8.1.09

Responsabilitat Social de les comunitats de propietaris i propietàries

En força ocasions hem parlat de la Responsabilitat Social de les Organitzacions No Lucratives. I no ens hem referit solament a les grans fundacions sinó també a qualsevol petita associació. Cadascú té una responsabilitat davant la societat que va més enllà del compliment estricte de la llei, i que per descomptat serà més o menys rellevant en funció dels seus impactes, la seva rellevància, la seva grandària, etc.

D'acord amb aquest raonament o punt de vista, en el cas d'una comunitat de propietaris, és a dir, les associacions que agrupen els propietaris i propietàries dels habitatges d'un edifici o comunitat, també hauríem de poder parlar de quina és la seva RSE (o RSO si ens hi referim no com a empresa sinó com a organització).

Sens dubte les seves responsabilitats són de caràcter legal i sobretot aquelles que es vinculen amb l'acompliment dels seus objectius en benefici de la comunitat de propietaris. I certament això es pot fer de moltes maneres, tant pel que fa a l'estil del bon govern com a la capacitat d'escolta i respecte als interessos dels llogaters, etc.

Existeixen altres elements als quals sovint no se'ls presta cap atenció o ben poca, cosa que no deixa de ser normal si pensem que per a la majoria de la gent les reunions de la comunitat no deixen de ser un tràmit que cal complir o un maldecap a superar quan hi ha algun conflicte, però que no són mai un marc de trobada esperat, si exceptuem el valor que puguin tenir de coneixement entre veïns que sovint pot ser que no hagin parlat mai entre ells.

Entre els aspectes a què ens volem referir i que quedarien en el marc de la gestió de la seva RSO podríem trobar-hi accions vinculades als valors socials i podríem posar com a exemple la retirada de la simbologia franquista que alguns edificis encara tenen.

Una notícia recent ens indicava que solament el 5% dels edificis de Barcelona amb placa franquista n'ha demanat la seva retirada gratuïta. Aquesta campanya, inscrita dins la Llei de la Memòria Històrica, afecta les 4.438 plaques que encara queden a la ciutat i que mostren el jou i les fletxes de la simbologia feixista. La manca de resposta no és tant que no se'n comparteixin els valors sinó que la rellevància que es dóna a treure una plaqueta és molt baixa. I sens dubte també cal tenir en compte que hi ha comunitats que sols es reuneixen un cop l'any.

Aquesta, com d'altres accions, sovint requereixen que hi hagi alguna persona amb ideals que ho lideri dins de la comunitat, que ho exposi amb convicció, i potser que n'assumeixi les gestions. De vegades, l'experiència ens diu que si no és un jubilat o una persona que disposi d'un cert temps lliure aquestes gestions queden per fer.

La Responsabilitat Social de les nostres organitzacions, fins i tot les més petites, passa per assumir compromisos que ajuden a compartir i enfortir valors socials democràtics, o vinculats a la cohesió social. En fer-ho, passem a enfortir uns valors la defensa dels quals no pot quedar solament en mans dels poders públics sinó que la societat civil n'ha de recuperar la seva defensa i promoció, encara que sigui amb petits gestos. La lluita pels drets humans passa per la defensa dels valors democràtics en el dia a dia, amb les accions més quotidianes i expressant el rebuig de tot el que simbolitza l'opressió i el feixisme.

En el cas de les comunitats de propietaris, i d'una manera més freqüent que el cas que per actualitat hem comentat, també es donen altres responsabilitats econòmiques, ambientals i socials. Entre les ambientals sols cal pensar en els consums energètics vinculats especialment a la il·luminació, i també en el tipus de productes de neteja. Pel que fa a les econòmiques, tot el que pugui fer referència al diner negre i molt especialment la contractació de personal de neteja sense assegurar.

Pel que fa a les responsabilitats en els aspectes socials podem fer referència a les vinculades amb la llengua. Per a posar exemples típics en els quals és una empresa externa qui tria la llengua i curiosament mai tria la llengua pròpia del país: els noms dels pisos de cada replà, els botons dels constestadors automàtics, les actes de reunió...

Les empreses s'aprofiten de la manca de capacitat de pressió o senzillament de plantejar la queixa per part d'un client difús com són les comunitats de propietaris, que venen representades per una persona presidenta o secretària que li ha tocat desenvolupar la responsabilitat del càrrec temporalment i que valora destinar el mínim de temps possible a les activitats que se'n derivin.

En darrer terme això provoca un detall que seria impensable amb un altre tipus de client: als països catalans es fa difícil per no dir impossible trobar un ascensor on el botó per a cridar-lo sigui una C (de Cridar, i que alhora coincideix amb l'internacional C de Call) enlloc d'una LL (de Llamar, en castellà). La raó és aquesta: els clients principals, que són les comunitats de propietaris, no ho demanen, entre altres coses perquè no donen més importància a aquest detall simbòlic o perquè pensen que ho hauria de fer l'administració pública.

Si continuem cercant trobaríem moltes altres oportunitats per a desenvolupar la Responsabilitat Social de les Comunitats de Propietaris!

PD: Catalunya encara conserva uns 7.700 símbols del franquisme

0 comentaris: