18.7.09

Ara toca rendir comptes respecte l'acord de finançament

Parlant de l'RSA, o sigui de la responsabilitat social del sector públic, sembla evident que els aspectes vinculats al finançament de les comunitats autònomes i el dèficit fiscal constitueixen una matèria de primer ordre per a abordar-les des de la transparència i la rendició de comptes.

Recentment s'ha tancat l'acord, després d'un any de retard, entre els governs català i espanyol, i també amb les altres comunitats autònomes, i amb tot un llarg procés que ha provocat un notable seguiment informatiu, importants tensions polítiques, i creixent desafecció ciutadana.

Què podem expressar des d'un espai de reflexió sobre la responsabilitat social i la transparència? Ens agradaria transmetre la necessitat de fer arribar una informació objectiva i contrastada. Aquesta és una responsabilitat que correspon als governs, a la classe política en general, i també als mitjans de comunicació i als altres agents socials que poden tenir una veu significativa i un criteri expert, ja siguin ens acadèmics, socials o empresarials.

Aquest ha estat un llarguíssim procés que finalment beneficiarà a totes les comunitats autònomes però que el desgast sols afectarà a Catalunya, com a iniciadora de la demanda i com a boc expiatori habitual en les tensions polítiques espanyoles. Des del punt de vista del desgast que suposa per als catalans, seria bo que ara no ens limitéssim a brindar sinó a analitzar amb rigor i dades el que s'ha aprovat.

No tenim intenció de prendre o de mostrar cap posicionament, però sí de lamentar que fins ara les informacions no ofereixen una informació clara i que, des de totes les parts, s'observa una parcialitat partidista que no deixa entreveure la realitat de les dades.

Certament el nou acord permetrà que l'estat espanyol retorni més diners a Catalunya, i a més es vincularà amb la població com a criteri. Aquestes són algunes de les aportacions positives. Però sembla que també n'hi poden haver de negatives, entre les quals que no es garanteixi l'ordinalitat ni la disminució del dèficit fiscal, reptes que estaven al començament de la demanda i que van motivar l'inici de la reclamació a l'estat espanyol d'un nou model de finançament més just.

A hores d'ara no tenim clar què n'opinen les diferents part d'aquests punts, i si realment no estan garantits (sembla evident que no, però ningú en parla amb prou concreció!). Llegim Sala i Martín que s'expressa amb contundència a la Vanguardia, en un article titulat "Levantando un guijarro" (html, pdf):

[...] Segunda, se dice que una vez hechas las redistribuciones, Catalunya quedará por encima de la media por primera vez en la historia. Ese logro tampoco aparece por ninguna parte en el documento oficial. Si los antecedentes de incumplimiento por parte de Zapatero nos hacen sospechar, al ver que todas las comunidades han proclamado que ellas también estarán por encima de la media (cosa que es matemáticamente imposible), la sospecha es todavía mayor. Si se hacen los cálculos con los pocos datos que hay, se ve la trampa: Catalunya tiene traspasadas algunas competencias (como los Mossos d´Esquadra, la justicia y las cárceles) que las otras comunidades no tienen transferidas. Para financiarlas, la nueva propuesta de acuerdo habla del "fondo de suficiencia global". Y ahí está el truco: como Catalunya va a cobrar de ese fondo y las comunidades que no tienen esas competencias transferidas no, parece que Catalunya cobra por encima de la media. El problema es que las demás comunidades también reciben servicios policiales y de justicia. Lo que pasa es que los reciben en especies y, por tanto, no se incluyen ni en el fondo de suficiencia ni en la financiación presentada. Si se incluyeran, Catalunya seguiría estando por debajo de la media.

Tercera, sea o no cierto que Catalunya quedará por encima de la media, el objetivo no era ése sino mantener la ordinalidad [...] Y la propuesta actual no lo garantiza. Tampoco garantiza otras proclamas estatutarias como la bilateralidad, el peso de la inmigración o las familias en riesgo de exclusión social a la hora de valorar los fondos de solidaridad.
Cuarta, y más importante: se nos dice que el Estado aumentará los recursos que dedicará a la financiación de las comunidades autónomas. Muy bien. Me lo creo. La pregunta es: ¿y de dónde saldrá el dinero? Hay dos posibilidades: subidas de impuestos y reducciones de otro tipo de gastos. El documento no dice cómo lo harán. Dicho eso, déjenme que recuerde a quienes están celebrando el gran triunfo que, tanto si aumentan los impuestos como si se reducen los gastos, el déficit fiscal de Catalunya con España puede seguir siendo cercano al 10% del PIB. Y es que el déficit fiscal es la diferencia entre los impuestos pagados por los catalanes y el gasto realizado en Catalunya, que incluye el dinero que el Estado da directamente a la Generalitat, pero también los gastos que el Estado realiza directamente aquí. Si aumenta la financiación de la Generalitat a costa de que los catalanes paguemos más impuestos, el déficit fiscal de Catalunya no variará, y si se hace a costa de reducir el gasto en carreteras catalanas, tampoco.
El que opina aquest professor de la UPF i de la Columbia University obre molts interrogants que esperem que es vagin aclarint. Altrament la ciutadania podem tenir la sensació que des de la política, però també des de les altres instàncies des d'on s'havien pres posicions, es fan jocs de mans amb unes dades que la ciutadania no rep de manera clara i comprensible.

Si durant anys se'ns ha parlat de conceptes com l'ordinalitat i el dèficit fiscal, ara volem que alguna veu tècnica, sense voluntat partidista, expressi amb claredat fins on hem arribat i què està garantit. Ja ens està bé que ho facin els experts, ja que la premsa es limita a reproduir dades propagandístiques i tampoc entra en l'anàlisi tècnic. Però sobretot ens agradaria que fossin els governs els que entenguessin que ara toca rendir comptes del que s'ha aconseguit, i fer-ho no des de la propaganda sinó des de l'anàlisi rigorosa expressant sense confusions els blancs, els negres i els grisos.

PD: Hi ha una dada que sí que ja sembla certa, i és que si bé es tindran en compte els criteris de població, no es tindrà en compte la població immigrant, de manera que la gran quantitat de persones immigrants que acull Catalunya i que lògicament generen despesa pública en educació, sanitat, etc. no rebran cap finaçament. Si això és cert, caldria que s'expressés amb nitidesa, ja que implicaria una gran discriminació i una font de possibles actituds xenòfobes.

NOTA: hem publicat un article similar a Jornal.cat, titulat Conseqüència del nou finançament: que els immigrants sàpiguen a quin país es deuen!
PD: Trobo molt intel·ligent un breu article de Carles Campuzano valorant l'acord: El rei va despullat
PD2: Molt acurat l'article del catedràtic d'Economia de la UPF Guillem López-Casasnovas:
El millor acord possible. El pacte no és fill directe de l’Estatut, encara que és innegable l’avanç que significa el nou model