28.10.12

El món econòmic comença a moure's: la Catalunya que volem els empresaris


Sempre s'havia dit que l'empresariat volia un entorn d'estabilitat. I ara de manera creixent estan apostant per la creació d'un estat propi per a Catalunya. Els empresaris catalans parlen sense ambigüetats de la urgència de disposar d'un estat propi, ja que el model d'estat actual suposa un llast per a l'economia catalana i una font inesgotable de tensions per la voluntat de construir una nació única a la imatge de Castella forçant la desaparició de la diversitat actual.

Pimec, Cecot, FemCat, FOEG i la Cambra de Girona han estat les primeres entitats a significar-se mentre al Cercle d'Economia creix la incomoditat al voltant d'un president que perceben com massa polititzat. Alguna cosa s'està movent en el món empresarial.

Llegim avui a la portada de l'ARA: El món econòmic comença a moure's i en versió de pagament altres interessants reportatges: Els campions catalans a l'estranger, La incredulitat de la banca d'inversió, Els posicionaments de les diferents entitats econòmiques
Aportem alguns retalls sobre aquests posicionaments dels darrers dies:

Empresaris catalans defensen la viabilitat d'una Catalunya independent

La revista Presència reuneix en un debat set directius perquè analitzin el procés independentista

Cap d'ells no té por a un possible boicot i represàlies


Els set empresaris catalans que han participat en el debat
Foto: ORIOL DURAN.
Video: Empresaris catalans que es comprometen

Com que pocs empresaris es pronuncien públicament i els que ho fan tenen predilecció per llançar missatges apocalíptics com José Manuel Lara, que ha advertit que si Catalunya se separa d'Espanya Barcelona perdrà la seu del grup Planeta, o Joan Rosell, que des de la CEOE ha dit que imaginar un estat propi és “una barbaritat”, s'ha estès el convenciment que la independència espanta els empresaris catalans. Una enquesta de la patronal Cecot revela que el 53% dels seus associats estan a favor de l'estat propi. Quan es demanen noms i cognoms dels partidaris, la cosa es complica, però els set directius que han acceptat el repte de Presència de donar la cara corroboren que també en els cercles empresarials es percep il·lusió i esperança en el procés engegat. Així doncs, els set empresaris catalans que es mullen són Ignasi Pietx (Artyplan), Jordi Roset (Petrolis Roset), Joan M. Cassany (Icnita), Joan Vila (LC Paper), Vicenç Pedret (Ramon Clemente), Artemi Nolla i Frances Nolla (Grup Nolla).


Els empresaris de CECOT, amb la independència

Un 53% dels empresaris de la Cecot estan a favor que Catalunya sigui un nou estat d'Europa i només un 17% dels entrevistats prefereix un pacte fiscal o concert econòmic amb una quota solidària amb la resta de l'Estat

Un 53% dels empresaris de la Cecot estan a favor que Catalunya sigui un nou estat d'Europa, segons una enquesta que ha fet la patronal a l'empresariat català sobre com veu l'actual situació política a Catalunya. Dels entrevistats, un 44% assegura que veu amb incertesa el camí que s'ha obert des de la manifestació de l'Onze de Setembre, mentre que prop d'un 30% viu aquests moments amb il·lusió. Per contra, un 13% ho rebutja, un 11% té por i un 3% es mostra indiferent o no contesta. Sobre un univers de 7.000 empreses d'indústria, serveis i comerç, 800 han contestat l'enquesta.


Responent a la pregunta de quin escenari desitjaria per a Catalunya, una mica més de la meitat dels entrevistats, un 53%, creu que Catalunya hauria de ser un nou estat d'Europa. Un 17% optaria per tenir un pacte fiscal o concert econòmic amb una quota solidària amb la resta de l'Estat i, en percentatges similars, a un 15% els agradaria millorar el finançament i a un 13% formar part d'un Estat confederal. Només un 2% creu que s'hauria de quedar com fins ara. Sobre la pregunta de si en un futur proper l'empresariat tem un possible boicot dels seus productes, dos de cada tres, un 67%, diuen que no, enfront del 33%, que diu que sí.


La Catalunya que volem els empresaris

Posicionament Vuit anys després de la creació de FemCat, i davant la cruïlla històrica en què es troba el país, l'associació d'empresaris aposta per avançar cap a un nou marc polític que no vagi en contra de l'economia i la societat catalanes, i proposa buscar-lo des d'un "ampli consens", "sense por" i "sense renunciar a les màximes quotes d'ambició col·lectiva"

CARLES SUMARROCA, president de FemCat

S'ha parlat molt aquestes darreres setmanes sobre el posicionament del teixit empresarial davant les circumstàncies polítiques i econòmiques que estem vivint. És evident que la resposta a aquesta qüestió no pot plantejar-se des d'una òptica estrictament empresarial o econòmica, ja que, al cap i a la fi, cada empresari té, també, (com qualsevol altra persona) el seu biaix cultural, sentimental i polític. Malgrat això, des de FemCat creiem que cal remarcar alguns aspectes que, consideracions polítiques al marge, tenen molt a veure amb el que està passant.

L'estratègia de desenvolupament econòmic adoptada pels successius governs de l'Estat i per les seves estructures administratives en els últims 30 anys no ha anat en la direcció dels interessos i les característiques del teixit productiu català. Darrere d'aquesta realitat hi ha un model de desenvolupament, més o menys explícit segons els moments, que tendeix a veure la realitat econòmica de l'Estat amb un únic pol, Madrid, del qual totes les altres coses han de ser subsidiàries. Possiblement aquesta visió ha aportat alguns elements positius (desenvolupament de grans empreses tractores, sectors estratègics regulats, capacitat per créixer a Llatinoamèrica...), però esdevé molt negativa per a Catalunya quan es planteja de manera excloent respecte a altres models de desenvolupament.

Són una conseqüència directa i clara d'aquest fet les polítiques d'inversió en infraestructures que han provocat situacions esperpèntiques com la manca de sortida per a la via ferroviària dels ports de l'arc mediterrani, l'estat deplorable de l'A-2 a Girona i la manca de gestió individualitzada de l'aeroport del Prat, per posar alguns exemples concrets. Però també en són conseqüència algunes coses menys visibles però no menys importants a llarg termini, com les prioritzacions en polítiques d'innovació, en matèria educativa i de formació professional i en polítiques de suport a la indústria productiva. Sense negar que s'hagin pogut fer algunes coses positives, podem dir clarament que en totes aquestes qüestions les polítiques de fons de l'Estat no han donat resposta a les necessitats del nostre teixit productiu de base industrial i exportadora i, en alguns casos, hi han jugat clarament en contra.

Fruit d'aquesta visió de fons sobre el model econòmic i de molts altres factors de caràcter més estrictament polític, s'ha establert un sistema d'ingressos i despeses fiscals ineficient per al conjunt de l'Estat i molt negatiu per a Catalunya: els desmesurats nivells de dèficit fiscal durant un període de temps tan perllongat són insostenibles. I són insostenibles no només per una qüestió de justícia en el repartiment de l'esforç fiscal entre els ciutadans de diferents territoris, sinó també per la seva ineficiència pel que fa a la capacitat de seguir generant creixement econòmic: si no es reinverteix una part significativa de l'esforç fiscal de les zones més dinàmiques a fomentar aquesta capacitat per créixer, s'acaba ofegant-les a base de minar la seva competitivitat. Catalunya no podrà seguir competint amb èxit al món amb països que sí que dediquen una part significativa de l'esforç fiscal de les persones i les empreses a realimentar positivament la seva capacitat de generar riquesa. No podem tenir, en definitiva, nivells impositius de país nòrdic i nivells de despesa fiscal productiva de país subdesenvolupat.

En el context global de l'economia, la competitivitat està cada vegada més relacionada amb aspectes que no depenen només de les empreses i que requereixen un gran alineament d'estratègies entre el sector privat i els governs. En un país de base industrial i exportadora com el nostre, les polítiques d'educació, innovació, transferència de tecnologia, formació professional i internacionalització i, simplement, l'existència de polítiques industrials esdevenen imprescindibles per garantir el desenvolupament de les empreses i la seva capacitat per competir al món. Si aquestes polítiques no estan ben assimilades o no es disposa dels recursos necessaris per dur-les a terme, per molt que les empreses fem els nostres deures no podrem reeixir a llarg termini. Des de FemCat, i en viatges successius, hem pogut conèixer de prop referents com Finlàndia, Israel i Massachusetts. Totes són societats de primer nivell per múltiples raons i d'acord amb les seves singularitats, però ara sabem que tenen un denominador comú: una col·laboració intensa entre el món públic i el privat, basada en estratègies plenament compartides i el compromís a llarg termini per aplicar-les.

Fins aquí, doncs, els elements que, des del nostre punt de vista, han anat configurant de manera progressiva una realitat econòmica que avui es converteix en cruïlla política. Catalunya és una realitat econòmica que no tindria cap problema per reeixir en el context d'una societat europea oberta i en la qual la llibertat de circulació de mercaderies i persones és una evidència que no té marxa enrere possible. De fet, semblaria que avui Catalunya reuneix les característiques que tothom identifica com a claus per sortir de la crisi: una societat emprenedora i creativa, de base industrial i amb una gran capacitat per obrir-se al món, tant des del punt de vista comercial com d'acolliment de persones i iniciatives.

L'any 2004, quan el grup d'empresaris fundadors de FemCat vam redactar el manifest que ens serveix de full de ruta, ja dèiem "ja es veu que per avançar és necessari donar un nou impuls a les aspiracions econòmiques i socials dels catalans" i afegíem que "aquest nou impuls ha de tenir com a protagonistes l'àmbit polític, però també, i sobretot, els àmbits econòmic i social".

Passats més de vuit anys, i per totes les raons abans exposades, ens sembla evident que el marc en què avui el nostre país es desenvolupa no respon a les necessitats de la nostra economia i que, fins i tot, hi juga sovint clarament en contra. Cal, per tant, trobar-ne un de nou que entre altres coses asseguri l'aplicació eficient dels recursos que generem com a mecanisme clau per garantir la necessària competitivitat i, per tant, la capacitat de progrés futur.

Els empresaris sols no podem decidir quin ha de ser aquest marc. Haurà de ser el conjunt de la nostra societat qui, de manera democràtica, sàpiga dibuixar aquest futur sense renunciar a les màximes quotes d'ambició col·lectiva. I cal fer-ho sense por, des del convenciment que qualsevol solució que tingui un ampli consens en la societat i doni resposta a les ambicions legítimes del nostre país de seguir aspirant a estar entre els més desenvolupats del món comptarà també, sens dubte, amb el suport dels nostres empresaris.


La patronal gironina, sense por
L'empresariat gironí es posa a la disposició del president de la Generalitat, Artur Mas, perquè "el que vol el poble de Catalunya pugui aconseguir-se"

En un acte de responsabilitat, la patronal gironina FOEG (Federació d'Organitzacions Empresarials de Girona) considera que no pot estar al marge del que demana la societat civil i per això es posa a la disposició del president de la Generalitat, Artur Mas, perquè "el que vol el poble de Catalunya pugui aconseguir-se". Així s'ha expressat el seu secretari general, David Hugas, que ha explicat que ho han decidit per unanimitat. També ha dit que "no tenen por" del que pugui venir i que faran el que decideixi la majoria de catalans.

La decisió es va prendre de forma unànime durant la junta rectora celebrada a principis d'aquest mes on es va debatre "llargament" la qüestió. A pesar de les "incerteses" que reconeixen que acompanya el procés, posen per damunt de tot la "fermesa" de l'empresariat gironí i de la societat civil que els fa "no tenir por de tirar-ho endavant". Cal recordar que la Cambra de Comerç de Girona ja va expressar fa unes setmanes el seu suport al dret a decidir del poble català.

Respecte a la indefinició de Foment de Treball, FOEG recorda que, si bé hi estan confederats, són una entitat jurídica pròpia i no són cap delegació. Hugas ha fet aquestes declaracions durant la presentació de l'últim informe econòmic que fa periòdicament la patronal analitzant dades oficials de diferents organismes.

Empresaris catalans a favor i contra la independència, a la CNN


Un reportatge de la cadena nord-americana recull opinions d'empresaris sobre el procés d'independència

La CNN ha publicat aquest reportatge sobre el procés cap a la independència de Catalunya, parlant de l'impacte de l'Onze de Setembre i remarcant que hi ha una majoria social favorable a la separació d'Espanya, segons els sondatges. El periodista Richard Quest ha parlat amb tres empresaris catalans: Víctor Grífols, president de Grífols, la multinacional catalana especialitzada en el sector famacèutic-hospitalari; Javier Nieto Santa, president de l'empresa de disseny industrial Santa & Cole, i Montse Muñoz, la fundadora de l'empresa de bolquers Tucuxi.

'Les relacions entre Catalunya i Espanya no seran mai iguals. Alguna cosa va canviar l'Onze de Setembre, quan un milió i mig de manifestants van sortir al carrer. No es pot ignorar. Alguna cosa ha passat', diu Víctor Grífols. Amb tot, afegeix: 'Si em demanessin per un sistema federal votaria que sí. Però no per la independència: independència vol dir tenir un país, amb el nostre exèrcit, el nostre servei diplomàtic. I això és per la qual cosa votaria que no. Si catalunya es pogués convertitr en Califòrnia, que és un estat, un estat federal que pertany als EUA, votaria que sí'.

Javier Nieto Santa tampoc és partidari de la independència: 'No veig raons per les quals aquesta independència ens hagués de beneficiar. Sí que és cert que necessitem un tracte fiscal diferent amb Espanya. I tenim molts motius per estar tristos amb Madrid i amb Espanya'.

Montse Muñoz, en canvi, votaria sí a la independència: 'Si la independència ha de voler dir que ens rebaixin les taxes a la meitat, doncs independència. No podem respirar, no podem expandir-nos. Estic a favor de la independència, només per motius econòmics. Si podem gestionar els nostres impostos creixerem més ràpidament. Ja estem cansats de pagar pels altres'.


Mas demana als empresaris que no entorpeixin el procés sobiranistaEl president Artur Mas ha fet una crida als empresaris catalans perquè no posin traves al procés sobiranista que vol liderar si guanya les eleccions del 25-N. En una conferència davant de més de 300 empresaris, el president de la Generalitat ha demanat al món econòmic que ajudi discretament en el procés i que, com a mínim, no l'entorpeixi.

"No cal significar-se gaire, simplement cal no anar-hi en contra, fer entendre a tot arreu que el país està canviant i que té dret a ser escoltat, respectat i ajudat. I fer-ho entendre també a nivell privat. Em consta que molta gent ja ho està fent", ha afirmat Mas a Barcelona Tribuna.

Mas ha volgut tranquil·litzar els empresaris dient-los que el seu projecte no suposa que a Catalunya "s'hagin instal·lat en una bogeria", sinó a dotar-se d'estructures d'Estat per tenir "un futur millor que ara".

0 comentaris: