La corrupció és una llosa per a una economia globalitzada

La corrupció ha passat a ser una preocupació important en els nostres dies. Si anys enrere podia ser un cost més que algunes empreses ja estaven acostumades a assumir i preveure, en una economia globalitzada en què fins i tot empreses petites operen en contextos globals i sobretot en una economia accelerada en què el temps és or, la corrupció té uns costos que van molt més enllà de l'import econòmic que pugui suposar. El temps que fa perdre a l'empresa i als alts executius té un cost que pot ser inassumible.

L'afegitó fet als 9 principis del Pacte Mundial per tal que un desè principi focalitzés el tema de la corrupció ja anunciava que aquesta seria una matèria cada cop més rellevant en el nostre món.

Avui, és un conegut dissenyador català qui ho denuncia, tot acceptant haver acceptat el pagament de 'mordidas', i posa damunt de la taula el risc d'ineficiència empresarial i el possible fracàs que pot arribar a suposar:

Custo diu que les duanes de Mèxic són les més corruptes
El dissenyador català Custo Dalmau considera que les duanes mexicanes són "les més corruptes" del món i les causants del fracàs de tres de les seves botigues en aquell país llatinoamericà. En una entrevista publicada ahir pel diari Reforma, el modista afirma: "Ens van fer la vida impossible. Les mercaderies quedaven retingudes durant mesos i havíem de pagar sota la taula".

Però la corrupció no es queda en els casos més coneguts i denunciats públicament de la compra-venda internacional de productes o en els contractes de serveis del sector públic. També en el món de l'esport apareixen de tant en tant indicis d'allò que molta gent sospita i que sempre s'ha dit que forma part d'una realitat molt estesa i normal. Fa uns dies Interviu revelava les denúncies d'una antiga secretària del Reial Madrid:

Cristina Bermúdez. EL PERIÓDICO
MADRID
Cristina Bermúdez, secretària de Carlos Martínez Albornoz, director corporatiu sota el mandat de Florentino Pérez, i de Juan Mendoza i Juan Ignacio Rivero, vicepresidents de Ramón Calderón, va revelar a la revista Interviú l'augment de comissions pagades per alguns fitxatges.

"La del representant del Van Nistelrooy va pujar d'1,2 milions d'euros a 1,5 després de la presentació del jugador per ordre de Ramón Calderón", confessa Bermúdez, que està imputada per falsificació i conspiració per delinquir en el cas dels vots per correu en les últimes eleccions a la presidència del club blanc.

"Si explico tot el que sé, això serà la guerra i el Madrid volarà pels aires. Estic espantada i temo per la vida dels meus fills". Aquesta és la punyent confessió de Cristina, que va ser l'encarregada de redactar els contractes del Madrid des que Calderón va ser nomenat president fins al desembre del 2006.

REPARTIMENT DELS DINERS
La secretària d'Albornoz desconeix el destí d'aquells 300.000 euros de la comissió del davanter holandès. "No sé si se'ls van repartir Badini, Bucero, Mijatovic o Calderón, però van ser 300.000 euros rodons. Calderón ho sabia tot. Ho va permetre, ho va autoritzar i va firmar el nou contracte", declara Bermúdez a l'esmentada revista.

En l'entrevista, realitzada per José Manuel Muñoz, la secretària del club blanc recorda que quan es va produir el fitxatge de Cannavaro "van aparèixer set representants al matí i cinc més a la tarda i que un d'ells era iugoslau, cosa que a tots ens va sorprendre i ens va semblar estrany". Per aquell fitxatge, el Madrid va pagar de comissió "entre 2 i 2,2 milions d'euros". Cristina assegura que en les contractacions de Mijatovic "s'han comprat jugadors per 20 milions d'euros quan en costaven set".

Font: El Periódico [ca][es]

Tots dos casos són prou greus perquè no es quedin aquí i puguin ser investigats, no tant ja per al cas en si sinó per tot el que hi pot haver al darrera de models generalitzats que impedeixen una economia on els millors i més eficients progressin netament.

Cal veure què hi ha de veritat en aquests casos, però molts altres n'hi ha de similars i segur que en algun d'ells hi ha base per creure que poden ser certs. Parlem d'incompliment de les lleis i una manca d'ètica. Però parlem també d'una trava a la llibertat de mercat en igualtat de condicions. Tant en el cas de l'esports, pels valors que hauria de representar, com en el cas dels models de negocis globalitzats, com a expressió de la possibilitat d'obrir-se negoci arreu del món, la corrupció és una trava inacceptable, econòmicament, legalment, i èticament.

Per a un club esportiu, la transparència hauria de ser un actiu no solament exigible per part de socis i de la societat, sinó també una mostra del seu joc net. Per a un país, fer front a un sistema de corrupció generalitzat com hom coneix que succeix a Mèxic, suposa treballar per un territori socialment responsable, amb el compromís actiu de totes les parts. Fora d'això, estem en terreny d'actituds socialment irresponsable.