31.5.11

El nou diccionari de la RAH exalta la figura del dictador Franco

¿Algú es pot imaginar que avui a Alemanya una gran obra acadèmica finançada amb recursos públics qualifiqués Hitler com a un patriota potser lleugerament autoritari? ¿O que es qualifiqués Willy Brandt com a dictador? A Espanya sí que és possible i no passa res.

En la gestió de la responsabilitat social sovint no es consideren prou els aspectes relacionats amb valors socials com la qualitat democràtica o la governança. Aquests afecten a qualsevol empresa o organització i haurien de tenir una major preeminència.

Quan ens referim a un organisme públic, aquesta exigència hauria de ser encara més gran. De fet, per a un organisme públic en un estat democràtic l'exigència d'una valors socials democràtics i fomentadors de la governança haurien de ser matèria obligada, de llei. En absència normativa, deixadesa política, o en els límits legals, és sens dubte la gestió de la responsabilitat social el que hauria de permetre redreçar el mal govern d'alguns ens.

El cas al qual ens referim és sobre el nou Diccionari Biogràfic Espanyol, una obra monumental de la Reial Acadèmia de la Història (RAH), que inclou una hagiografia del Generalísimo Franco i desvirtua els esdeveniments que van provocar la Guerra Civil.

L'obra també afirma que el president espanyol Aznar va perdre les eleccions perquè el PSOE es va aprofitar del desastre del 'Prestige'. Alguns historiadors qualifiquen d'"insult" i "vergonya" que la ideologia franquista es coli a una obra de la Reial Acadèmia de la Història. L'edició ha costat 6,4 milions d'euros, que s'han finançat amb fons públics del ministeri d'Educació que encapçala Ángel Gabilondo, i va ser impulsada per José María Aznar el 1998.

Alguns historiadors consultats per Público lamenten el caràcter poc científic del text i qualifiquen d'"insult" i "vergonya" que la ideologia franquista es coli a una obra de la Reial Acadèmia de la Història. Els experts reclamen la retirada d'un diccionari que no és més que un recull d'idees del pensament feixista i nacionalista espanyol.

Una institució marcada ideològicament

La Reial Acadèmia de la Història és  una institució pública creada per Felip V de Castella (IV d'Aragó), el rei que va abolir les llibertats i el règim constitucional de la nació catalana. Els seus membres s'elegeixen per cooptació, de manera que puguin mantenir la unitat de pensament pel que fa tant als seus posicionaments conservadors com al nacionalisme espanyol que hi impera. No és estrany, doncs, que la tergiversació històrica hagi estat una constant en aquest organisme, perjudicant els sectors progressistes per una banda, i tot el que soni a català per l'altra.

Cal dir que fa uns anys, aquest mateix organisme -que no és prou conscient que fa 35 es va produir un canvi de règim!- va posicionar-se en contra que a les escoles catalanes s'expliqués la història de Catalunya i no la de l'Espanya unida. La imperial, vaja!

El Diccionari és farcit de ressenyes redactades per historiadors propers al franquisme. El mateix director de l'Acadèmia, Gonzalo Anes, va recolzar en el seu moment la polèmica subvenció que el Govern d'Aznar li va concedir a la Fundació Francisco Franco i que va despertar les crítiques des de diversos grups del Parlament. Ara el director de l'organisme no comprèn com pot haver-hi gent que expressi aquestes crítiques per un parell d'adjectius sense valorar les 50.000 pàgines de l'obra, com si la història es valorés a pes!

Es dóna la circumstància que l'autor de l'article sobre el general Franco, Luis Suárez (Gran Cruz del Mérito Militar) és patró de la Fundación Francisco Franco, membre de l'Opus Dei i president de la Germanor del Valle de los Caídos.

Per altra banda, seguint la mateixa línia editorial, al diccionari es qualifica de dictador el president republicà Negrín. Així ho fa Carlos Sec Serrano que ocupa el càrrec de censor en la Real Acadèmia de la Història. El tresorer de l'Acadèmia és José Ángel Sánchez Asiain, un empresari no historiador que va ser secretari general tècnic al Ministeri d'Indústria durant el franquisme.

Cal no oblidar que la censura i la tergiversació de la història ha estat un tema de gran envergadura. Per descomptat que sempre i en qualsevol lloc els vencedors escriuen i imposen la seva versió. Però la magnitud del que s'ha esdevingut a la Península Ibèricaen els últims cinc segles potser no té parangó, inclòs l'engany planificat sobre la Descoberta d'Amèrica.

I ara què?

La ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, confia eque la RAH revisi les entrades que "no s'ajusten a la realitat", en unes declaracions on la rellevància del tema ha quedat disminuïda perquè la ministra també ha volgut introduir altres qüestions com la poca presència de dones a les entrades del diccionari. Sense desmerèixer aquesta constatació, cal dir que no es poden posar al mateix nivell les dues observacions.

A qui li queda la patata calenta també és al vicepresident Rubalcaba, tot just presentat en societat com a presidenciable. Per cert: sobre la relació entre Espanya i Catalunya, Rubalcaba ha reconegut que és 'complexa' però ha afirmat que sap com 'resoldre-la'. I per fer-ho, ha demanat, 'uns mesos'. Estarà molt bé que expliqui com resoldrà en uns mesos un conflicte amb 500 anys d'història, però ara ja té damunt la taula una primera prova per veure com ho farà. Els catalans sabrien valorar que l'estat espanyol optés per un aprofundiment democràtic.

Nota: publicat a Jornal.cat

0 comentaris: