La foto de fa uns dies del proper president dels Estats Units d'Amèrica al costat dels darrers quatre presidents que l'han precedit (inclòs el president Bush que formalment encara ho és fins d'aquí a dues setmanes) marca un estil inaudit en el darrer quart de segle en la política americana. Quatre expresidents, dos de cada partit, donaven el suport i el consell al president entrant, en el moment previ a agafar les regnes del país i en una de les conjuntures econòmiques i de lideratge mundial més delicades. Clarament és un tema de país.
També fa unes setmanes a Catalunya vam viure la nostra trobada equivalent, amb el president actual de la Generalitat de Catalunya acompanyat dels dos darrers presidents de la Generalitat i del Parlament, en una reunió que va ser promoguda per l'expresident del Parlament Joan Rigol, el qual ho explica en una entrevista a el Punt: «El gest que vam fer va ser per dir que la causa que defensem és una qüestió de país i que té tot el nostre reconeixement institucional. Lògicament, aquest reconeixement obliga el president a ser exigent i que es compleixi l'Estatut. Al final, podrem valorar si ha estat així.»Davant de tanta pugna partidista i el risc que els interessos tacticistes polaritzin la societat d'una manera artificiosa i irresponsable, cal agrair que els líders polítics sàpiguen trobar quins són els espais per a la política de partit i sàpiguen diferenciar-los dels espais per a la política de país. Quan un repte és un tema de país, cal actuar en conseqüència, i és bo que es faci amb sinceritat i pels conductes adequats, però també és bo que prengui una dimensió pública per tal que la ciutadania sàpiga apreciar que les persones que lideren el país tenen la capacitat de saber ponderar els gestos i els posicionaments i que la responsabilitat de país hi ocupa un lloc destacat.
Així també es construeixen valors socials, valors comunitaris, i valors polítics. I es refan vincles trencats amb una dimensió disminuïda de la política que sovint no acaba de trobar la seva formulació més adequada.
És d'agrair el digne paper que fan els que han estat presidents de Catalunya i del seu Parlament. Els seus silencis i les seves sortides a escena quan toca són dignes d'elogi i, donat que sovint fem crítica de la política, també és just que valorem aquest paper que a Catalunya des de la política es fa bé i amb l'adequada solemnitat si cal. No ens cal anar gaire lluny per veure exemples del que no ens agradaria per al nostre país.
Saber-se continuadors d'una institució de govern de les més antigues d'Europa, i saber que l'actual és el número 128 d'ençà del 1359 en què es creà la Generalitat de Catalunya, atorga una major dignitat al càrrec.
La Responsabilitat Social que reclamem per a l'Administració Pública, correspon no solament al funcionariat, sinó que comença per la classe política i pels mateixos partits polítics. El fet que els màxims mandataris i líders polítics del país sàpiguen gestionar de manera responsable el pes institucional del seu càrrec és una mostra de bon govern. No és ni molt menys l'única acció per a una bona Responsabilitat Social, però sens dubte és molt i molt important perquè, a més, marca d'alguna manera la capacitat de crear llaços de confiança i credibilitat, especialment per part d'aquella gent que no es mou tant per l'adhesió a les sigles d'un partit sinó per l'estima a la nació i l'interès general del territori.
Avui: Front presidencial
El Singular Digital: Trobada de presidents en defensa del finançament i l’Estatut
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada