Aquest divendres passat vaig assistir a la Jornada que anualment organitza el Grup Cooperatiu Clade. Cal felicitar el grup i el seu director, Xavier López, per l'alta qualitat de l'esdeveniment, en la línia dels dos anteriors.
L'acte va tenir lloc a la Pedrera i va congregar un nombrós grup de persones interessades pel cooperativisme, pels partenariats i per les relacions públic - privat.
En una de les taules rodones on es parlava de la relació entre els ajuntaments i les iniciatives privades o socials, vaig voler fer una intervenció, aportant la següent opinió:
La cooperació públic - privat no s'ha de concebre de manera limitada a un model d'externalització sinó de creació de valor conjunt. Podem veure les cooperacions de tres maneres molt diferents:
a) pensar-les en termes de quin estalvi em permet (això seria merament subcontractació).
b) pensar-les en termes de quin és el rol preferent i les millors capacitats de cadascú (i això ens portari al downsizing).
c) pensar-les en termes de com aportar un valor més gran i més sostenible a la societat (ara podríem començar a parlar de partenariat).
En el fons, en el context actual, hi ha una reflexió subjacent: no podem limitar el sentit de la cooperació a les dimensions més netament operatives. Avui, cap dels grans reptes que té plantejats la societat no es poden abordar efectivament des d'una sola part. Cal el concurs d'agents diversos. Si els problemes es caracteritzen per la seva complexitat, també ha d'incorporar aquesta complexitat el seu abordatge.
En una de les taules rodones on es parlava de la relació entre els ajuntaments i les iniciatives privades o socials, vaig voler fer una intervenció, aportant la següent opinió:
La cooperació públic - privat no s'ha de concebre de manera limitada a un model d'externalització sinó de creació de valor conjunt. Podem veure les cooperacions de tres maneres molt diferents:
a) pensar-les en termes de quin estalvi em permet (això seria merament subcontractació).
b) pensar-les en termes de quin és el rol preferent i les millors capacitats de cadascú (i això ens portari al downsizing).
c) pensar-les en termes de com aportar un valor més gran i més sostenible a la societat (ara podríem començar a parlar de partenariat).
En el fons, en el context actual, hi ha una reflexió subjacent: no podem limitar el sentit de la cooperació a les dimensions més netament operatives. Avui, cap dels grans reptes que té plantejats la societat no es poden abordar efectivament des d'una sola part. Cal el concurs d'agents diversos. Si els problemes es caracteritzen per la seva complexitat, també ha d'incorporar aquesta complexitat el seu abordatge.
Vegeu el reportatge al web de Clade:
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada