Positiu el primer pas de les 'majors' per doblar en català, però cal anar més lluny

Reproduïm aquesta anàlisi de la Plataforma per la Llengua en referència al doblatge de les pel·lícules, un aspecte on es barreja la responsabilitat social i el compliment de la llei. En els dos casos està en joc la capacitat de donar resposta a les expectatives de la societat i mostrar un comportament global coherent sense discriminar anòmalament els ciutadans d'un país.

En relació a l’anunci que les majors (les grans productores cinematogràfiques nord-americanes) tornaran a doblar en català les seves estrenes, la Plataforma per la Llengua considera positiu aquest canvi d’actitud, però recorda que es tracta d’un retorn a la situació anterior que ja suposava una greu discriminació dels espectadors catalans. Per això, l’entitat remarca que cal incrementar progressivament aquesta oferta -que és inferior al 3%- fins arribar a una situació d’equitat amb l’oferta de doblatge en castellà en 4 anys, tal i com estableix la Llei del Cinema de Catalunya.

La Plataforma per la Llengua vol recordar que aquesta Llei va ser aprovada l’any passat per una àmplia majoria del Parlament de Catalunya, amb els únics vots en contra del Partit Popular i Ciudadanos. Davant d’aquest primer pas de les majors de tornar a doblar en català i tenint en compte el que estableix la Llei, l’entitat espera que a curt termini el percentatge de cinema en català arribi a un 10% i es vagi incrementant progressivament.

Així mateix, l’entitat insta el Govern català a desenvolupar el reglament previst per la Llei, que ha de garantir que en 4 anys el 50% de l’oferta cinematogràfica a Catalunya sigui en llengua catalana (amb la possibilitat d’ajornar aquest termini 2 anys més si s’arriben a acords amb la indústria).

La Plataforma per la Llengua vol deixar clar que la presència actual del català en el cinema és una situació lingüística única en el context europeu i a Amèrica del Nord. Tal i com ja va mostrar l’entitat al document Estudi sobre les pràctiques i legislacions entorn de la llengua al cinema en diversos països europeus, Quebec i Catalunya (2010), no hi ha cap llengua comparable amb el català en nombre de parlants que no sigui la llengua utilitzada majoritàriament al cinema del seu estat. El treball mostra com els països estudiats, fins i tot els plurilingües, disposen de lleis específiques o han aprovat mesures polítiques concretes per regular els usos lingüístics al cinema. Amb aquests resultats a la mà, l’entitat considera necessari i urgent posar fi a aquesta discriminació única dels espectadors catalans.

Per últim, la Plataforma per la Llengua recorda que diverses dades oficials i estudis relacionats amb el cinema i amb altres àmbits del consum cultural demostren la rendibilitat del mercat català i de la llengua catalana. Així ho mostra, per exemple, un informe independent del catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat de la UPF Oriol Amat i Salas, que analitza l’opinió dels espectadors i que apunta que si es doblessin més pel·lícules en català, un 7’75% dels espectadors aniria més al cinema, i un 88’75% hi aniria igual que ho fa ara.