1.5.11

La societat civil pren la iniciativa per l'Estat propi

  • Aquest dissabte ha tingut lloc a Barcelona la Conferència Nacional per l'Estat Propi, el primer pas per crear l'Assemblea Nacional que prendrà el testimoni de l'Assemblea de Catalunya per encarar la segona transició democràtica
  • Josep Maria Canyelles ha estat un dels 1.500 participants en aquest esdeveniment, on també hi eren presents altres promotors de l'ètica empresarial i la responsabilitat social
Un total de 1.500 persones han assistit  a la Conferència Nacional per l'Estat propi. Es tracta del primer pas formal en el camí cap a la constitució de l'Assemblea Nacional de Catalunya, que vol prendre de referent l'Assemblea de Catalunya per empènyer la societat catalana cap a una segona transició, aquesta vegada cap a l'Estat propi.

La Conferència, apadrinada per 200 personalitats del país -entre ells, exintegrants de l'Assemblea de Catalunya-, ha aprovat el projecte de declaració d'aquest moviment de base transversal i una primera proposta de full de ruta per a la consecució d'una clara majoria social i democràtica favorable a l'emancipació nacional.

L'acte, que s'ha celebrat al Palau de Congressos de Barcelona de Montjuïc, ha estat conduït per l'enginyer i divulgador Josep Maria Ferrer Arpí i l'actriu i presentadora Txe Arana, que han anat presentant els punts de l'ordre del dia i anunciant els resultats de les votacions, que s'han fet a mà alçada entre el més d'un miler d'assistents. Ferrer Arpí ha destacat que la Conferència Nacional per l'Estat Propi és un pas més de la 'revolució tranquil·la' cap a l'autodeterminació que es va iniciar amb les consultes populars sobre la independència.

La presència de Lluís Llach

Al final de l'acte, el cantautor Lluís Llach ha pujat a l'escenari per fer-hi el discurs de cloenda. Llach, que ha estat ovacionat pel públic en diverses ocasions, ha apuntat que la independència és 'l'única ruta amb un horitzó lluminós' per Catalunya, un cop ha quedat clar 'el mapa de carreteres' de l'estat espanyol. 

Entre les paraules de Llach, ha destacat un “Si Kavafis hagués estat català i no grec, hauria dit viatge cap a Ítaca sí, però tant llarg no”. El cantant ha recordat la primera consulta per la independència que va tenir lloc a Arenys de Munt el setembre de 2009 com un primer pas de l'activació del moviment sobiranista i ha celebrat també els resultats que es van donar a Barcelona a principis d'abril d'enguany. L'acte ha acabat amb el Cant del Segadors i amb crits favorables a la independència.

Un procés

Amb punt de partida a un ja mític 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt, passant per les més de 500 consultes d'independència que han seguit, o la monumental manifestació del 10-J, la societat civil catalana ha iniciat avui una “rebel·lió tranquil·la”, en paraules de Txe Arana, la copresentadora d'un acte que no ha oblidat cap detall per mostrar la solidesa i seriositat del projecte. D'ara a finals d'any els promotors de la iniciativa -que prenen el relleu al moviment per les consultes d'independència que van culminar a Barcelona el 10 d'abril- es proposen crear una xarxa territorial d'assemblees com a procés constituent de l'Assemblea Nacional Catalana.