Enllaços relacionats »[05/07/2011]El seminari Empresa i drets humans: més enllà de la crisi, organitzat per la UOC i la Fundació Salut, Innovació i Societat - Novartis, ha analitzat aquest dilluns l'estat de la responsabilitat social corporativa, una pràctica cada cop més habitual en les empreses que en els darrers deu anys ha viscut canvis importants.
El seminari és una activitat de continuació del Fòrum Internacional sobre Responsabilitat Social 2010 (Està tenint lloc un interessant fòrum d'RSE a Foment del Treball) organitzat per la UOC, el FSIS i Foment del Treball. L'any 2011 obre un període d'avaluació i disseny de noves accions en qüestions de negoci i drets humans, amb la perspectiva de marcs conceptuals i operacionals desenvolupats per Global Compact de les Nacions Unides (desè aniversari) i el representant especial de les Nacions Unides sobre Negocis i Drets Humans (cinquè aniversari), a més de l'aprovació de l'ISO 26000, en diàleg amb diverses parts interessades. El propòsit d'aquest seminari internacional és analitzar els principals assoliments i identificar els reptes prioritaris que hi ha en el futur per a donar forma a la nova agenda en els àmbits global, europeu i espanyol, i recopilar experiència internacional en principis i bones pràctiques.
Resum dels continguts tractats
Les empreses cada vegada estan més implicades en la responsabilitat social corporativa (RSC), una demanda creixent per part de la societat, sobretot en el context de crisi econòmica actual. En la darrera dècada, els diferents sectors implicats han incrementat l'atenció a l'impacte de les empreses privades en aspectes socials, mediambientals i de drets humans de les societats en què operen. Aquest és el context que ha analitzat a Barcelona el seminari internacional Empresa i drets humans: més enllà de la crisi, organitzat per la UOC, en el marc del màster en Drets Humans i Democràcia, i la Fundació Salut, Innovació i Societat - Novartis (FSIS) i que ha reunit experts, representants del món empresarial i sindical, i també acadèmics.
Lucy Amis, investigadora de l'Institute for Human Rights and Business de Londres, s'ha referit als Principis de Ruggie («els quals animen les empreses a complir-los, però no hi estan obligades») i ha destacat que vint-i-vuit països ja els han adoptat com a propis. Amis també s'ha referit al grup de treball que a partir de setembre formaran cinc experts independents que els tres anys vinents promouran i difondran els Principis rectors i visitaran diferents països on tindran en compte, sobretot, els temes referents a la perspectiva de gènere i el treball infantil. «Actualment es dóna una convergència unànime entorn d'aquests principis», ha explicat Amis, que s'ha declarat optimista. «Hi ha oportunitats i moltes possibilitats per a millorar les coses», ha dit, tot i reconèixer que les enquestes a empreses mostren que tan sols una quarta part d'aquestes coneixen el nou marc normatiu de les Nacions Unides. Segons aquesta experta, cal centrar els esforços en un lideratge tant en el camp governamental, en què hi ha moltes incoherències, com en les empreses, de les quals ha criticat actuacions com les de France Telecom o Vodafone quan van tancar les seves xarxes de comunicació durant les revoltes en països àrabs.
D'altra banda, Klaus M. Leisinger, president i director executiu de la Fundació pel Desenvolupament Sostenible - Novartis, ha criticat que en el món empresarial molta gent encara no vegi aquest debat com a propi. «Les empreses han de conèixer totes les dimensions del problema», ha apuntat. Leisinger ha recomanat a les empreses que «formin part del debat i aportin els seus arguments». «Els gestors de les empreses no són monstres, sinó persones, però creuen que les obligacions públiques no han d'interferir en els interessos privats», ha recordat. Aquest expert ha acabat demanant que el debat sigui «menys ideològic».
La perspectiva europea
Un cop explicat el marc general, la segona part del seminari s'ha centrat en Europa, que disposa d'una regulació estricta referent a empreses i drets humans, que, en termes generals, és força respectada. El problema és que no hi ha cap legislació sobre mecanismes de recuperació de l'impacte sobre els drets humans de les operacions extraterritorials de les multinacionals europees, cosa que implica que es continuïn cometent abusos d'aquestes en països en via de desenvolupament.
Així, Thomas Dodd, expert de Responsabilitat Social Corporativa de la Comissió Europea, que ha participat en el seminari amb una conferència enregistrada en vídeo, ha repassat algunes accions de la Comissió en aquest àmbit i ha reconegut les millores que han tingut lloc en els darrers anys. Respecte als Principis rectors de Ruggie, ha admès que «el marc de les Nacions Unides és el millor perquè s'ocupa d'un tema polèmic i el fa menys difícil». Sobre l'actuació de les empreses europees fora del territori de la UE, ha recordat que la competència és dels estats i no pas de la UE, però ha admès que hi ha «problemes per resoldre». També ha advocat per la participació dels diferents actors: «El diàleg entre les diferents parts implicades ha estat una constant en el nostre plantejament. I això cada vegada serà més important».
La ponència següent ha estat la de Mauricio Lazala, vicedirector del Business and Human Rights Resource Centre, una ONG ubicada a Londres que fa el seguiment de l'impacte en temes de drets humans de més de cinc mil empreses. Lazala ha reconegut que «en el camp de les empreses i els drets humans s'ha avançat molt en els darrers deu anys, tant internament en les empreses com en les societats en què operen. Fa deu anys a Europa hi havia molt poques empreses que adoptessin polítiques explícites en drets humans, mentre que ara n'hi ha moltes», ha afirmat. Lazala ha enumerat millores com que certes borses de valors hagin creat filtres en aquest sentit, la creació d'organismes públics que s'ocupin d'aquesta matèria, el nombre més elevat de publicacions acadèmiques o la feina feta des del Banc Mundial i la UE, entre altres aspectes. «Deu anys enrere, ONG com Intermón Oxfam, Amnistia Internacional, la Creu Roja o Greenpeace tan sols monitoraven els governs, mentre que ara també ho fan amb el sector privat». «En aquesta dècada s'ha donat una gran millora, però cap país europeu ni de la resta del món no té legislació que solucioni els impactes de la vulneració dels drets humans», ha alertat.
La intervenció següent ha estat de Juan de la Mota, president de la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial de les Nacions Unides, el qual ha recordat que «el Pacte Mundial té una perspectiva bàsicament empresarial». Ha admès que, a causa d'això, «el que no tingui un enfocament productiu no té sentit perquè no és sostenible. Les empreses no són ONG». Aquest expert ha enumerat els principis del Pacte (concentrats en quatre punts essencials, com normes laborals, medi ambient, anticorrupció i drets humans), als quals s'hi han adherit, de manera voluntària, quasi 9.000 entitats (la gran majoria empreses) de 135 països diferents. D'aquestes entitats, 1.276 són espanyoles (59% de les quals són pimes).
El darrer dels ponents ha estat José Luis Blasco, responsable de Responsabilitat Social Corporativa de la cooperativa suïssa KPMG Europe LLP, que ha admès que els drets humans en el sector empresarial és un tema «confús, difús» i ha reconegut que els Principis de Ruggie «poden ajudar que inversors estudiïn aquesta mena de qüestions». També ha admès la importància dels drets humans per al teixit empresarial: «La capa bàsica de l'economia de mercat és el compliment dels drets humans, el substrat necessari per a desenvolupar gran part dels negocis». Ha donat cinc recomanacions a l'hora de definir un sistema eficient d'implantació: analitzar els riscos, establir els compromisos, assignar responsabilitats, la formació i la correcció. «El problema de les polítiques de drets humans de les companyies és que formen part d'una capa que no es connecta amb els procediments de les operacions, els procediments de la mateixa companyia», ha criticat. Blasco ha conclòs la intervenció dient que «s'ha de buscar la motivació perquè les companyies apostin per aquesta mena de polítiques».
La segona part del seminari ha estat una taula rodona moderada pel sociòleg Salvador Giner que ha permès escoltar de nou aquests ponents, però també altres experts convidats. Així, Klaus M. Leisinger i Lucy Amis han coincidit a demanar als mitjans de comunicació que no es centrin tan sols en les males pràctiques de les empreses i en el fet que davant de realitats complexes no valen solucions fàcils com pot ser que davant de situacions problemàtiques les empreses abandonin els països (cosa que no tan sols no soluciona el problema, sinó que fins i tot pot empitjorar-lo).
