El retard en la sortida de l'ISO 26000 ha estat una gran sort per a l'RSE!

Josep Maria Lozano ha afirmat en un acte que la crisi, per a l'RSC, és una sort, en el sentit que permetrà separar el gra de la palla.

No només comparteixo el sentit que té la reflexió, sinó que encara hi afegiré més. Quan algú em pregunta per la norma ISO 26000, després d'aclarir que no serà una norma certificable sinó una guia, proclamo el desig que s'emboliqui una mica i es retardi dos o tres anys més.

La majoria de gent no em comprèn a la primera, ja que a un consultor li hauria d'interessar l'existència de normes i més si es tracta d'una ISO. La resposta em surt automàtica: a un mer consultor que tingui per tot objectiu guanyar-se la via en això certament li ha d'interessar. Però per a un promotor d'RSE ja no tant en la mesura que considero que l'objectiu ha de ser desenvolupar un model d'RSE sòlid per la seva significació estratègica, integrada al model d'empresa i a l'estratègia corporativa.

Si ara per ara apareix una ISO, correm el perill que ja no puguem separar el gra de la palla. O pitjor encara: que hi hagi més palla que gra!

Amb sinceritat, no tinc res contra l'ISO 26000, i crec que lògicament ha de veure la llum i tindrà un caràcter positiu. Però si es retarda una mica més, permetrà que l'RSE es consolidi com un enfocament de gestió encardinat en l'estratègia i no com la mera incorporació d'un llistat de bones pràctiques per a poder disposar d'una etiqueta.

El retard en la sortida de l'ISO 26000 ha estat una gran sort per a l'RSE!