20.7.11

Aquesta setmana Àfrica ens ha alliçonat en democràcia

Sovint pensem en Àfrica com a terra de conflictes, cosa que és certa en gran mesura per la manera com es van gestar els Estats, traçant línies damunt el mapa. Però aquesta setmana hem tingut dues notícies de pau i d'esperança: el Sudan del Sud ha accedit a la independència per canals democràtics i pacífics i l'amazic, per fi, ja és llengua oficial al Marroc, malgrat que la manca de democràcia es manté. Són una mostra de respecte a la diversitat que alguns ja voldríem que fossin possibles a Europa.

Els marroquins i marroquines han votat a favor de la nova Constitució que preveia, entre d'altres canvis, atorgar a l'amazic (tamazight) l'estatus de llengua oficial del Marroc, al costat de l'àrab. Amb aquesta iniciativa, el Marroc serà el primer país de l'Àfrica del Nord a constitucionalitzar l'amazic com a oficial. Val a dir que en aquest país, els amazics representen gairebé la meitat de la població, és a dir, uns 16 milions de persones dividits en tres grans zones al nord, centre i sud, amb tres dialectes diferents. A Algèria, on viuen més de 8 milions d'amazics, des del 2001, l'amazic és reconegut com a 'llengua nacional'.

Donat que la majoria de marroquins que viuen a Catalunya pertanyen a la nació amazic, cal fer notar la gran satisfacció amb què han acollit la decisió històrica, un pas important en el reconeixement de la identitat dels amazics del nord d'Àfrica, marginats i oblidats durant molt segles. 

Per la seva banda, l'accés a la independència per part del Sudan del Sud és una lliçó que el continent negre ens dóna als països del Nord sobre com la democràcia és possible fins al final, i és font de llibertat.

La governança, repte del segle XXI

Els problemes de governança del món avancen i mostren com durant el segle XXI continuaran apareixen nous estats, fruit de nacions que optaran a governar-se a si mateixes, fent ús del dret a decidir de què tot poble disposa.

Cap poble que hagi aconseguit la independència de l'estat on estava integrat s'ha fet enrere, cosa que demostra que l'autodeterminació forma part de la normalitat no sols democràtica sinó també econòmica, ja que els avantatges solen ser més grans. Fins i tot en els casos en què la manca de dimensió o de solidesa econòmica podria disminuir el seu potencial econòmic, aquesta càrrega negativa queda superada perquè es perden els factors de tensions territorials que en un estat unitari i normalment amb mancances democràtiques limitaven el desenvolupament.

El cas espanyol és paradigmàtic de com l'estat pot preferir l'ofec dels territoris més desenvolupats quan coincideix que aquests són nacions que aspiren a recuperar el seu estat propi. La tendència que ha viscut l'evolució política espanyola cap una recentralització i una negació de la realitat plurinacional ha anat acompanyada de tot un procés de base radicalment democràtica per accedir a la sobirania a partir del dret a decidir. Els dos moviments es realimenten i, sense embuts, l'antic president Aznar anima Rajoy a buscar un Estat autonòmic "sostenible" perquè li donarà "molts més vots" [ca][es]. És curiós que es faci servir la paraula sostenibilitat: potser convindria parlar a fons de la sostenibilitat dels Estats!

La prestigiosa revista nord-americana ‘Time' publica un ‘top ten‘ de nacions amb possibilitats d'obtenir la independència, en la qual Escòcia encapçala el rànquing de futuribles seguit del País Basc que se situa per davant del Tibet, Quebec o el Sàhara Occident. Curiosament, entre les deu nacions més ben situades, Time no hi col·loca Catalunya mentre que sí que hi posa la Padània del nord d'Itàlia. Malgrat les imperfeccions del rànking, el missatge és inequívoc: el segle XXI veurà, com el XX, l'aparició de nous estats com a via perquè les nacions es governin a si mateixes, especialment en els casos en què els estats plurinacionals estan gestionats sota l'interès d'una nació dominant.
Aspirants a ser estat

El País Basc figura en el segon lloc del top ten de nacions que aspiren a tenir un estat propi publicat aquest mes per la revista nord-americana Time. Un rànquing que encapçala Escòcia.

Arran del referèndum que va celebrar el Sudan del Sud el 9 de gener passat per decidir si es dividia en dos països sobirans, la prestigiosa revista nord-americana va publicar una llista de deu altres llocs que aspiren també a tenir un estat propi i que segons Time tenen possibilitats d'aconseguir la independència. Un top ten en què, per contra, no figura Catalunya com a nació amb possibilitats de ser un estat, tot i el procés de consultes que hi ha hagut en els darrers temps.

La revista situa en aquest rànquing el País Basc per darrere d'Escòcia per davant del Tibet i fins i tot del Quebec, reconegut com a nació pel Canadà i que en els darrers anys ha celebrat dos referèndums d'autodeterminació de manera oficial, a diferència del País Basc que no n'ha fet cap i de les consultes fetes a Catalunya que no tenien caràcter oficial... [notícia sencera al Punt] [top ten - TIME]
Mentrestant a Catalunya, el procés cap a la independència avança amb serenitat, perdent càrrega ideològica i guanyant implicació de sectors diversos, intel·lectuals, populars, empresarials.
Entre aquests, el filòsof Rubert de Ventós també marcar el full de ruta cap a la independència i aposta per començar "pel que a priori suscita major acord: el pacte fiscal":
El filòsof i professor universitari Xavier Rubert de Ventós ha marcat el full de ruta per a la independència de Catalunya i assegura que "som un país prou petit per ser abastable, manejable i sense necessitat de símbols grandiloqüents per afirmar-se..., però som també un país prou gran per ser rellevant, competitiu i políticament viable".

En un article a La Vanguardia, manifesta que "la majoria dels estats nounats (Malta, Lituània, Montenegro, Eslovàquia i tutti quanti) no assoleixen l'escala física o demogràfica de Catalunya, i no diguem dels Països Catalans".

De Ventós creu que aquest procés ha de començar per aconseguir el pacte fiscal, ja que "si hem de sobreviure a la intempèrie de la globalització, de la immigració i l'atur, no podem seguir fent-ho amb un braç lligat a l'esquena de l'actual sistema de finançament, crucificats en un AVE radial, sense corredor mediterrani i amb un aeroport hipotecat pels interessos corporatius d'Aena, pels econòmics de Barajas i pels polítics de Madrid"[llegir article a l'e-notícies]

0 comentaris: