La Cultura i el procés de creació d'un nou estat

El president del Grupo Planeta, José Manuel Lara, ha insistit novament en la "convivència" entre Catalunya i Espanya i ha demanat als governs espanyol i català "diàleg i diàleg" per superar l'actual distanciament a conseqüència de la deriva sobiranista que hi ha a Catalunya davant les pròximes eleccions catalanes. "Dialoguem, si no, acabarem malament", ha argumentat Lara.

Sembla raonable, però el problema és que Lara diu una cosa i en fa una altra: Lara demana diàleg mentre edita un diari que genera odi. Cal recordar que Lara és el propietari d'un dels diaris més incendiaris de la premsa espanyola contra Catalunya, amb un posicionament que en diverses ocasions ha anat molt més enllà de la mentida, incorporant enfocaments intolerants tendents a crear odi contra els catalans, cosa que òbviament no sembla el millor punt de partida per al diàleg i l'entesa.

Afortunadament, Lara s'està quedant sol en les seves declaracions. El caràcter netament polític i espanyolista de les poques persones que s'han posicionat des del món empresarial per postures unionistes està dificultant que altres empresaris que es posicionin com a unionistes per raons no ideologiques expressin la seva opinió en públic. El terreny de l'unionisme no usa arguments econòmics i racionals sinó merament la por, una mena de nacionalisme místic que recorda la sagrada unidad de destino en lo universal i una mena d'amenances militars que recorden el derecho de conquista. Aquesta mena de posicionaments netament antidemocràtics i fora de lloc en el món actual dificulta que altres veus assenyades es posicionin per l'unionisme des de la seducció o l'amabilitat, i quan algun acadèmic ho intenta, ràpidament s'adona que està mancat de dades per avalar els seus arguments.

En aquest contex, els empresaris del país no tenen cap temença per defensar la democràcia, la llibertat i el dret a decidir: el Gremi de Llibreters renya a Lara. El Grem ha demanat als empresaris que defensin el sector editorial "al marge de la realitat política" que el poble català decideixi lliurement
Després que el President del grup Planeta, una de les empreses editores més importants de Catalunya, digués que marxaria de Catalunya si es fos independent, el Gremi de Llibreters ha demanat ara als responsables de les institucionals empresarials que "es limitin a defensar els nostres negocis al marge de la realitat política que el poble català lliurement decideixi quan pertoqui" i que per tant evitin "oferir en nom de tots opinions ideològiques, no econòmiques". L'ens assegura que respectarà i s'adaptarà a la decisió que prengui la ciutadania i reitera que la seva posició "serà sempre el reflex de l'esperit democràtic i respectuós amb el pensament dels seus membres". 

La Vanguardia ha demanat l'opinió a diferents persones del món de la cultura, i donen respostes molt interessants per anar reflexionant serenament. Ara bé, no puc deixar de dir que em resulta francament sorprenent la visió d'una d'aquestes persones, posicionada entre els unionistes, que afirma que "es sorprendente que se plantee la escisión cuando deberíamos estar hablando de la anexión de Portugal para agrandar mercados". I no la destaco solament pel caràcter agressiu que té per als portuguesos sinó pel rerefons: per quin motiu en una Europa unida el mercat ha de venir reforçat per una estructura d'estat més gran? Que no podem anar a vendre a Portugal mentre tinguin sobirania? O potser és que si fossin annexionats per Espanya se'ls imposaria la llengua castellana i la portuguesa seria greument disminuïda i aleshores tot seria més fàcil per als productes i empresaris espanyols?

Finalment, encara sobre les opinions expressades a la Vanguardia, evitaré donar cap opinió sobre la persona que és capaç de citar el dictador: Franco: "Hagan como yo, y no se metan en política". Prefereixo opinar en positiu i, per això, em quedaré amb les paraules de Carlus Padrissa, cofundador de La Fura dels Baus: "Nuestra diferencia despertará el interés internacional". El mismo proceso de independencia es un proceso cultural y artístico. Es como una gran obra de creación donde los actores son la gente que intervendrá. Lo principal es que no se derrame una gota de sangre, que sea democrático, pacífico, como una idea de proceso parateatral. Y una vez alcanzada la independencia, habrá una oleada de publicidad a nivel mundial que hará que haya una gran difusión e interés por la cultura catalana, por el propio proceso que se habrá seguido. Como decía Gaudí, lo internacional reside en el origen, en las raíces. Lo que despertará más interés internacional será nuestra diferencia.