- Aquest índex sols compara entre els municipis que col·laboren amb la iniciativa
- El segon lloc del rànquing correspon a Mataró
- Tots dos municipis també ocupen la primera i segona posició a nivell espanyol
El municipi de Sant Cugat del Vallès és el consistori més transparent segons es desprèn de l'Índex de Transparència dels Ajuntaments (ITA) 2009, que presenta una puntuació mitjana de transparència de 64 punts (sobre 100), una nota 12 punts superior respecte a la de l'any 2008 (52,1).La relació dels ajuntaments dels Països Catalans que han entrat en aquesta edició de l'índex són els següents (estan enllaçats al web corporatiu i també hi consten sengles comarques):
- Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental): 98,8
- Mataró (Maresme): 97,5
- Elx (Baix Vinalopó): 93,8
- Sabadell (Vallès Occidental): 93,8
- Barcelona (Barcelonès): 90,0
- Manresa (Bages): 87,5
- Terrassa (Vallès Occidental): 86,3
- Rubí (Vallès Occidental): 85,0
- Santa Coloma de Gramanet (Barcelonès): 78,8
- Lleida (Segrià): 75,0
- Alacant (l’Alacantí): 73,8
- Girona (Gironès): 72,5
- Reus (Baix Camp): 72,5
- Tarragona (Tarragonès): 72,5
- Badalona (Barcelonès): 67,5
- L’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès): 66,3
- Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat): 66,3
- Castelló de la Plana (Plana Alta): 63,8
- Oriola (of.Orihuela) (Baix Segura): 55,0
- Palma (Mallorca): 53,8
- Torrent (Horta Oest ): 52,5
- Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat): 50,0
- Gandia (la Safor): 50,0
- Sagunt (Camp de Morvedre): 46,3
- València (comarca de València): 43,8
- Benidorm (Marina Baixa): 31,3
Segons informa Europa Press, l'informe, elaborat per l'ONG Transparència Internacional Espanya, estudia el treball i la informació de 110 ajuntaments espanyols més poblats en base a 80 indicadors relacionats amb la informació sobre la corporació municipal, la relació de les institucions amb els ciutadans i la societat. Així com a valors de transparència economicofinancera, en la contractació de serveis i en matèries d'urbanisme i obres públiques.
En aquest sentit, el president de TI-Espanya, Jesús Lizcano, va destacar que la major progressió respecte a l'estudi de 2008 "es dóna en els camps de Transparència en Urbanisme i Obres Públiques, en aquest cas puja 22 punts (72,2 el 2009 , enfront de 48,4 en 2008), a la Transparència en les Contractacions de Serveis, l'ascensió ha estat de 21 punts (58,3 en 2009 enfront de 37,3 en 2008), i en la Transparència Econòmico-financera, que millora 20 punts (49,1 el 2009, enfront de 29,1) ".
Així mateix, Lizcano va remarcar que han estat un 72% dels ajuntaments que han superat l'aprovat, és a dir, 79 dels 110 municipis testats, enfront del 55% que van superar la puntuació de 50 en l'exercici anterior. Al mateix temps que registren un augment "molt ressenyable" els consistoris que han assolit la cota de 90 punts o més. El 2008 només Bilbao aconseguia aquesta nota, mentre que el 2009 són 14 les poblacions que assoleixen l'excel lència.
Pel que fa als municipis, Lizcano va destacar que, entre els millors, es barregen "grans i petits", si bé els més poblats presenten una mitjana de transparència lleugerament superior (76,7) que els municipis mitjans (60,3) i petits ( 58,7).
Així, en les primeres posicions s'alternen ciutats més grans com Bilbao (97,5), Sevilla (93,8), Madrid (91,3) i Barcelona (90), i consistoris d'entitat mitjana com Sant Cugat (98, 8), Alcobendas (97,5), Avilés (97,5) o Gijón (97,5).
En aquest sentit, sobresurten els progressos d'ajuntaments com el de El Ejido, Port de Santa Maria o Palència que milloren 60, 58 i 44 punts respectivament, en contrast amb el decreixement de transparència experimentat a Sòria, Baracaldo i Leganés, que empitjoren 35, 26 i 16 punts, en cada cas.
A nivell autonòmic, Astúries (95), Cantàbria (83,8), Múrcia (78,8) i Catalunya (78,8) s'imposen com les autonomies més transparents, alhora que Extremadura (40,6), Castella i Lleó (50,6) i València (52,8), presenten els pitjors dades.
NEGATIVA D'ALGUNS CONSISTORIS
Tant el patró vitalici de la Fundació Ortega y Gasset, Antonio Garrigues Walker, com Jesús Lizcano, incidiren durant la presentació que l'Índex de Transparència "propicia millores, sinèrgies i comparatives entre els municipis" que, a la llarga, promouen una "aprofundiment de la transparència "i una disminució de l'opacitat".
En aquest sentit, els membres del Consell de Direcció de TI-Espanya, va puntualitzar que l'informe atén nivells estructurals dels ajuntaments i no a situacions conjunturals de corrupció.
Dit això, Lizcano, com a portaveu, va observar que, d'entre els 110 ajuntaments als quals es va requerir la informació, "18 d'ells no han respost o pensen que respondre davant dels respectius tribunals de comptes o altres organismes és suficient".
"Alguns van respondre que la valoració prèvia feta per TI-Espanya era la correcta i que estaven d'acord, mentre que altres simplement no han respost", va explicar el president. Entre ells, resulten vistosos per la seva importància relativa el cas de València, "que no va respondre", o els d'Almeria, Granada, Fuenlabrada, Pozuelo de Alarcón i San Sebastián de los Reyes, aquests tres a la Comunitat de Madrid.
En aquest sentit, el president de TI-Espanya, Jesús Lizcano, va destacar que la major progressió respecte a l'estudi de 2008 "es dóna en els camps de Transparència en Urbanisme i Obres Públiques, en aquest cas puja 22 punts (72,2 el 2009 , enfront de 48,4 en 2008), a la Transparència en les Contractacions de Serveis, l'ascensió ha estat de 21 punts (58,3 en 2009 enfront de 37,3 en 2008), i en la Transparència Econòmico-financera, que millora 20 punts (49,1 el 2009, enfront de 29,1) ".
Així mateix, Lizcano va remarcar que han estat un 72% dels ajuntaments que han superat l'aprovat, és a dir, 79 dels 110 municipis testats, enfront del 55% que van superar la puntuació de 50 en l'exercici anterior. Al mateix temps que registren un augment "molt ressenyable" els consistoris que han assolit la cota de 90 punts o més. El 2008 només Bilbao aconseguia aquesta nota, mentre que el 2009 són 14 les poblacions que assoleixen l'excel lència.
Pel que fa als municipis, Lizcano va destacar que, entre els millors, es barregen "grans i petits", si bé els més poblats presenten una mitjana de transparència lleugerament superior (76,7) que els municipis mitjans (60,3) i petits ( 58,7).
Així, en les primeres posicions s'alternen ciutats més grans com Bilbao (97,5), Sevilla (93,8), Madrid (91,3) i Barcelona (90), i consistoris d'entitat mitjana com Sant Cugat (98, 8), Alcobendas (97,5), Avilés (97,5) o Gijón (97,5).
En aquest sentit, sobresurten els progressos d'ajuntaments com el de El Ejido, Port de Santa Maria o Palència que milloren 60, 58 i 44 punts respectivament, en contrast amb el decreixement de transparència experimentat a Sòria, Baracaldo i Leganés, que empitjoren 35, 26 i 16 punts, en cada cas.
A nivell autonòmic, Astúries (95), Cantàbria (83,8), Múrcia (78,8) i Catalunya (78,8) s'imposen com les autonomies més transparents, alhora que Extremadura (40,6), Castella i Lleó (50,6) i València (52,8), presenten els pitjors dades.
NEGATIVA D'ALGUNS CONSISTORIS
Tant el patró vitalici de la Fundació Ortega y Gasset, Antonio Garrigues Walker, com Jesús Lizcano, incidiren durant la presentació que l'Índex de Transparència "propicia millores, sinèrgies i comparatives entre els municipis" que, a la llarga, promouen una "aprofundiment de la transparència "i una disminució de l'opacitat".
En aquest sentit, els membres del Consell de Direcció de TI-Espanya, va puntualitzar que l'informe atén nivells estructurals dels ajuntaments i no a situacions conjunturals de corrupció.
Dit això, Lizcano, com a portaveu, va observar que, d'entre els 110 ajuntaments als quals es va requerir la informació, "18 d'ells no han respost o pensen que respondre davant dels respectius tribunals de comptes o altres organismes és suficient".
"Alguns van respondre que la valoració prèvia feta per TI-Espanya era la correcta i que estaven d'acord, mentre que altres simplement no han respost", va explicar el president. Entre ells, resulten vistosos per la seva importància relativa el cas de València, "que no va respondre", o els d'Almeria, Granada, Fuenlabrada, Pozuelo de Alarcón i San Sebastián de los Reyes, aquests tres a la Comunitat de Madrid.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada