Avui és la revetlla de Sant Joan. Sota noms i tradicions diverses, al voltant d'aquesta data hi ha celebracions i vivències en totes les cultures d'arreu del planeta pel fet de produir-se al voltant del solstici d'estiu (o d'hivern a l'hemisferi Sud).En la cultura catalana aquesta és una festa molt arrelada, tant que fins i tot és coneguda popularment com la festa nacional dels països catalans (per a qui ens llegeixi de fora, ens referim als països de parla catalana, amb prop de 15 milions d'habitants). La seva màxima expressió ve donada pel foc. Les fogueres emplenen el païsatge nocturn de tota aquesta part de les terres mediterrànies occidentals.
En els darrers mesos hem fet alguna reflexió sobre la necessitat d'incorporar l'RSE també a la cultura popular i tradicional. Ho justificàvem dient que la nostra condicio de think tank o laboratori d'idees ens fa mirar d'abordar visions innovadores en el camp de la Responsabilitat Social, tot fomentant el debat i la confrontació creativa d'idees.
Ho sostenim ja que la introducció de l'RSE aplicada a les festes populars promoguda des dels diferents agents que hi tenen algun paper rellevant pot ajudar a millorar-ne la sostenibilitat i sobretot pot facilitar la comprensió de mecanismes bàsics d'RSE que la societat ha d'anar entenent.
Vegeu butlletí sobre RSE i Cultura Popular:
Entrar al butlletí en català
Entrar al butlletí en castellà
I també un article sobre aquesta matèria: RSE i cultura popular i tradicional
Sant Jordi, allibera la princesa... de les roses!
Proposta
Per Sant Joan es cremen materials en les fogueres, bàsicament fustes velles i altres restes combustibles. I a més es llencen unes 2.000 tones de petards diversos (xifra recollida de la premsa però sense fonts fiables).En un context de preocupació generalitzada per les emissions de CO2 a l'atmosfera, seria oportú plantejar alguna mena de compensació, en el benentès que tampoc no seria correcte un canvi en la manera d'expressar-se en aquesta festa. Es pot reduir el nombre de despesa en petards, sens dubte però tampoc es tracta de limitar una festa que forma part de l'expressió popular.
Per això la nostra proposta, en aquesta ocasió, va orientada a les compensacions per les emissions de CO2. La manera d'implantar-ho per tal de vincular-ho a la Responsabilitat Social d'Empreses podria ser promovent que en l'acte de la compra dels petards i coets l'establiment comercial proposés una taxa voluntària (amb la corresponent garantia de la destinació) que anés destinada a compensar el CO2 emès. Com que l'import seria ínfim, no tindria perquè suposar un obstacle econòmic i facilitaria la presa de consciència sobre l'estat del planeta i com cadascuna de les nostres accions més insignificants són part d'un problema global.
Desconeixem la quantitat de CO2 que es consumeix com a conseqüència de pertards i fogueres, i no sabem si és o no molt rellevant. En tot cas, ho plantegem com una mesura de caràcter pedagògic, que implica els establiments i facilita la conscienciació de la comunitat.
Aprofitem aquest escrit per a donar a conèixer com arriba el foc a les fogueres d'arreu dels països catalans des del cim de la muntanya del Canigó, a la Catalunya Nord, situada en terres administratives de la república francesa:
La Flama del Canigó és el foc amb el que s'encenen bona part de les fogueres de la nit de Sant Joan d'arreu del país. La flama és tot l'any a la cuina del Museu de la Casa Pairal o Castellet de Perpinyà. Cada any el 22 de juny el foc surt del Castellet per encendre una foguera que es fa al cim de la muntanya del Canigó i des d'allà repartir-lo per totes les terres catalanes. La idea va néixer a la Catalunya Nord, l’any 1955, de la mà de Francesc Pujades, un vilatà d'Artés de Tec (el Vallespir) que inspirat pel poema de Verdaguer "Canigó" va tenir la iniciativa d'encendre el primer foc des del cim del Canigó (2.784 metres). [Continuar llegint]En tot cas, per la nostra part, mirarem d'esbrinar per al proper Sant Joan com es pot compensar i com podem treballar-ho adequadament. Entenem que atendre aquestes qüestions també forma part de la gestió d'un territori socialment responsable.
Notícies relacionades:
Vilaweb: La flama del Canigó s'escampa pel país
Vilaweb: Envia una flama virtual
El Periódico: Fogueres, pólvora i música omplen la màgica nit de Sant Joan
Traducir CASTELLANO
Translate ENGLISH 
Traduire FRANÇAIS 
Übersetzen DEUTSCH 
Arrevirar ARANÉS 
2 comentaris:
No crec que sigui possible fer-ho amb exactitud, però sí amb una estimació. El que sí és exacte és el total de material pirotècnic venut, per tant es pot saber exactament la quantitat de CO2 que genera. El que sí caldria estimar és el CO2 generat (o 'alliberat') en la crema en fogueres. Però novament, atès que cal un permís per fer una foguera -crec-, es pot tenir una aproximació força acurada si les administracions hi posen de la seva part. Finalment, cal no oblidar la mobilitat: les emissions generades pel moviment de vehicles durant la nit, sense dubte molt elevades, però novament es pot obtenir una aproximació a partir de les dades de Trànsit.
Fas una aproximació de les emissions globals per la Festa. Potser seria interessant saber-ho però seria més pràctic o operatiu vincular-ho directament a cada piula, a cada tro, a cada font, a cada volador...
Si en una despesa de 40 euros (diu la premsa que ha estat la mitjana per família enguany) hi afegíssim un recàrrec voluntari de 20 cèntims (m'invento l'import, no he fet cap càlcul) estic segur que hi hauria força gent disposada a assumir-lo.
És a dir, directament vinculat al material pirotècnic i afegint-hi una aproximació per les fogueres. Jo no hi barrejaria els vehicles o altres per a no complicar el càlcul ni la comunicació de la proposta.
Publica un comentari a l'entrada