20.7.11

Sudan, la vida continua i vénen noves oportunitats

En el darrer mig any hem parlat en tres ocasions del Sudan (o del Sudan del Sud, més en concret) quan abans no ho havíem fet mai. També la revista Ethic, de la Vanguardia, en parlava:
"Nosaltres, els representants del poble democràticament electes, declarem a Sudan del Sud un Estat sobirà i independent". Així ha proclamat la total independència el president del Parlament, James Wani Igga, en l'acte oficial a la capital provisional, Juba, en què es constituïa la República del Sudan del Sud com el país número 54 del continent africà.
La guerra al Sudan ha acabat. La secessió ha portat el principi de la pau, ja que quan dues nacions no poden conviure sota el mateix sostre d'un estat compartit, el millor que es pot fer és divorciar-se, com a manera més sostenible de poder portar a terme les funcions per a les quals ha de servir un estat.

Ara també cal desitjar que els pressupostos del nou país es vagin adequant  a les seves necessitats socials, La política actual del Sudan del Sud preveu que un 80 per cent dels pressupostos es destini a armament i defensa, mentre que només el 16 per cent cobreixi alguns dels serveis bàsics. La comunitat internacional hauria de garantir la integritat del nou estat per tal que es faci innecessari aquest dispendi, tot i que una part dels riscos no vénen dels seus actuals nous veïns sinó del seu interior, ja que el país s'enfronta enormes dificultats d'inculcar la pau entre les tribus locals que lluiten pels escassos recursos. Però cal no oblidar que, malgrat el divorci pacífic, les relacions amb Khartum representen un dels majors riscos per al nou país.

D'altra banda, la data de la independència marcarà l'inici d'un camí llarg i difícil per a l'estabilitat de la nova nació que ha d'estructurar-se econòmicament i productivament amb els importants recursos naturals i terres cultivables. 

La independència fa que abundin les oportunitats d'inversió, ja que el conflicte havia impedit el desenvolupament. I la independència és probable que condueixi a canvis significatius en el marc regulador i l'entorn empresarial. El principal problema ve donat per la manca de capacitat professional més enllà dels nivells més alts de govern, que és probable que presenti obstacles normatius i dificultats operatives. Ho analitzen al portal de riscos empresarials Maplecroft

És d'agrair que les anàlisis econòmiques i sobre riscos empresarials no es fiquin en la decisió sobirana de l'opció per la secessió i que es limitin a analitzar com afectarà les empreses i com es poden reduir aquests riscos operacionals. A la democràtica Europa, es fan servir les pors a les secessions com un espantall per a l'activitat econòmica, quan les empreses han de fer el seu joc en una context tant estable com sigui possible però sense atabalar-se ni posicionar-se sobre les decisions sobiranes pel que fa a les fronteres estatals.

Comentàvem a Responsabilitat Global:

22.1.11 Mentre a Europa juguem a la democràcia, a Àfrica l'apliquen de debò!
Mentre que a Europa els moviments secessionistes reclamen un aprofundiment democràtic en el dret a decidir dels pobles, sobta que sigui en el continent africà on en aquests moments es viu l'experiència més emocionant d'accés a la llibertat per vies democràtiques i pacífiques: el 99% de l'electorat vota a favor de la independència del Sudan del Sud, segons els primers resultats.

13.3.11 Esdeveniments fruit de la civilització i esdeveniments fruit de la natura
L'esperança africana
Si del continent africà ens arriba la pressió tectònica i un bon motiu per tenir més prevenció -si cal- que d'altres per les infraestructures nuclears, dels africans ens arriba l'esperança democràtica. L'onada democratitzadora del nord d'Àfrica, el Magrib, i també experiències de secessió pacífica com la del Sudan contrasten amb l'integrisme encara present, la fam, la manca de desenvolupament, o les moltes conculcacions dels drets humans com, per exemple, les vinculades al coltan. Però en el contrast ressalten les oportunitats per la seva novetat i per la força amb què han irromput.

20.7.11 Aquesta setmana Àfrica ens ha alliçonat en democràcia
Sovint pensem en Àfrica com a terra de conflictes, cosa que és certa en gran mesura per la manera com es van gestar els Estats, traçant línies damunt el mapa. Però aquesta setmana hem tingut dues notícies de pau i d'esperança: el Sudan del Sud ha accedit a la independència per canals democràtics i pacífics i l'amazic, per fi, ja és llengua oficial al Marroc, malgrat que la manca de democràcia es manté. Són una mostra de respecte a la diversitat que alguns ja voldríem que fossin possibles a Europa.

0 comentaris: