24.1.09

La implicació social és bàsica en recerca

Tot i que en aquest blog tenim la tendència a no parlar en excés de la filantropia i el mecenatge pel risc de donar una imatge esbiaixada de l'RSE, no podem oblidar la importància que té aquesta bona pràctica i també el pes que suposa dins de l'RSE (quan realment s'ubica dins d'un enfocament integral d'RSE).

Malgrat que en una situació com l'actual marcada per la crisi cal accentuar la necessitat de conservar tant com sigui possible el nivell d'ocupació i s'entén que bona part de l'RSE ha d'esmerçar els esforços en aquesta comesa, el mecenatge al servei de la investigació també afavoreix la continuïtat dels equips investigadors i la possibilitat de desenvolupar èxits científics, mèdics i, si s'escau, econòmics.

Amb aquest motiu, volem citar unes paraules de Joan Massagué, un dels científics més reconeguts del món en matèria oncològica, al voltant de la necessitat que la societat s'impliqui en recerca bàsica.

Vostè passa molts mesos a l’any als Estats Units. Com es veu des d’allà a la “vella Europa” i, més concretament, Catalunya i Espanya, en l’àmbit de la investigació?

Europa té les seves peculiaritats com a sistema científic. La creació de l’European Research Council (ERC) aquest any ha estat una gran notícia, un organisme aglutinador de la recerca i impulsor de l’excel·lència amb programes per impulsar el talent i retenir-lo. Hi ha grans centres de recerca, concentrats molt d’ells al nord d‘Europa. Però hi falta la implicació social, la cultura del mecenatge, la voluntat de donar a la recerca, que la ciutadania la vegi com iniciativa pròpia beneficiosa per a tothom. No és cap coincidència que en el rànquing d’universitats, les nordamericanes i les angleses, que ocupen els primers llocs, siguin també les que obtenen més donacions, milers i milers de dòlars i lliures, de la filantropia. La implicació social per tant és bàsica. Espanya també està mostrant interès en créixer científicament i s’estan fent esforços per potenciar la recerca i agilitzar i flexibilitzar el sistema.

Pel que fa a Catalunya, és un poble culte i un poble culte vol ciència. Per tant, hi ha una voluntat important manifestada en tots els àmbits, ja sigui ciutadà, acadèmic o polític, per propulsar el desenvolupament científic del país amb l’ambició de situar-lo en primera línia. Hi ha molt camí per fer, però crec que já l’hem començat a recórrer amb passes fermes. Un signe infal•lible d’això és l’interès creixent que la comunitat científica internacional hi està mostrant.

Creu que la iniciativa privada hauria de tenir, con succeeix als Estats Units, un paper més destacat en els temes de recerca?. Com creu que podríem aconseguir-ho?

Certament, aquest és un dels punts febles, el de la cultura del mecenatge, que cal treballar més. Falta que la recerca qualli i impregni tot el teixit social. Cal incorporar la recerca a la cultura en majúscules. Per aconseguir-ho és necessària la implicació de tots i actuacions diverses: noves lleis per incentivar la filantropia, científics líders que abanderin aquesta transformació, guanyar-se la confiança de la gent amb resultats de recerca destacats. És un feina indispensable que demana unió d’esforços i voluntat de moltes parts. Anirà passant. De fet, fundacions i institucions privades ja estan detectant centres d’excel·lència que generen confiança.

Revista ACES informatiu 29: Joan Massagué: "La implicació social és bàsica en recerca"

Joan Massagué (Barcelona, 1953) és actualment director adjunt de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), director del programa de Genètica i Biologia del Càncer en el Memorial Sloan-Kettering Cancer Center, de Nova York, i investigador del Howard Hughes Medical Institute. Membre de l’Acadèmia Nacional de les Ciències dels Estats Units, l’Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències, les Reials Acadèmies de Medicina i Farmàcia, i de l’Organització Europea de Biologia Molecular, està considerat com un dels investigadors internacionals més importants en el camp de la regulació de la divisió cel·lular i metàstasi del càncer. A l’any 2004 va rebre el Premi Príncep d’Astúries i al 2007, la Creu de Sant Jordi.

0 comentaris: