Avui comença la 'velocitat variable'

Hem opinat sobre la limitació de velocitat a les entrades de Barcelona anteriorment (El 'pla 80 km/h' i la contaminació), però ara entrem en una nova fase: la velocitat variable.

Entenem que marcar un límit variable pot afavorir la millor fluïdesa del trànsit i així ens ho fa creure la lògica ja que un corrent constant pot evitar l'efecte acordió, i sobretot les experiències reeixides d'altres ciutats. Des d'aquest punt de vista estaríem davant d'una bona pràctica a la qual cal donar la benvinguda i desitjar que tingui un bon resultat en el seu impacte.

El que no compartim és que el límit per dalt sigui sempre el de 80 km/h i no es plantegi també de manera variable. En moments de trànsit extremadament baix (mig matí, nits) s'hauria de poder recuperar els 120 km/h per als quals estan pensades les autopistes. I precisament pel baix trànsit no hauria d'afectar especialment a la contaminació.

De fet, bona part de les crítiques actuals a la mesura es refereixen a aquest mateix punt que fem valer nosaltres. I és per això que hem demanat a la conselleria que ens pugui informar sobre com tracten aquest punt a les altres ciutats on funciona la velocitat variable. Donat que el major punt de discrepància rau no tant en la velocitat variable sinó en el límit, ens ha sobtat que la memòria tècnica que presenten es refereixin a les ciutats que fan ús de la velocitat variable però no s'hi explica si limiten o no. Esperem poder disposar d'aquesta informació en els propers dies.

Hi ha opinadors, no necessàriament vinculats a cap expressió política partidista, que han interpretat els gestos d'aquest Departament de la Generaralitat governat per ICV com marcadament polítics. És a dir, davant de la incapacitat del partit que accentua més la defensa dels arguments ecologistes de fer prevaler els seus arguments en aspectes importants de la política del govern, tenen necessitat de mostrar el seu signe per mitjà de mesures de gran impacte mediàtic i que controlin estrictament des de la seva parcel·la de poder. Així s'explicaria la mesura de la limitació dels 80 km/h.

És una mesura que majoritàriament no s'entén i que no ha estat abordada des de la pedagogia o la complicitat sinó des de la imposició política. I que no sospesa adequadament pros i contres.

No solament des de la societat civil i des de l'oposició s'alcen veus crítiques sinó que també en les files del principal partit del govern s'hi han mostrat contraris. Alguns líders de les comarques afectades o el mateix conseller Nadal han suggerit públicament de replantejar el tema, fet que ha motivat que el president Montilla hagi de donar suport públic al conseller Saura (Montilla refrenda el límite de a 80 km/h para reducir el nivel de contaminación). Per la seva banda, ICV-EUiA denuncia un assetjament polític i mediàtic (ICV-EUiA denuncia un acoso político y mediático y asegura que no cederá a las presiones) en un moment en què se li acumulen els problemes (regulació del trànsit, Mossos d'Esquadra, participació a la manifestació xenòfoba antisionista...).

La percepció que els interessos partidistes marquen massa l'agenda política no és bona per al país ni per al propi govern. Governar és fer política però avui fer política vol dir saber generar complicitats, liderar, consensuar, dialogar. No imposar. I un partit ha de tenir clar quin és el seu pes electoral i dins la societat per tal de saber què pot fer i què no i quina necessitat hi ha de consensuar-ho prèviament. Si fem aquests comentaris des d'aquest bloc és precisament perquè entenem que la responsabilitat social dels poders públics passar per una bona governança (no únicament per imposar unes polítiques per molt bones que puguin ser) i perquè mesures que es justifiquen per criteris ambientals que són rebudes amb incredulitat per la població no fan més que generar un estat d'ànim no precisament sensible envers els reptes de la sostenibilitat.

Per contra, creiem que aplicar la responsabilitat social a la pròpia administració pública tindria un efectes molt superiors i positius tant a nivell d'impactes com d'exemplaritat. Per exemple, destinar els mateixos recursos a canviar la flota de vehicles públics per híbrids (és sols un exemple) tindria un efecte molt important a nivell ambiental però a més tindria com a efecte encara més rellevant que afavorira enormement la reconversió de la indústria automobilística cap a les millors solucions ambientals i la seva generalització aportaria ràpidament solucions a les incògnites sobre els punts de recàrrega elèctrica, etc. És a dir, mesures que no sols apunten cap a a la reducció del CO2 sinó que des del propi funcionament operatiu de l'administració afavoreixen la major rapidesa en els canvis que el mercat i la societat han d'experimentar.