Els directius de la banca d'EU mantenen els seus bons malgrat tenir pèrdues

• Fins i tot entitats amb pèrdues fan reserves ja per pagar les primes

Reproduïm aquest article de ExpokNews per l'interès de la notícia i les reflexions que pot suscitar. Hem defensat en algun article que malaguanyada crisi si com a mínim no serveix per a construir una economia més sostenible i socialment responsable. Malauradament les dades i els indicis no apunten cap aquí.

27 Juliol 2009. Remordiments, vergonya ... Aquests són els sentiments que el president dels Estats Units, Barack Obama, esperava trobar-se entre els executius de Wall Street a l'hora d'afrontar l'assumpte dels seus compensacions una vegada que amb ajuda pública els números vermells han tornat al negre. Però s'haurà d'acontentar amb la utopia.

Els sis grans bancs dels EUA han reservat a la primera meitat de l'any 52.000 milions d'euros per a primes i bons dels seus directius. Són gairebé 10.000 milions més que l'acumulat entre gener i juny del 2008, com si la crisi no hagués existit. És que ha acabat ja?

La publicació la setmana passada d'aquestes xifres en un país immers en el debat de la reforma sanitària va passar gairebé desapercebuda i no va provocar ni una mínima part de la tempesta que va desencadenar les primes de AIG.

Però hi ha molts factors perquè s'encengui de nou la indignació, per més que la banca asseguri que dissenya mesures sobre les compensacions que desincentiven els seus empleats a prendre riscos que puguin afectar tot el sistema.

Per exemple, només tres d'aquests sis grans bancs (Goldman Sachs, JP Morgan Chase i Morgan Stanley) han tornat els diners del seu rescat. Un d'ells, Morgan Stanley, fins i tot ha tancat el segon trimestre amb pèrdues, i en van tres de consecutius, però ha fet reserves per a les compensacions.

Si la vergonya no funciona, proposo que ens assegurem de que, almenys, els seus accionistes sàpiguen amb quant s'està compensant als directius, i això potser forci algunes reduccions, ha dit Obama. També Barney Frank, el demòcrata que presideix el comitè de serveis financers del Senat, s'ha sumat al debat. Les xifres anunciades recomanen canviar la llei per posar el fre a l'escàndol.

Aquesta vegada, indubtablement, els congressistes s'han avançat a les queixes dels seus votants. «Simplement no és acceptable», escrivia aquesta setmana en un text per a la web Politico el senador independent de Vermont Bernie Sanders, membre del comitè de Sanitat. Els directius de grans institucions financeres no haurien d'estar rebent primeres, sinó ser acomiadats.

Aquestes companyies necessiten nou lideratge, més preocupat per invertir en una economia productiva per a benefici dels nord-americans que pels beneficis a curt termini. De moment, els polítics perden la partida. Si Goldman Sachs, per exemple, continua el mateix ritme de gener a juny, els seus directius tindran una compensació anual mitjana de 544.000 euros, més que el 2008 però, també, més que el 2007, l'últim any en què la crisi no havia esclatat.