La manca de definició del Govern espanyol sobre com sortir de la crisi i la gran mesura presa fins ara coneguda com el 'Pla Zapatero' no ajuden a marcar un full de ruta. Milers de pobles i ciutats tenen els carrers aixecats per unes obres que no aconseguiran més que retardar la capacitat de fer front a la crisi, mentre que moltes pimes que podrien ajudar a sortir-ne no disposen de vies de finançament per continuar la seva activitat econòmica amb normalitat.
Així, el debat s'allarga i es recargola sense trobar-ne el desllorigador, amb incapacitat de generar consensos i marcar línies nítides sobre quina és la millor manera per a sortir de la crisi.
Ara per ara, hi ha damunt el paper tres estratègies entre els diferents àmbits polítics, empresarials, sindicals i acadèmics. L’Executiu s’haurà de decantar finalment per alguna, o per una combinació d'aquestes:
Llegir el contingut de cadascuna al Periódico
- OPCIÓ MÉS POLÈMICA: Reformar l’estructura del mercat laboral
- APOSTA PATRONAL: Apujar l’IVA i abaixar les cotitzacions socials
- PETICIÓ SINDICAL: Incrementar els impostos als rics
Creiem fermament que l’RSE hauria de sortir reforçada d’aquesta situació. En un altre article de wishful thinking expressàvem el convenciment que d’aquí a un temps el desenvolupament de l’RSE el podrem vincular a tres grans moments de crisi [Llegir article]. Però perquè això sigui així, no n'hi ha prou amb pretendre sortir de la crisi amb mesures simples com l'abaratiment de la contractació o acomiadament o els impostos als rics. Poden accelerar que ens en sortim, certament, però sense marcar cap mainstream per a la nova economia productiva, competitiva i sostenible que requerim.
Urgeixen lideratges que sàpiguen traduir a la política les visions d'una economia sostenible. Més que brots verds en les dades macroeconòmiques preferiríem veure brots verds en els lideratges, com a garantia que els brots reals de l'economia vagin en la línia correcta.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada