El Comitè de Drets Humans critica l’Estat espanyol però els mitjans de comunicació ho oculten

El Comitè de Drets Humans, organisme integrat en l’ONU, amb seu a Ginebra, ha publicat un informe sobre el respecte dels drets humans a l’Estat espanyol.

L’informe va ser aprovat a la sessió celebrada el 31 d’octubre i, en la seva introducció, el Comitè mostra la seva satisfacció perquè hagi pogut reprendre el diàleg amb l’Estat espanyol (atès que el govern d’Aznar es va negar a ser examinat) i per la qualitat de les respostes que ha rebut, tot i que li critiqui que hagi respost massa tard.

Entre els aspectes positius, la promoció de la igualtat de gènere en diversos àmbits de la vida quotidiana i professional o l’elaboració d’un pla per integrar els immigrants.

Entre els 14 motius de preocupació, n’exempliquem alguns, tot i que cal tenir en compte que gairebé la meitat afecten al terrorisme:

1. L’abast potencialment excessiu de les definicions de terrorisme, principalment les que impliquen els articles que van del 572 al 580 del Codi Penal espanyol. [Són els articles en què el Codi Penal espanyol defineix el conjunt d’accions que han de ser tipificades com a delictes de terrorisme, en els graus de pertinença o de col·laboració.]
2. La manca de mesures eficaces perquè les dones denunciïn la violència domèstica i la manca d’una assistència adequada per part de la Fiscalia a les dones afectades (tot i que reconeix que l’Estat espanyol ha fet importants esforços en la lluita contra aquesta mena de violència).
3. L’expulsió arbitrària d’estrangers i la supervisió judicial merament protocol·lària.
4. La manca de garanties de les persones declarades culpables a l’hora de recórrer a un tribunal superior.
5. L’aplicació no gaire estricta de la legislació contra el racisme, la xenofòbia i la discriminació racial (tot i que reconeix que l’Estat espanyol ha pres mesures per intentar lluitar-hi).

Cal tenir present, però, que El País i La Vanguardia, dos dels diaris més llegits a l’Estat, no n’han publicat la notícia. El silenci mediàtic de l’informe i la selecció temàtica dels diaris que n’han parlat té a veure en el fet que sobre l’informe plana de manera directa o indirecta ETA. La crítica que fa l’esmentat informe a l’actuació judicial i jurídica en la lluita de l’Estat contra ETA és la causa que aquest treball elaborat per un organisme de l’ONU sigui silenciat o presentat a l’opinió pública d’una manera força esbiaixada.

Aquest silenci mediàtic no és pas una simple casualitat o producte de l’atzar, sinó que obeeix una lògica que està inserida en allò que s’anomena les raons d’Estat: la legislació que té a veure directament o indirectament amb ETA no es qüestiona i qualsevol crítica, sobretot si planteja una revisió a fons de l’esmentada legislació, no ha d’esdevenir notícia sinó que ha de ser silenciada o tractada d’una manera esbiaixada per tal que el públic no es pugui fer càrrec de què diu exactament l’informe de què es parla.

Aquest escrit és un resum de l'anàlisi feta per Contrastant. Responsabilitat Global, tot i no disposar de prou informació per a prendre un posicionament, lamentem la manca de compromís dels principals mitjans de comunicació amb la transparència. La lluita contra el terrorisme no ha de suposar conculcació de drets humans i la ciutadania ha de poder tenir coneixement de quins són els punts de vista dels organismes internacionals de defensa dels Drets Humans i dels experts en la lluita contra conflictes internacionals per tal de poder desenvolupar el nostre criteri.