8.1.09
Immigració, llengua i integració
En aquest Butlletí núm. 6 de Cercle XXI es tracta el tema de la llengua catalana i la immigració. Al seu editorial ens diuen el següent:
Els cinc anys transcorreguts des de la darrera vegada que hi vam dedicar la nostra atenció han estat molt importants pel que fa a la qüestions relacionades amb la immigració.
Quantitativament, perquè el contingent dels immigrats i el percentatge que representen en la població de Catalunya i de l’àmbit lingüístic en general han crescut d’una manera rapidíssima justament en aquests darrers anys. Qualitativament, perquè en aquests anys han aparegut reflexions i aportacions importants a la cultura catalana de persones procedents d’aquesta nova immigració (com en van sorgir de l’anterior gran onada immigratòria, del tercer quart del segle XX). Alhora, perquè, seguint una ja llarga tradició, des de la mateixa societat d’arribada s’han generat debats i propostes per abordar des d’una perspectiva catalana i democràtica la qüestió de la immigració i la llengua del país.
Una mostra d’aquestes reflexions i propostes són els quatre primers textos que trobareu en aquest butlletí: En primer lloc, l’article de Patricia Gabancho (Immigració i llengua: de què parlem quan parlem d’integrar?) és una interessant reflexió, incisiva i compromesa, sobre la manera com la societat catalana hauria d’enfocar aquesta qüestió, una qüestió que, d’una manera o altra, ens cal abordar indefugiblement. En segon lloc, l’article del doctor Antoni Milian (Immigració i llengua. Integrar lingüísticament la població arribada), publicat fa vora un any al diari Avui però plenament vigent, fa una proposta argumentada i concreta d’actuació per avançar en l’obtenció d’uns certs coneixements de llengua per part de la població immigrada.
El tercer article (Quins són els avantatges de parlar holandès a Holanda?) és una reflexió de l’empresari Ramon Carranza en què, a partir de la comparació amb un país lliure, planteja quin sentit tenen les preguntes que ens fem i les actituds que prenem els qui parlem català en relació amb els immigrats i la llengua catalana. El quart text són les Respostes d’Asmaa Aouattah, llicenciada en filosofia i professora de llengua amaziga, a un qüestionari que li vam plantejar.Agraïm als autors d’aquests quatre textos la seva disposició a col·laborar en aquest butlletí núm. 6 de Cercle XXI.
Finalment, el cinquè i darrer article (Paco Candel (1925-2007): un homenatge. Tria de textos d’Els altres catalans sobre llengua i immigració) és una breu semblança de Francesc Candel, traspassat l’any passat, que precedeix una tria de textos del seu conegut llibre Els altres catalans (1963) sobre la immigració i la llengua catalana. Es tracta de conèixer i aprofitar l’experiència acumulada arran de les grans immigracions espanyoles del segle XX, un bagatge que és d’un gran interès per encarar la situació actual amb la nova immigració. D’aquesta manera, a més, Cercle 21, vol retre un homenatge a Francesc Candel.
Els cinc anys transcorreguts des de la darrera vegada que hi vam dedicar la nostra atenció han estat molt importants pel que fa a la qüestions relacionades amb la immigració.
Quantitativament, perquè el contingent dels immigrats i el percentatge que representen en la població de Catalunya i de l’àmbit lingüístic en general han crescut d’una manera rapidíssima justament en aquests darrers anys. Qualitativament, perquè en aquests anys han aparegut reflexions i aportacions importants a la cultura catalana de persones procedents d’aquesta nova immigració (com en van sorgir de l’anterior gran onada immigratòria, del tercer quart del segle XX). Alhora, perquè, seguint una ja llarga tradició, des de la mateixa societat d’arribada s’han generat debats i propostes per abordar des d’una perspectiva catalana i democràtica la qüestió de la immigració i la llengua del país.
Una mostra d’aquestes reflexions i propostes són els quatre primers textos que trobareu en aquest butlletí: En primer lloc, l’article de Patricia Gabancho (Immigració i llengua: de què parlem quan parlem d’integrar?) és una interessant reflexió, incisiva i compromesa, sobre la manera com la societat catalana hauria d’enfocar aquesta qüestió, una qüestió que, d’una manera o altra, ens cal abordar indefugiblement. En segon lloc, l’article del doctor Antoni Milian (Immigració i llengua. Integrar lingüísticament la població arribada), publicat fa vora un any al diari Avui però plenament vigent, fa una proposta argumentada i concreta d’actuació per avançar en l’obtenció d’uns certs coneixements de llengua per part de la població immigrada.
El tercer article (Quins són els avantatges de parlar holandès a Holanda?) és una reflexió de l’empresari Ramon Carranza en què, a partir de la comparació amb un país lliure, planteja quin sentit tenen les preguntes que ens fem i les actituds que prenem els qui parlem català en relació amb els immigrats i la llengua catalana. El quart text són les Respostes d’Asmaa Aouattah, llicenciada en filosofia i professora de llengua amaziga, a un qüestionari que li vam plantejar.Agraïm als autors d’aquests quatre textos la seva disposició a col·laborar en aquest butlletí núm. 6 de Cercle XXI.
Finalment, el cinquè i darrer article (Paco Candel (1925-2007): un homenatge. Tria de textos d’Els altres catalans sobre llengua i immigració) és una breu semblança de Francesc Candel, traspassat l’any passat, que precedeix una tria de textos del seu conegut llibre Els altres catalans (1963) sobre la immigració i la llengua catalana. Es tracta de conèixer i aprofitar l’experiència acumulada arran de les grans immigracions espanyoles del segle XX, un bagatge que és d’un gran interès per encarar la situació actual amb la nova immigració. D’aquesta manera, a més, Cercle 21, vol retre un homenatge a Francesc Candel.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada