14.10.12

El rei despullat necessita "pájaros de mal agüero" que el posin davant la veritat

Una de les característiques de l'RSE és el diàleg amb els grups d'interès. Aquest és un procés que no s'ha de fer merament com a requeriment formal per a identificar quins són els temes que conformen la materialitat o recull d'aspectes rellevants per a la gestió socialment responsable de l'empresa, sinó que el diàleg amb els partprenents o stakeholders ha de donar a l'empresa l'oportunitat d'entendre millor la societat on opera i d'on obté els ingressos. És, per tant, una finestra per a la gestió del coneixement. I a més, ha de permetre interactuar amb transparència, compromís i constància de manera que es pugui crear confiança. És, per tant, un camí de creació de reputació. Alhora és l'espai on trobar i elaborar quines són les millors pràctiques. És doncs un espai de cocreació, de coworking.

Si volem aplicar la metodologia de l'RSE per a afrontar els reptes de governança ens podem trobar amb un immens fracàs ja que la política està acostumada a altres tipus de procedir més basats en la gesticulació. El problema de la mera gesticulació és que es malbaraten grans oportunitats per a aprendre, per a identificar solucions, per a generar confiança, per a cocrear...

En el món de la política, aquest problema encara pot ser més greu quan no s'és prou conscient dels dèficits democràtics del propi tarannà i quan s'ha construït un gran engany que finalment s'han cregut els propis autors.

I això és el que sembla que està passant ara mateix davant el repte català en certes autoritats de Madrid, ja sigui del govern espanyol com de la Casa reial. Respecte a la "transició nacional" endegada per Catalunya, el mateix rei espanyol solament ha demanat opinió a algunes persones que mai li diran la veritat, ja sigui perquè no els agrada, perquè no se l'acaben de creure o perquè no volen ser "pájaros de mal agüero".

El príncep Felip saluda la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría / EFEEl príncep espanyol, Felip, ha manifestat amb motiu de la festa estatal que està convençut que "Catalunya no és un problema" i ha demanat que es diferenciï entre "l'escuma" i la "Catalunya real"


L'hereu a la Corona considera que bona part del que està passant té a veure amb les eleccions a Catalunya i ha apuntat que l'encaix entre Catalunya i Espanya es podrà resoldre per la via política sempre que els polítics siguin "responsables" i segueixin el mateix rumb.

Sincerament, considero que, com deia el conte, el rei està despullat. I ningú gosa dir-li-ho. Potser perquè ningú acaba de creure que Catalunya estigui tan munyida i esgotada d'Espanya que vulgui marxar de debò. Creuen que és pur tacticisme. Potser per als interessos de Catalunya ja és bo que vagin tan despistats, però el procés avança molt ràpid i convé que vagin comprenent la situació.

Quan una empresa no comprèn la societat que l'envolta, com aquesta ha anat evolucionant, s'ha anat empoderant, i com l'empresa s'ha anat engreint, arriba un moment que quan la societat planta cara l'empresa s'ofèn perquè no entén res, i perquè pensa que els seus arguments tradicionals han de ser suficients per a fer tornar tothom a casa. 

Per a fer una negociació, si es parteix d'un coneixement mutu i d'un respecte al que cadascú representa, és més fàcil poder establir ponts de diàleg i arribar a acords que focalitzin l'interès mutu i la millor de les solucions. El risc d'una negociació en aquestes condicions en què el rei, i per extensió tot el poder central, descobriran de cop que estaven despullats, és que comporti un sotrac mental tan gran que no tinguin capacitat de reacció per a portar el diàleg cap a solucions win-win i es deixin caure pel pendent destructiu i infantil dels boicots i les amenaces.

Caldria que els poders centrals iniciessin un procés de diàleg amb els grups d'interès, sense apriorismes, per entendre quina és la situació, quina responsabilitat hi tenen, i quines possibilitats tenen que no sigui l'abisme. I això implica parlar amb tota mena de grups d'interès, també aquells que els resulten més incòmodes.

De fet, si la Casa reial hagués actuat amb responsabilitat social des de fa temps, cosa que no solament vol dir dialogar sinó moltes altres coses (transparència, exemplaritat, negocis dubtosos, governança, bon tracte als treballadors, respecte als animals, representativitat de la pluralitat nacional...), avui estaria en condicions de proposar que el procés de secessió respectés la monarquia i, com si es retrocedís al 1714, s'optés per sobiranies diferents sota un mateix monarca.

Un servidor no és en absolut monàrquic, però com molts altres catalans, sempre he cregut que era bo mantenir l'existència de la monarquia com un recurs que podria ser útil en un futur que finalment ha arribat. Per tal de cercar camins que fessin que la ruptura amb l'estat espanyol no fos tan traumàtica, el manteniment del monarca podria afavorir una situació més ben acceptada per alguns grups d'interès.

Malauradament avui aquesta possibilitat s'esvaeix. Viuen en un engany, i a cada cop que obren la boca mostren el desconeixement. No han estat oberts a dialogar, a generar confiança. Han mostrat males pràctiques. I ara en el moment determinant, s'han posicionat sense contemplacions per una de les parts.

Espanya ha estat en tota la història de 300 anys com a estat unificat (o 500 si es compten els del rei compartit), la voluntat de construir una nació única a semblança de la castellana, on les altres nacions i especialment la catalana no hi tenia lloc i havia de ser assimilada. El seu èxit aparent és que avui ni els seus intel·lectuals reconeixen Catalunya com a nació. El seu fracàs definitiu és que tants segles d'opressió no han servit per esborrar Catalunya com a nació. I en ple segle XXI, als ulls del món, en la societat de la informació, i en la societat del coneixement, i dins el context europeu, Espanya ja no disposa de la capacitat per esborrar Catalunya. Les darreres accions polítiques en aquest darrer any, i la fonamental, carregar-se un Estatut que havia estat refrendat pel poble, han posat la situació al límit, mostrat que aquest és un Estat en què no es pot confiar ni legalment, ni com a projecte compartit, ni en termes d'interessos econòmics. Game over. Però que algú digui al rei que està despullat!

0 comentaris: