2.10.12

Monedes socials, els diners al servei de les persones i les comunitats

La moneda hauria de ser una eina per a l'intercanvi i no una via per especular. Això és el que defensen les diferents iniciatives de moneda social que s'han creat durant els darrers anys a Catalunya. Així, monedes com l'eco i la turuta conviuen amb l'euro a alguns municipis catalans.

Reportatge d'Eneida Iturbe - Ravalnet per a xarxanet.org

  • Diferents monedes socials. Foto de la Trobada de Vilanova i la Geltrú
    Diferents monedes socials. Foto de la Trobada de Vilanova i la Geltrú
  • Cap a una economia glocal. Foto de la Trobada de Vilanova i la Geltrú
    Cap a una economia glocal. Foto de la Trobada de Vilanova i la Geltrú
  • Conceptes. Foto de la Trobada de Vilanova i la Geltrú
    Conceptes. Foto de la Trobada de Vilanova i la Geltrú
  • Taller a la Trobada de Vilanova i la Geltrú
    Taller a la Trobada de Vilanova i la Geltrú
  • Una cervesa pagada amb RES a Girona
    Una cervesa pagada amb RES a Girona
  • EcoSeny, moneda local del Montseny
    EcoSeny, moneda local del Montseny
La crisi està fent florir arreu del món iniciatives que fomenten una economia alternativa. En són un exemple les xarxes d'intercanvi, els grups de consum, els bancs del temps o les monedes socials que s'han anat creant durant els darrers anys a diversos barris i municipis catalans. Aquesta última, la moneda social, és una alternativa local al sistema monetari hegemònic per a l'intercanvi de béns i serveis. Pretén promoure una economia solidària i ètica, que doni suport al desenvolupament del comerç local i el consum responsable i de proximitat. Així mateix, és un instrument per aconseguir relacions econòmiques igualitàries i basades en el treball real.

L'objectiu no és substituir la moneda tradicional, sinó desenvolupar determinades funcions socials. D'aquesta manera, arreu del món s'han creat monedes socials en situacions de guerra (monedes d'emergència), per potenciar l'economia i el comerç local (monedes locals) o per crear xarxes d'ajuda mútua (bancs del temps). La moneda social també pot ser una resposta de la societat davant una crisi econòmica. De fet, la primera va ser creada a Suïssa en resposta a la crisi de 1929.
Així doncs, existeixen diferents tipus de moneda social (moneda local, moneda complementària, moneda parasitària, etc.) que responen a les necessitats concretes d'una comunitat. En aquesta presentació realitzada per Julio Gisbert Quero, expert en economies complementàries, microdivises i banca social, s'expliquen els diferents tipus de moneda social i se n'expossen exemples.



En aquestes iniciatives, tot i que es fa servir una moneda, no s'especula amb ella, ja que no produeix interessos. Per tant, tampoc no té sentit acumular-ne. La moneda social és, doncs, una eina al servei de les persones i que promou el comerç local.

Major proximitat entre veïns/es, redescobrir talents i riqueses locals, recuperar el teixit social, augmenta la capacitat adquisitiva de les famílies i potenciar noves oportunitats laborals cooperatives són alguns dels avantatges que experimenten les comunitats que creen i fan servir una moneda social. Així ho afirma Dídac Sánchez-Costa, co-creador de la Xarxa EcoSeny, a l'article Una herramienta de intercambios no capitalistas.


Trobada d'iniciatives de moneda social, a Vilanova i la Geltrú
Del moviment local de Transició de Vilanova i la Geltrú va néixer l'any 2010 el projecte Turuta, que pretén estimular la producció i el consum de productes locals mitjançant l'ús d'una moneda pròpia, la turuta. Per liderar i portar a terme aquesta iniciativa el mes de maig de 2011 es va crear l'associació ECOL3VNG, que un any més tard ja compta amb més de 150 socis i sòcies.

És una moneda virtual que serveix com a mitjà de pagament per comprar o intercanviar entre els membres de l'associació i als establiments comercials associats. Per obtenir-ne es pot treballar en un projecte aprovat per l'associació, oferir productes o serveis o bé comprar-les amb euros.


Aquesta entitat ha acollit el passat mes de juliol la Trobada estatal de monedes socials i complementàries, on s'han presentat iniciatives d'arreu de l'estat i s'ha treballat per avançar cap a la creació d'una xarxa estatal de monedes socials.


De les Ecoxarxes a la Cooperativa Integral Catalana
A principis de 2009 va néixer entre les comarques de la Selva, Osona i el Vallès Oriental l'ecoXarxa Montseny, una xarxa d'intercanvi amb una moneda lliure local. Aquell model es va anar expandint a altres territoris catalans i en l'actualitat existeixen més de 15 Ecoxarxes, que, a la vegada, conformen des del juny de 2010 la Cooperativa Integral Catalana (CIC).

Les persones associades a la CIC, més de 1.100 en l'actualitat, poden adquirir productes i serveis a través del sistema d'intercanvi comunitari virtual CES, i en les fires i mercats d'intercanvi que organitzen les diferents Ecoxarxes. D'aquesta manera, la CIC funciona amb una moneda social virtual i amb monedes físiques locals, les eco.

La moneda social és un dels pilars de la CIC, però no pas l'únic. Aquesta cooperativa es defineix com "una iniciativa en transició per a la transformació social des de baix, mitjançant l'autogestió, l'autoorganització i el treball en xarxa" i treballa en diferents àmbits: habitatge social, alimentació, energia, salut, etc.

RES Catalunya, moneda complementària per ajudar al comerç local
Fa 15 anys es va crear a Bèlgica RES, una xarxa que potencia el comerç local amb la utilització d'una moneda complementària en format electrònic. En l'actualitat, aquesta comunitat compta amb més de 5.000 negocis adherits i més de 100.000 usuaris que prioritzen les compres als establiments adherits, s’ajuden entre ells, i reben un tracte preferencial. Durant el 2011 les seves transaccions van moure més de 31 milions.

Aquesta iniciativa acaba d'arribar a Catalunya (www.res.cat) i durant els propers mesos s'implementarà a Girona, Figueres, Platja d'Aro i Palamós. L'objectiu és continuar expandint‐se a la resta de les comarques gironines i a Catalunya per arribar, finalment, a cobrir tot el territori espanyol.



Autor: Eneida Iturbe - Ravalnet
Entitat redactora: Ravalnet

1 comentaris:

Anònim ha dit...

Gràcies per reproduir el reportatge!

Eneida Iturbe