8.10.08

Mals camins per a sortir de la crisi

Malament sortirem de la crisi si no tenim capacitat de gestionar-la amb una mínima dignitat i amb capacitat de pensar el futur. Vegem aquestes dues notíes:

Els executius que han enfonsat la banca reben 364 milions

Els 12 banquers que van presidir l'enfonsament de Wall Street s'han embutxacat 500 milions de dòlars (364 milions d'euros) en les indemnitzacions. Aquesta és una estimació del que han cobrat aquests alts executius a l'abandonar el seu lloc, incloent-hi el que han percebut en diners en efectiu, stock options i altres retribucions. Així, Stanley O'Neal, que es va convertir en una de les primeres víctimes de la crisi de les hipoteques subprime al deixar la direcció de Merrill Lynch el 28 d'octubre del 2007, va rebre 117 milions d'euros com a gratificació de comiat, després que l'entitat admetés depreciacions d'actius per valor de 5.839 milions d'euros. Una altra baixa prematura de la crisi, Charles Prince, president de Citigroup, va cobrar 76,6 milions, tot i que la seva sortida es va produir quan el banc va anunciar depreciacions d'actius per 8.029 milions de dòlars.
Per bé que també hem de aportar una altra notícia que és gairebé una reacció: "No acceptem que dirigents que han fracassat o l'empresa dels quals ha fracassat puguin rebre una indemnització per la seva sortida". Aquestes són les paraules de la presidenta de la patronal francesa, Laurence Parisot. I és que la patronal francesa Medef va presentar ahir un codi de conducta que "recomana" el final dels anomenats paracaigudes daurats, és a dir, les indemnitzacions milionàries "abusives" que reben els directius quan cessen en el seu lloc fins i tot en el cas que la seva gestió hagi estat un fracàs.

Per altra banda, una altra notícia: Unilever tanca la fàbrica de gelats de BCN

La multinacional angloholandesa Unilever tancarà l'emblemàtica fàbrica de gelats que té a Barcelona i aturarà totes les activitats productives a Catalunya. Les raons esgrimides és la impossibilitat que aquest centre fabril augmenti el nivell de producció al mateix ritme que algunes altres fàbriques del grup. Actualment, el 65% dels gelats que Frigo comercialitza a Espanya es fabriquen a l'estranger i es distribueixen a través d'instal.lacions logístiques frigorífiques com les que ocupa a la localitat vallesana de Palau-solità i Plegamans.

"Ha sigut una decisió molt difícil que s'ha pres després d'investigar a fons totes les alternatives. La companyia es compromet a buscar totes les solucions possibles per als seus treballadors i donar-los tot el suport necessari durant aquest període d'incertesa", va assenyalar José Antonio Jadraque, director de la factoria en un comunicat oficial d'Unilever. La direcció de la firma es va comprometre a gestionar "el procés d'una manera responsable", cosa que, segons fonts sindicals, suposa plantejar el tancament de la fàbrica de Frigo no sols mitjançant acomiadaments, sinó també a través de baixes incentivades i jubilacions anticipades.
Al marge de si el tancament es farà, tal com anuncien, d'una forma socialment responsable, cal tenir en compte també la conseqüència ambiental de transportar des d'un altre país un producte refrigerat que es fabricava aquí, amb el cost ambiental del transport i la refrigeració itinerant.

Sens dubte són dues notícies que no mostren cap exemplaritat i que ens indiquen el camí de les males solucions, per insostenibles, davant de la crisi.

0 comentaris: