Ho compartim plenament, tenint en compte que ens referim a la legislació sobre l'associacionisme i no tant sobre la seva activitat. És a dir, que aquesta demanda no va a la contra que existeixi una llei de serveis socials o una altra de protecció ambiental en l'articulat de les quals es contempli el paper del món associatiu vinculat al sector.
Precisament vull aprofitar aquesta reclamació que fa el sector per recordar la demanda equivalent que fa uns anys vam fer simultàniament el govern català i el sector associatiu. Era l'any 1996 i el govern espanyol va voler fer una Llei del Voluntariat, cosa que finalment féu. El nostre posicionament hi era contrari per diferents motius, un dels quals era precisament aquest i que conformava un eix important del model català d'associacionisme i voluntariat. M'explico.
Si concebem el voluntariat en el seu sentit modern, d'una realitat organitzada en entitats sense ànim de lucre, i que abasta àmbits molt diversos, social, cultural, ambiental, comunitari, cooperació, i entenem que aquest voluntariat és la base social d'aquest associacionisme, aleshores no té sentit regular el voluntariat sinó que l'únic que s'ha de regular és l'associacionisme.
Fer-ho per separat implica aprofundir en una divisió entre voluntariat i associacionisme que no és real, perquè tan voluntaris són els membres de la junta directiva d'una entitat cultural com el voluntari social d'una entitat assistencial, i si en alguna cosa s'han de regular legalment no és diferent.
Per això, en el seu moment vam treballar perquè la llei d'associacions de Catalunya fos pionera a introduir punts com el que demanava que entre els llibres obligatoris hi hagués el de voluntaris, perquè qualsevol voluntari (de qualsevol sector) té dret que l'entitat li pugui certificar que ha estat fent una acció de voluntariat (no merament la condició de soci). O també es va incloure una demanda que en el moment era molt necessària: que en aquells casos en què en una associació es donés una prevalença de voluntaris que no tinguessin la condició de socis es garantís d'alguna manera la capacitat de participació democràtica. Això era conseqüència d'un principi de creixement d'entitats que acollien molts voluntaris que no n'eren socis i on es donava el risc d'un model de participació molt activista i amb poques garanties de participació democràtica.
Òbviament això no va en contra -com hem raonat- que cada llei sectorial pugui referir-se a la implicació de voluntaris i associacionisme sectorial. Per exemple, en el cas de la promulgació dels Drets i Deures dels Voluntaris, veiem una altra absurditat de la Llei de Voluntariat: resulta que es fa obligatori disposar d'una assegurança per a tots els voluntaris. Això vol dir que una associació que organitza unes conferències culturals un cop al mes sense personal assalariat hauria de disposar d'una assegurança dels seus socis actius. De bojos, i fruit d'una mentalitat reguladora i intervencionista, però sobretot fruit de qui regula perquè vol fer alguna cosa i no sap ben bé què està fent. En aquest cas, és la llei de serveis socials la que hauria d'establir que en el seu cas, els voluntaris que actuen en activitats al servei de terceres persones han d'estar assegurades. I mira que és fàcil, si no fos que els criteris de la política d'aparador van preferir legislar allò que no és legislable.
Aquesta és la notícia actual:
Dimecres, 13 de Juliol de 2011
Dimecres, 13 de Juliol de 2011
Reclamem una legislació única per al sector de l'associacionisme
La mesa presidencial. De dreta a esquerra: Pere Baltà, assessor de l'ENS; Carles Agustí comissionat de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Barcelona; Antoni Carne President de l'ENS; Violant Cervera directora general d'Ació Cívica i Comunitària; Joan-Ramon Gordo coordinador de l'ENS.
La Memòria complerta del 1er Congrés de l’Associacionisme Cultural Català, que representa el treball conjunt de centenar d’entitats que treballen en la Cultura Popular, es va presentar ahir a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona. Amb aquest llibre de 240 pàgines a color, es tanca una etapa i s’’inicia una altra en la qual s’ha de continuar, si cal amb més èmfasi, en l’aplicació de les conclusions i propostes sorgides del procés congressual.
A l’acte hi van participar entre d’altres: la directora general d’Acció Cívica, i Comunitària de la Generalitat de Catalunya, Francesca Violant i Cervera, destacà que fou “congrés participatiu” i es va posar a la disposició del sector, encoratjant-lo a seguir la fructífera tasca “heu fet molta feina en pocs anys”, assenyalà. També, el comissionat de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona, Carles Agustí, va exposar que la societat ens reclama eficàcia i publicar aquestes valuoses conclusions del Congrés, en són un exemple.
D’altra banda, hi va participar el sotsdirector del Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana (CCPTC), Antoni Herrera, així com diversos diputats al Parlament de Catalunya, presidents de les Federacions participants al Congrés i representants d’entitats que practiquen activitats associatives. Així mateix, hi va ser-hi present el Diputat al Parlament Autonòmic de Sardenya, Carlo Sechi, que va venir expressament de l’Alguer per l’ocasió.
En el seu parlament, el president de l’Ens de Comunicació, Antoni Carné, va demanar que el Govern escolti les propostes concretes, positives, propositives i molt compromeses que fa el sector, que a d’anar cap a l’autogestió de la cultura Popular. “Seguim reclamant la nostra participació directa i una legislació única per a l’associacionisme cultural català”, va dir Carné.
Amb la cloenda del 1er Congrés de l’Associacionisme Cultural Català organitzat per l’Ens de Comunicació Associativa s’acabava un procés participatiu de més d’un any i en el qual s’implicaren 24 federacions dels àmbits més diversos de l’associacionisme cultural. Uns mesos més tard es va editar la crònica del Congrés, en una publicació de 24 pàgines a color, on se’n reproduïren els aspectes més significatius. Es pot consultar en format PDF al web de l’ENS, a l’apartat d’edicions.
A la memòria es reflecteix una de les conclusions més importants del 1r Congrés: la voluntat de les Federacions més representatives de l’associacionisme cultural popular, que integren l’Ens de Comunicació Associativa, i de Centenars d’entitats i milers de persones que practiquen activitats associatives, de repensar a fons el Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC). El participants del congrés, van considerar que calia convertir-lo en un altre organisme que donés resposta a les necessitats actuals de l’associacionisme cultural català.
El sector contempla que les seves aportacions, per posar al dia el departament que fins ara tenia cura de les seves activitats, s’han menystingut i que no es compta amb aquest col·lectiu per la nova reestructuració. Així mateix, l’associacionisme constata que està molt lluny dels objectius que es dedueixen del avant projecte de llei, la denominada llei òmnibus, en la qual el CCPTC desapareix de facte, com a pas previ a la creació d’un òrgan específic, sense definir.
L’Ens de Comunicació Associativa considera que no només és un membre de la societat civil catalana que té el seu propi parer sobre el projecte, sinó que és “un afectat interessat directe per allò que s’hi preveu com a futura llei”, i és des d’aquesta condició ha formulat al·legacions, per tal que siguin tingudes en compte en la següent tramitació.
D’altra banda, hi va participar el sotsdirector del Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana (CCPTC), Antoni Herrera, així com diversos diputats al Parlament de Catalunya, presidents de les Federacions participants al Congrés i representants d’entitats que practiquen activitats associatives. Així mateix, hi va ser-hi present el Diputat al Parlament Autonòmic de Sardenya, Carlo Sechi, que va venir expressament de l’Alguer per l’ocasió.
En el seu parlament, el president de l’Ens de Comunicació, Antoni Carné, va demanar que el Govern escolti les propostes concretes, positives, propositives i molt compromeses que fa el sector, que a d’anar cap a l’autogestió de la cultura Popular. “Seguim reclamant la nostra participació directa i una legislació única per a l’associacionisme cultural català”, va dir Carné.
Amb la cloenda del 1er Congrés de l’Associacionisme Cultural Català organitzat per l’Ens de Comunicació Associativa s’acabava un procés participatiu de més d’un any i en el qual s’implicaren 24 federacions dels àmbits més diversos de l’associacionisme cultural. Uns mesos més tard es va editar la crònica del Congrés, en una publicació de 24 pàgines a color, on se’n reproduïren els aspectes més significatius. Es pot consultar en format PDF al web de l’ENS, a l’apartat d’edicions.
A la memòria es reflecteix una de les conclusions més importants del 1r Congrés: la voluntat de les Federacions més representatives de l’associacionisme cultural popular, que integren l’Ens de Comunicació Associativa, i de Centenars d’entitats i milers de persones que practiquen activitats associatives, de repensar a fons el Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC). El participants del congrés, van considerar que calia convertir-lo en un altre organisme que donés resposta a les necessitats actuals de l’associacionisme cultural català.
El sector contempla que les seves aportacions, per posar al dia el departament que fins ara tenia cura de les seves activitats, s’han menystingut i que no es compta amb aquest col·lectiu per la nova reestructuració. Així mateix, l’associacionisme constata que està molt lluny dels objectius que es dedueixen del avant projecte de llei, la denominada llei òmnibus, en la qual el CCPTC desapareix de facte, com a pas previ a la creació d’un òrgan específic, sense definir.
L’Ens de Comunicació Associativa considera que no només és un membre de la societat civil catalana que té el seu propi parer sobre el projecte, sinó que és “un afectat interessat directe per allò que s’hi preveu com a futura llei”, i és des d’aquesta condició ha formulat al·legacions, per tal que siguin tingudes en compte en la següent tramitació.
Més imatges:
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada