En la Memòria d'RSE de Responsabitat Global, quan fem referència als nostres impactes econòmics, fem una reflexió que pretén posar en valor el compromís de molts professionals autònoms que financem els serveis de salut públics i privats, actuant de manera solidària amb la resta de la població que, majoritàriament en fa un ús més intensiu (gent gran, per exemple):
ANÀLISI DE CAS: En tant que professional autònom efectuem una aportació a la Seguretat Social. A més, de la mateixa manera que fan molts altres autònoms, aportem una quantitat important de diners a una mútua privada, per tal d’assegurar una assistència de salut ràpida que no dificulti els nostres compromisos professionals. A Catalunya les mútues de salut privades tenen una presència molt rellevant i són moltes les persones que contribueixen alhora al sistema sanitari públic i privat. D’aquesta manera, a banda de vetllar pels nostres interessos personals i professionals, alliberem de càrregues importants el servei públic de sanitat. Per a més inri, en el nostre cas, pràcticament fem un ús exclusiu de serveis mèdics d’homeopatia (i osteopatia) no inclosos en cap dels dos recursos indicats.
Avui, en una entrevista a la Consellera de Salut del Govern català, aquesta afirma "Sóc partidària que els ciutadans tinguin una assegurança de salut, privat. Si aquestes assegurances tinguessin molts clients, s'abaratiria el seu preu. Amb aquest sistema es podrien pagar teràpies manuals, acupuntura o tècniques de rehabilitació. Tot això que qui pot pagar-s'ho ja utilitza."
Quan l'entrevistador li diu que "durant anys s'ha advertit la població contra els remeis casolans i ara els diuen que han de tendir a l'autocura", la consellera respons que "No, això no és d'ara. Fa molt de temps que dic que el sistema sanitari ha d'educar els ciutadans cap allò natural. Un terç de la població de Catalunya ja ha tornat als remeis naturals, sense deixar el sistema sanitari. És la tendència cap a la qual hem d'anar".
Respecte a aquesta segona resposta, observem en tot cas la incoherència que s'estiguin gastant una milionada d'euros per pagar noves vacunes per a malalties de baixa prevalença que sols s'expliquen per la pressió de la indústria farmacèutica.
Tornem amb els temes rellevants de la Responsabilitat del Sector Públic
Si parlem de la Responsabilitat Social del Sector Públic, hauríem de referir-nos a la igualtat de la ciutadania en l'accés als drets bàsics. Ens hem queixat en moltes ocasions que hi ha un cert intent d'aplicar l'RS a l'administració pública que es basa en certs indicadors de baixa rellevància, com podrien ser les emissions de CO2.
Insistim que no estem dient que les emissions de gasos d'efecte hivernacle no siguin importants. Estem dient que el sector públic ha d'incorporar necessàriament en la gestió de la seva RS aquelles matèries en què causa uns majors perjudicis i que depenen en exclusiva d'ella mateixa.
I posem un exemple conegut de tothom però en el que no hi ha manera d'avançar. Avui, en una entrevista, la consellera de Sanitat s'hi refereix així:
--Hauríem de disposar de, com a mínim, 1.600 euros per persona i any [...] Ara disposem de 1.250 euros, perquè el nostre pressupost ha crescut un 2,77%, gairebé la meitat del que va augmentar el 2007. ¿Sap quant ha crescut aquest any aquesta partida al País Basc? Un 7%, el mateix que a Aragó. Ells compten amb 1.500 euros per a cada ciutadà, com a la Rioja o Castella-la Manxa.
Veure entrevista sencera
Les decisions polítiques que sistemàticament discriminen un territori provoquen un impacte negatiu de caràcter estructural. Al damunt, la manca de transparència que les envolta suposa una mostra de males polítiques públiques i, pel que ens ocupa, un exemple de manca de responsabilitat social.
Una nota positiva per acabar
Acabem la reflexió amb una nota positiva sobre com, malgrat les limitacions financeres, el país va progressant i ens certs temes de salut som una referència mundial:
El cirurgià atribueix al tarannà català una part del seu èxit
• Macchiarini assegura que les facilitats que va trobar aquí no són habituals
• El metge té previst intentar un doble trasplantament de tràquea i laringe
Paolo Macchiarini (Pisa, Itàlia, 1958), cirurgià toràcic de l'Hospital Clínic i artífex del primer trasplantament de tràquea que s'ha fet al món --primer també que no exigeix prendre fàrmacs immunosupressors a la pacient receptora--, atribueix a l'absència de personalismes i també a la facilitat per moure propòsits complexos que ha trobat a Barcelona una part important de l'èxit de l'esdeveniment científic. Es defineix "cent per cent italià", però insisteix que, després d'haver exercit a Itàlia, els Estats Units, París i Hannover (Alemanya) --allà era el 2005, quan el Clínic li va oferir un contracte-- és a Catalunya on pot treballar amb més llibertat."La mentalitat dinàmica i oberta que he trobat aquí és única, no l'he conegut abans --afirma Macchiarini--. Aquesta obertura en la manera de pensar m'ha permès treballar amb grups de científics d'altres països i desplegar una logística molt complexa sense trobar cap mena d'impediment".
Llegir article sencer al Periódico [ca] [es]
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada