- Res hi havia a l'examen que no pogués estudiar un negre, va dir un expert
- El irònic és que la llei es va crear per a protegir a les minories
- Quan es va exigir el graduat escolar, es va excloure al 80% de afroamericans
La notícia d'aquesta sentència ha provocat acalorades preses de posició en un i altre sentit. Malgrat que hem reproduït l'estil de títols periodístics que ha mostrat la premsa, no volem prendre posició en una qüestió de gran complexitat i en la qual caldria analitzar no solament les bases jurídiques sinó les condicions socials i el marge de discriminació positiva que es pot permetre una societat sense passar la injustícia a un altre segment d'aquesta.
El que sembla assenyat és que es digui que les polítiques de discriminació positiva tenen una data de caducitat, no es pot pretendre que es mantinguin per sempre. Però aleshores també correspon monitoritzar quina evolució es va donant a la comunitat i com es va corregint el desequilibri. I el que és més important des del punt de vista de les polítiques públiques: valorar si les accions positives fetes des de l'administració o els altres agents implicats tenen un impacte que es correspongui amb el risc que suposen o cal trobar altres fórmules per a donar resposta a la finalitat d'aconseguir uns drets efectivament iguals que donin unes oportunitats equivalents.
Podeu llegir la notícia al País:
"Cap persona hauria d'enfrontar-se a discriminació en el treball a causa de la seva raça". Quan el Tribunal Suprem dels EUA va emetre una sentència, dilluns passat, amb aquesta conclusió, va canviar substancialment la forma en què el país ha tractat de compensar, des dels anys seixanta, dècades d'esclavitud, racisme i segregació contra els negres. Perquè, després de sis anys en els tribunals, un grup de 29 bombers, tots blancs, inclòs un hispà, va aconseguir demostrar que la ciutat que els va contractar, New Haven, els havia discriminat per afavorir a un altre grup format íntegrament per afroamericans. [continuar llegint al País]
PD: El periodista Josep Cuní publica un article al Periódico amb aquest tema, titulat
Gramàtica: Discriminació és un substantiu que explica un acte negatiu. Positiva és un adjectiu que pretén qualificar la seva acció. Per tant, discriminació positiva és un oxímoron dictat per la correcció política per pal·liar part d’un efecte sense que per això s’eviti la seva nocivitat completa...
2 comentaris:
La qüestió de què la discriminació positiva no deixa de ser 'discriminació' ve de fa temps. El tema és que potser amb polítiques de discriminació positiva s'intenti incidir més en els símptomes (no existencia de bombers negres) amb les causes (dificultat d'accés a formació, p.e.). En la mesura que s'incideixi més sobre causes que sobre símptomes, és quan potser es milloren resultats en una eina, que no ho oblidem, és això, una eina per afavorir la igualtat ben utilitzada.
més que els símptomes, jo parlaria dels resultats. La funció pública sols atén els mitjans, no els resultats. D'aquí la ineficàcia creixent dels seus formalismes en un entorn de major complexitat.
Publica un comentari a l'entrada