Al seu torn, Àngel Pes (subdirector general de Responsabilitat Social Corporativa de «la Caixa») ha advertit que les responsabilitats de les empreses no han de fer diluir la principal, que és la dels estats, «que tenen responsabilitats que no es poden subcontractar». Acte seguit, Juan de la Mota ha recordat la importància que les empreses col·laborin amb els governs locals, mentre que Camil Ros (responsable de política sindical de la UGT de Catalunya) ha criticat la dificultat de seguiment que comporta la política de subcontractacions i ha demanat instruments i acords internacionals per a vigilar millor l'actuació de les empreses transnacionals.
D'altra banda, Carolina Gala (professora titular de Dret laboral de la UAB i experta en RSC) ha apostat per contraprestacions econòmiques per als ciutadans de països en via de desenvolupament perquè puguin deixar de treballar i es dediquin a estudiar, ha criticat que a l'Estat espanyol no es comprovi si realment són socialment responsables les empreses a les quals es concedeixen subvencions per aquest motiu i ha demanat poder traslladar els models de responsabilitat social a empreses mitjanes i no tan sols a les grans multinacionals.
Altres aportacions han estat la de Daniel Arenas (cap de recerca de l'Institut per la Investigació Social de l'Escola de Negocis - ESADE), que ha admès que els estudiants de les escoles de negocis no estan conscienciats pel que fa a l'RSC i que creuen que l'impacte dels drets humans ja és a les normatives governamentals, o la de Jaume Saura, president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, que ha recordat que els acords dels fòrums internacionals no parteixen d'idealistes, sinó d'experts i representants dels estats. «I, per tant, els estats són els primers responsables que els han de fer complir», ha dit.
Una altra intervenció ha estat la de Maria Prandi (responsable del programa sobre Empresa i Drets Humans de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB), que ha demanat que es «desaprengui» alguns aspectes que es donaven per apresos i ha celebrat que en els Principis de Ruggie «per primera vegada es parli de manera seriosa de la compensació de les víctimes». Al seu torn, Mercedes Pizarro (directora d'Estudis Econòmics de Foment del Treball espanyol) ha recordat que la responsabilitat empresarial ha de ser voluntària i que existeix la coresponsabilitat de les administracions i entitats públiques, mentre que Luigi Foffani (professor de Dret penal de la Universitat de Mòdena) ha admès que a Europa hi ha una tendència a la responsabilitat penal de les persones jurídiques. «El que és més destacable és l'aspecte preventiu dels delictes i la difusió de la cultura de la legalitat en les empreses europees», ha ressaltat.
En les reflexions finals, Tomàs Jiménez Araya, coordinador executiu del seminari, ha admès la complexitat del problema, que tot plegat són al començament d'un llarg procés, la importància d'un marc multilateral i d'una concertació entre els actors públics, privats i la societat civil. Les diferents ponències i aportacions d'aquest seminari prendran forma a mitjà termini amb un llibre que editarà la UOC.
Lucy Amis, investigadora de l'Institute for Human Rights and Business de Londres, s'ha referit als Principis de Ruggie («els quals animen les empreses a complir-los, però no hi estan obligades») i ha destacat que vint-i-vuit països ja els han adoptat com a propis. Amis també s'ha referit al grup de treball que a partir de setembre formaran cinc experts independents que els tres anys vinents promouran i difondran els Principis rectors i visitaran diferents països on tindran en compte, sobretot, els temes referents a la perspectiva de gènere i el treball infantil. «Actualment es dóna una convergència unànime entorn d'aquests principis», ha explicat Amis, que s'ha declarat optimista. «Hi ha oportunitats i moltes possibilitats per a millorar les coses», ha dit, tot i reconèixer que les enquestes a empreses mostren que tan sols una quarta part d'aquestes coneixen el nou marc normatiu de les Nacions Unides. Segons aquesta experta, cal centrar els esforços en un lideratge tant en el camp governamental, en què hi ha moltes incoherències, com en les empreses, de les quals ha criticat actuacions com les de France Telecom o Vodafone quan van tancar les seves xarxes de comunicació durant les revoltes en països àrabs.
D'altra banda, Klaus M. Leisinger, president i director executiu de la Fundació pel Desenvolupament Sostenible - Novartis, ha criticat que en el món empresarial molta gent encara no vegi aquest debat com a propi. «Les empreses han de conèixer totes les dimensions del problema», ha apuntat. Leisinger ha recomanat a les empreses que «formin part del debat i aportin els seus arguments». «Els gestors de les empreses no són monstres, sinó persones, però creuen que les obligacions públiques no han d'interferir en els interessos privats», ha recordat. Aquest expert ha acabat demanant que el debat sigui «menys ideològic».
La perspectiva europea
Un cop explicat el marc general, la segona part del seminari s'ha centrat en Europa, que disposa d'una regulació estricta referent a empreses i drets humans, que, en termes generals, és força respectada. El problema és que no hi ha cap legislació sobre mecanismes de recuperació de l'impacte sobre els drets humans de les operacions extraterritorials de les multinacionals europees, cosa que implica que es continuïn cometent abusos d'aquestes en països en via de desenvolupament.
Així, Thomas Dodd, expert de Responsabilitat Social Corporativa de la Comissió Europea, que ha participat en el seminari amb una conferència enregistrada en vídeo, ha repassat algunes accions de la Comissió en aquest àmbit i ha reconegut les millores que han tingut lloc en els darrers anys. Respecte als Principis rectors de Ruggie, ha admès que «el marc de les Nacions Unides és el millor perquè s'ocupa d'un tema polèmic i el fa menys difícil». Sobre l'actuació de les empreses europees fora del territori de la UE, ha recordat que la competència és dels estats i no pas de la UE, però ha admès que hi ha «problemes per resoldre». També ha advocat per la participació dels diferents actors: «El diàleg entre les diferents parts implicades ha estat una constant en el nostre plantejament. I això cada vegada serà més important».
La ponència següent ha estat la de Mauricio Lazala, vicedirector del Business and Human Rights Resource Centre, una ONG ubicada a Londres que fa el seguiment de l'impacte en temes de drets humans de més de cinc mil empreses. Lazala ha reconegut que «en el camp de les empreses i els drets humans s'ha avançat molt en els darrers deu anys, tant internament en les empreses com en les societats en què operen. Fa deu anys a Europa hi havia molt poques empreses que adoptessin polítiques explícites en drets humans, mentre que ara n'hi ha moltes», ha afirmat. Lazala ha enumerat millores com que certes borses de valors hagin creat filtres en aquest sentit, la creació d'organismes públics que s'ocupin d'aquesta matèria, el nombre més elevat de publicacions acadèmiques o la feina feta des del Banc Mundial i la UE, entre altres aspectes. «Deu anys enrere, ONG com Intermón Oxfam, Amnistia Internacional, la Creu Roja o Greenpeace tan sols monitoraven els governs, mentre que ara també ho fan amb el sector privat». «En aquesta dècada s'ha donat una gran millora, però cap país europeu ni de la resta del món no té legislació que solucioni els impactes de la vulneració dels drets humans», ha alertat.
La intervenció següent ha estat de Juan de la Mota, president de la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial de les Nacions Unides, el qual ha recordat que «el Pacte Mundial té una perspectiva bàsicament empresarial». Ha admès que, a causa d'això, «el que no tingui un enfocament productiu no té sentit perquè no és sostenible. Les empreses no són ONG». Aquest expert ha enumerat els principis del Pacte (concentrats en quatre punts essencials, com normes laborals, medi ambient, anticorrupció i drets humans), als quals s'hi han adherit, de manera voluntària, quasi 9.000 entitats (la gran majoria empreses) de 135 països diferents. D'aquestes entitats, 1.276 són espanyoles (59% de les quals són pimes).
El darrer dels ponents ha estat José Luis Blasco, responsable de Responsabilitat Social Corporativa de la cooperativa suïssa KPMG Europe LLP, que ha admès que els drets humans en el sector empresarial és un tema «confús, difús» i ha reconegut que els Principis de Ruggie «poden ajudar que inversors estudiïn aquesta mena de qüestions». També ha admès la importància dels drets humans per al teixit empresarial: «La capa bàsica de l'economia de mercat és el compliment dels drets humans, el substrat necessari per a desenvolupar gran part dels negocis». Ha donat cinc recomanacions a l'hora de definir un sistema eficient d'implantació: analitzar els riscos, establir els compromisos, assignar responsabilitats, la formació i la correcció. «El problema de les polítiques de drets humans de les companyies és que formen part d'una capa que no es connecta amb els procediments de les operacions, els procediments de la mateixa companyia», ha criticat. Blasco ha conclòs la intervenció dient que «s'ha de buscar la motivació perquè les companyies apostin per aquesta mena de polítiques».
Nombroses intervencions
La segona part del seminari ha estat una taula rodona moderada pel sociòleg Salvador Giner que ha permès escoltar de nou aquests ponents, però també altres experts convidats. Així, Klaus M. Leisinger i Lucy Amis han coincidit a demanar als mitjans de comunicació que no es centrin tan sols en les males pràctiques de les empreses i en el fet que davant de realitats complexes no valen solucions fàcils com pot ser que davant de situacions problemàtiques les empreses abandonin els països (cosa que no tan sols no soluciona el problema, sinó que fins i tot pot empitjorar-lo).
Al seu torn, Àngel Pes (subdirector general de Responsabilitat Social Corporativa de «la Caixa») ha advertit que les responsabilitats de les empreses no han de fer diluir la principal, que és la dels estats, «que tenen responsabilitats que no es poden subcontractar». Acte seguit, Juan de la Mota ha recordat la importància que les empreses col·laborin amb els governs locals, mentre que Camil Ros (responsable de política sindical de la UGT de Catalunya) ha criticat la dificultat de seguiment que comporta la política de subcontractacions i ha demanat instruments i acords internacionals per a vigilar millor l'actuació de les empreses transnacionals.
D'altra banda, Carolina Gala (professora titular de Dret laboral de la UAB i experta en RSC) ha apostat per contraprestacions econòmiques per als ciutadans de països en via de desenvolupament perquè puguin deixar de treballar i es dediquin a estudiar, ha criticat que a l'Estat espanyol no es comprovi si realment són socialment responsables les empreses a les quals es concedeixen subvencions per aquest motiu i ha demanat poder traslladar els models de responsabilitat social a empreses mitjanes i no tan sols a les grans multinacionals.
Altres aportacions han estat la de Daniel Arenas (cap de recerca de l'Institut per la Investigació Social de l'Escola de Negocis - ESADE), que ha admès que els estudiants de les escoles de negocis no estan conscienciats pel que fa a l'RSC i que creuen que l'impacte dels drets humans ja és a les normatives governamentals, o la de Jaume Saura, president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, que ha recordat que els acords dels fòrums internacionals no parteixen d'idealistes, sinó d'experts i representants dels estats. «I, per tant, els estats són els primers responsables que els han de fer complir», ha dit.
Una altra intervenció ha estat la de Maria Prandi (responsable del programa sobre Empresa i Drets Humans de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB), que ha demanat que es «desaprengui» alguns aspectes que es donaven per apresos i ha celebrat que en els Principis de Ruggie «per primera vegada es parli de manera seriosa de la compensació de les víctimes». Al seu torn, Mercedes Pizarro (directora d'Estudis Econòmics de Foment del Treball espanyol) ha recordat que la responsabilitat empresarial ha de ser voluntària i que existeix la coresponsabilitat de les administracions i entitats públiques, mentre que Luigi Foffani (professor de Dret penal de la Universitat de Mòdena) ha admès que a Europa hi ha una tendència a la responsabilitat penal de les persones jurídiques. «El que és més destacable és l'aspecte preventiu dels delictes i la difusió de la cultura de la legalitat en les empreses europees», ha ressaltat.
En les reflexions finals, Tomàs Jiménez Araya, coordinador executiu del seminari, ha admès la complexitat del problema, que tot plegat són al començament d'un llarg procés, la importància d'un marc multilateral i d'una concertació entre els actors públics, privats i la societat civil. Les diferents ponències i aportacions d'aquest seminari prendran forma a mitjà termini amb un llibre que editarà la UOC.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada