El coltan per a fabricar mòbils hauria de constituir ja una matèria rellevant en l'RSE

Fa un parell de mesos parlàvem en aquest bloc sobre el greu problema que hi ha en l'origen d'alguns materials per a fabricar mòbils: Nous esclaus del s.XXI treballen per als nostres mòbils

Un advocat i consultor de conflictes, Jordi Palou, hi afirmava que les multinacionals són les culpables de la guerra del Congo. La rivalitat de tutsis i hutus existeix, això és cert, però els grans poders la potencien i l'aprofiten per seguir explotant les seves riqueses.

Ara és un cooperant de VsF al Congo, Iker Zirión, qui formula la mateixa denúncia i afirma la necessitat d'un consum responsable i d'exigir al Govern que faci una política exterior transparent.

--Les empreses occidentals són l'última baula.
--Sí. I penso que, si no podem canviar el món, podem canviar nosaltres. Hem de ser conscients de la responsabilitat que tenim. Podem preguntar-nos: "¿Tinc dret a comprar- me això?". Mantenim un estil de vida que no és universalitzable, i, si no és universalitzable, ho fem a costa d'altres. Podem exigir explicacions a les empreses, per exemple.
--¿De quina manera?
--Podem preguntar-los d'on treuen el coltan. Tenim poder. Exercim el vot. Per això podem demanar detalls sobre la política exterior, saber què fan allà. Un general espanyol, Vicente Díaz de Villegas, que va dirigir la missió d'observació de les Nacions Unides al Congo, va dimitir dos mesos després per "motius personals". Jo li demanaria al Parlament que digués per què ho va fer.

Llegir entrevista al Periódico: [ca] [es]

Aquesta és certament una matèria que sembla greu i sobre la qual urgeix prendre mesures, tant des dels poders públics com des de l'acció en RSE de les empreses. I els públics tampoc no ens en podem sentir al marge.

PS: gràcies al comentari rebut, podem recomanar:
Blog Stop the war in North Kivu (des de Goma, República Democràtica del Congo)
Article a El País: El coltán, un mineral estratégico