15.5.11
Gestionar les males pràctiques dels proveïdors
La gestió que faig dels meus grups d'interès intenta tenir un enfocament positiu, orientat a crear valor, generar confiança, millorar la capacitat de col·laborar.
Com a part del meu compromís, tanmateix, no puc passar per alt les males pràctiques evidents o els incompliments legals, davant els quals miro de tenir alguna proactivitat.
Com que el temps és, per a un autònom, un bé molt preuat i escàs, no puc permetre'm de ficar-me en qualsevol mala pràctica que apreciï en una empresa amb la qual no tinc relació. Per criteri de simplicitat i de focalització, solament puc garantir la proactivitat davant les males pràctiques en empreses de les quals sóc client i solament davant aquelles males pràctiques que són evidents.
Això no vol dir que renunciï a fer notar altres males pràctiques, però el compromís de proactivitat sols el puc mantenir amb una certa constància en els casos en què "et trobes" la mala pràctica. Sovint, molts usuaris o clients renuncien a fer notar una mala pràctica si no afecta de manera rellevant la qualitat del producte o servei, amb la qual cosa l'empresa continua reproduint-la i molts altres clients se'n veuen perjudicats. Aquesta actitud relaxada no solament és pròpia de ciutadans que poden no tenir les habilitats necessàries per a formular una queixa, sinó que també és habitual en el cas dels professionals, que valoren que els costa més el temps perdut a fer la queixa que l'hora de feina. Així, però, molts altres ciutadans i professionals es veuran perjudicats amb la reiteració de la mala pràctica.
Després d'un temps de ser conseqüent amb aquesta idea, he de dir que tinc un cert esgotament de veure que les males pràctiques més nombroses amb què hom es troba constantment tenen a veure amb ruptura de la responsabilitat social, de la correcta atenció al client i fins i tot d'incompliments legals en referència a temes de llengua. He parlat d'esgotament perquè és sorprenent que són grans empreses les que habitualment mostren aquestes males pràctiques. Malgrat, doncs, que intento tenir els sentits ficats en tots els aspectes, la llengua és la matèria que més fàcilment pren corporeïtat i on es fan més objectivables o contrastables les males pràctiques.
Us en poso dos exemples recents en els quals he cregut que l'incompliment requeria per part del client una queixa formal.
Queixa a Endesa
Queixa a Jazztel
Com a part del meu compromís, tanmateix, no puc passar per alt les males pràctiques evidents o els incompliments legals, davant els quals miro de tenir alguna proactivitat.
Com que el temps és, per a un autònom, un bé molt preuat i escàs, no puc permetre'm de ficar-me en qualsevol mala pràctica que apreciï en una empresa amb la qual no tinc relació. Per criteri de simplicitat i de focalització, solament puc garantir la proactivitat davant les males pràctiques en empreses de les quals sóc client i solament davant aquelles males pràctiques que són evidents.
Això no vol dir que renunciï a fer notar altres males pràctiques, però el compromís de proactivitat sols el puc mantenir amb una certa constància en els casos en què "et trobes" la mala pràctica. Sovint, molts usuaris o clients renuncien a fer notar una mala pràctica si no afecta de manera rellevant la qualitat del producte o servei, amb la qual cosa l'empresa continua reproduint-la i molts altres clients se'n veuen perjudicats. Aquesta actitud relaxada no solament és pròpia de ciutadans que poden no tenir les habilitats necessàries per a formular una queixa, sinó que també és habitual en el cas dels professionals, que valoren que els costa més el temps perdut a fer la queixa que l'hora de feina. Així, però, molts altres ciutadans i professionals es veuran perjudicats amb la reiteració de la mala pràctica.
Després d'un temps de ser conseqüent amb aquesta idea, he de dir que tinc un cert esgotament de veure que les males pràctiques més nombroses amb què hom es troba constantment tenen a veure amb ruptura de la responsabilitat social, de la correcta atenció al client i fins i tot d'incompliments legals en referència a temes de llengua. He parlat d'esgotament perquè és sorprenent que són grans empreses les que habitualment mostren aquestes males pràctiques. Malgrat, doncs, que intento tenir els sentits ficats en tots els aspectes, la llengua és la matèria que més fàcilment pren corporeïtat i on es fan més objectivables o contrastables les males pràctiques.
Us en poso dos exemples recents en els quals he cregut que l'incompliment requeria per part del client una queixa formal.
Queixa a Endesa
Queixa a Jazztel
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada