Han passat dotze anys des que la Societat Catalana d’Economia, entitat filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va adonar-se que a Catalunya li feia falta un diccionari especialitzat, ampli i rigorós, que recollís termes propis del llenguatge de les ciències ambientals, una temàtica que ja tenia una importància creixent en tots els àmbits de la societat catalana. El 1996, doncs, decidí tirar endavant el Diccionari de les Ciències Ambientals, que des de fa dues setmanes ja és una realitat consultable en línia.
Txernòbil, Pla de Sanejament de Catalunya, GIEC (Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic), lleis i normatives, institucions jurídiques vigents i pertinents per a l'àmbit català, estatal i europeu, i fins a quaranta-cinc accepcions per a la paraula residu, són alguns exemples dels sis mil vuit-cents termes que ja es poden consultar en el Diccionari. Aquest, ha estat elaborat per les Seccions de Ciències Biològiques i de Ciències i Tecnologia de l'IEC en el marc del projecte de recerca del «Diccionari de Ciència i Tecnologia».
La seva existència és molt important pel país. No només perquè omple un buit en la lexicografia especialitzada en les ciències ambientals, que fins ara només disposava de diccionaris sectorials (com ara el sanejament o la gestió ambiental), sinó perquè, tot i l'especialitat, el diccionari va adreçat a un públic molt nombrós, que abasta un ampli espectre de la societat catalana, procedent de disciplines molt diverses, que, a efectes pràctics, es poden agrupar en sis àmbits de coneixement: tecnologies, ciències socials i jurídiques, ciències humanes i del territori, ciències naturals, ciències físiques, químiques i exactes, i ciències de la salut. També és destacable el seu caràcter plurilingüe (compta amb els equivalents dels termes en castellà, anglès i francès), que el fa una eina útil per al treball real d'ambientòlegs i traductors i intèrprets. El fet que sigui consultable en línia, a més, constata l’interès dels seus promotors per fer-lo més operatiu i accessible a tothom.
Txernòbil, Pla de Sanejament de Catalunya, GIEC (Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic), lleis i normatives, institucions jurídiques vigents i pertinents per a l'àmbit català, estatal i europeu, i fins a quaranta-cinc accepcions per a la paraula residu, són alguns exemples dels sis mil vuit-cents termes que ja es poden consultar en el Diccionari. Aquest, ha estat elaborat per les Seccions de Ciències Biològiques i de Ciències i Tecnologia de l'IEC en el marc del projecte de recerca del «Diccionari de Ciència i Tecnologia».
La seva existència és molt important pel país. No només perquè omple un buit en la lexicografia especialitzada en les ciències ambientals, que fins ara només disposava de diccionaris sectorials (com ara el sanejament o la gestió ambiental), sinó perquè, tot i l'especialitat, el diccionari va adreçat a un públic molt nombrós, que abasta un ampli espectre de la societat catalana, procedent de disciplines molt diverses, que, a efectes pràctics, es poden agrupar en sis àmbits de coneixement: tecnologies, ciències socials i jurídiques, ciències humanes i del territori, ciències naturals, ciències físiques, químiques i exactes, i ciències de la salut. També és destacable el seu caràcter plurilingüe (compta amb els equivalents dels termes en castellà, anglès i francès), que el fa una eina útil per al treball real d'ambientòlegs i traductors i intèrprets. El fet que sigui consultable en línia, a més, constata l’interès dels seus promotors per fer-lo més operatiu i accessible a tothom.
Reproduït de Tribuna Catalana
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada