El passeig de Recolets

Al final de la Memòria Financera i de Responsabilitat Social del BBVA hi ha les adreces de les seves seus i delegacions.

I podem trobar adreces com Avda. da Liberdade, de Lisboa, Avenue de l’Opéra, de París, Av. of the Americas, de Nova York, o Paseo de la Castellana, de Madrid.

Lògicament el nom del vial figura en tots els casos en la llengua original, ja que seria estrany haver-los traduït. Avenida de la Libertad, Avenida de la Ópera, o Avenida de las Américas semblaria impropi per a vials de Lisboa, París i Nova York respectivament.

Però hi ha una excepció. Si observeu l’adreça de la delegació catalana, hi trobareu un vial inexistent: Plaza Cataluña. Alguna persona ha cregut que no s’havien de traduir en cap cas excepte en aquest.

Potser la persona desconeixia que els vials tenen a Catalunya, com a Castella, una forma única. La forma en la llengua pròpia és l’única oficial. La conseqüència és que legalment indiquen una ubicació de la delegació que formalment no existeix.

És curiós que en una memòria on es parla de l’RSE del grup es cometi un error d’aquest tipus, precisament en una de les matèries més rellevants en la gestió de l’RSE a l’estat espanyol, la gestió de la diversitat.

De fet, l’error, en forçar una forma no normativa, descobreix el que és habitual en moltes empreses que gestionen l’RSE: en el seu model de gestió de la diversitat hi han inclòs tota mena d’aspectes excepte aquell que essent més fàcil d’abordar té unes pitjors pràctiques encara i és font de més conflictes amb els grups d’interès, tot allò que es vincula amb la diversitat en les identitats.

I el fet de no gestionar-ho de manera integrada en la seva RSE fa que fins i tot puguin arribar a fer servir una fórmula no solament no normativa sinó anòmala: s’imaginen que en la versió catalana hi posessin Passeig de Recolets de Madrid?