14.7.09

Estratègies per a sortir de la crisi

Tres estratègies per a sortir de la crisi s'estan imposant en el món polític i econòmic, i cap d'elles no recull un plantejament de fons sobre els errors comesos i sobre la reorientació que cal donar al sistema productiu i econòmico-financer.

La manca de definició del Govern espanyol sobre com sortir de la crisi i la gran mesura presa fins ara coneguda com el 'Pla Zapatero' no ajuden a marcar un full de ruta. Milers de pobles i ciutats tenen els carrers aixecats per unes obres que no aconseguiran més que retardar la capacitat de fer front a la crisi, mentre que moltes pimes que podrien ajudar a sortir-ne no disposen de vies de finançament per continuar la seva activitat econòmica amb normalitat.

Així, el debat s'allarga i es recargola sense trobar-ne el desllorigador, amb incapacitat de generar consensos i marcar línies nítides sobre quina és la millor manera per a sortir de la crisi.

Ara per ara, hi ha damunt el paper tres estratègies entre els diferents àmbits polítics, empresarials, sindicals i acadèmics. L’Executiu s’haurà de decantar finalment per alguna, o per una combinació d'aquestes:
  • OPCIÓ MÉS POLÈMICA: Reformar l’estructura del mercat laboral
  • APOSTA PATRONAL: Apujar l’IVA i abaixar les cotitzacions socials
  • PETICIÓ SINDICAL: Incrementar els impostos als rics
Llegir el contingut de cadascuna al Periódico
No podem oblidar que la crisi econòmica global en gran mesura ha vingut propiciada per la manca de responsabilitat social d’algunes empreses i sectors, especialment pel que fa a ètica i transparència. Fa unes setmanes publicàvem un article "Finestra estratègica o capsa de Pandora?" on defensàvem que cal que el món empresarial assumeixi un veritable lideratge d’integració de l’RSE com un mínim comú denominador de l’activitat empresarial. [Llegir article]

Creiem fermament que l’RSE hauria de sortir reforçada d’aquesta situació. En un altre article de wishful thinking expressàvem el convenciment que d’aquí a un temps el desenvolupament de l’RSE el podrem vincular a tres grans moments de crisi [Llegir article]. Però perquè això sigui així, no n'hi ha prou amb pretendre sortir de la crisi amb mesures simples com l'abaratiment de la contractació o acomiadament o els impostos als rics. Poden accelerar que ens en sortim, certament, però sense marcar cap mainstream per a la nova economia productiva, competitiva i sostenible que requerim.

Urgeixen lideratges que sàpiguen traduir a la política les visions d'una economia sostenible. Més que brots verds en les dades macroeconòmiques preferiríem veure brots verds en els lideratges, com a garantia que els brots reals de l'economia vagin en la línia correcta.

0 comentaris: