la immigració: Tots els segments socials opinen que la immigració comença a ser excessiva a Catalunya. És una queixa més aviat de tipus socioeconòmic (relacionada amb l'escassetat de recursos i la competència laboral) que de tipus cultural. 

Podria ser una dada preocupant, i no dic que no ens hagi de preocupar, però en termes relatius crec que si comparem el percentatge d'immigrants que acull aquest país amb el que tenen en altres països i els nivells d'actituds xenòfobes, en sortim bastant ben parats.

Però la comparació no ens ha de fer relaxar. Cal que sapiguem mostrar a tota la població que els immigrants aporten a l'estat del benestar més del que reben. Fa temps que les dades ho indiquen i qui vol saber-ho ho sap (i qui es nega a saber-ho s'acaba creient el contrari).
Ara, un estudi presentat per la Fundació La Caixa argumenta aquesta contribució positiva. El 30% del creixement del PIB en els últims 20 anys ha estat conseqüència directa de l'arribada d'immigrants. L'estudi posa de manifest que les percepcions d'abús del sistema de protecció social per part dels immigrants estan "injustificats".  Vegem les dades que mostra el diari Ara:

L'anàlisi analitza les aportacions dels immigrants a l'economia i al sistema social, i l'ús que en fan els estrangers que resideixen a l'Estat. Catalunya (20,9%), Madrid (18,7%) i País Valencià (15,5%) apleguen més de la meitat de la població estrangera de l'Estat. Els autors, Francisco Javier Moreno i María Bruquetas, han destacat el "factor dinamitzador" que ha suposat per a l'economia. El 30% del creixement del PIB en els últims 20 anys ha estat conseqüència directa de l'arribada d'immigrants. L'aportació estrangera també és responsable del 50% del superàvit de les finances públiques en els anys de progrés econòmic, gràcies als impostos i les contribucions socials associats a la immigració (una mitjana d'uns 5.000 milions d'euros anuals).

Altres dades ajuden a entendre aquesta argumentació. Els estrangers perceptors de pensions no arriben a l'1% (i més de la meitat són europeus). Els immigrants consulten un 7% menys el metge de capçalera i un 16,5% menys l'especialista, tot i que recorren un 3,2 més als serveis d'urgències. Malgrat que el 30% dels immigrants que viuen a l'Estat són pobres (per un 18% dels autòctons), només el 6,8% de les intervencions dels serveis socials es dirigeixen a la població estrangera.
Fa unes setmanes vam fer un article titulat Compensar les conseqüències de la ideologia de cadascú on ens referíem a una manera de lluitar contra els tòpics racistes i xenòfobs amb dades. Però no amb les dades fredes de macroeconomia sinó amb la traducció del que implica per a cada persona. Per exemple a partir d'una dada com la que ens mostra que la diferència entre els beneficis aportats per la immigració i la despesa pública que aquesta genera suposa un saldo positiu per a l'Estat de 6.000 M€ nets a l'any, que dividits entre els ciutadans autòctons suposa un regal a cada butxaca de 105 euros anuals.

En conseqüència és oportú que titulem aquesta reflexió Gràcies, immigrants!

Nota: últimes entrades on hem enraonat sobre immigració:

0 comentaris: