Nous esclaus del s.XXI treballen per als nostres mòbils

Jordi Palou Loverdos, advocat i consultor de conflictes, afirma que les multinacionals són les culpables de la guerra del Congo. Ens proposa comprendre que darrere de les lluites d'hutus i tutsis hi ha connexions internacionals que expliquen el perquè de la guerra. Països i multinacionals --sobretot canadenques, americanes i belgues-- interessades a explotar les riqueses mineres del país: cobalt, or, diamants i, sobretot, coltan, amb què es fan mòbils i ordinadors d'última generació. Vegeu algunes de les afirmacions:

--¿Vol dir que els nostres mòbils i ordinadors estan tacats de sang?
--El que vull dir és que hem de saber que tot aquest circuit de sang acaba en nosaltres. No es tracta de culpar la gent, sinó de fomentar un criteri responsable. Que sapiguem que els nous esclaus extreuen minerals en condicions infrahumanes, minerals que després exporta Ruanda. Ruanda és un gran exportador de coltan, quan, en realitat, no té coltan. ¿D'on el treu? Dels esclaus que treballen a les mines de la zona del llac Kivu. ¿Qui ho paga? Multinacionals occidentals, les grans culpables de la guerra.

-- Llavors, ¿no és una guerra de tutsis contra hutus?--La rivalitat de tutsis i hutus existeix, això és cert, però els grans poders la potencien i l'aprofiten per seguir explotant les seves riqueses.

--¿Quin paper juga el líder rebel Laurent Nkunda?
--És un senyor de la guerra que massacra la població civil amb l'excusa de defensar els tutsis que viuen al Congo. Però el que busca és annexionar la zona congolesa de Kivu --la més rica del món en minerals estratègics-- a Ruanda.

Llegir entrevista sencera al Periódico: [ca] [es]

No sorprèn la notícia, sinó la impassivitat amb què tots plegats reaccionem: amb acceptació i resignació. Certs interessos empresarials poden provocar intencionadament una guerra que juga a favor de la seva estratègia. Certs interessos empresarials poden marcar fronteres com segles enrere ho feien els matrimonis entre la reialesa, més enllà de la voluntat de la població.

En certa manera, quan comprem un mòbil ens fem corresponsables d'una violència llunyana. Malauradament, ara llegim la notícia i no disposem de canals per a saber quines companyies fan servir aquestes matèries, quines companyies pregunten sobre l'origen, quines companyies estan disposades a mostrar transparència sobre el fenomen.