7.10.08

Quan tot s'ensorra

Continua anant de baixa la sostenibilitat, s'enfonsen les finances, no aixeca el cap la política... Què més es pot ensorrar? Potser així ja acabarem de fer net...

Hi ha dos grans nuclis de negoci apareguts en els darrers 10 i 20 anys que (sense proves concloents) fan tota la impressió d'estar massa dominats per grans interessos econòmics i fonamentats en mitges veritats. Però, a diferència de molts altres negocis que poden tenir aquesta mateixa fonamentació, en aquest cas són negocis d'una gran magnitud i tenen per característica comuna afectar la vida de milions de persones i afectar la salut de la població. Ens referim a la SIDA i als transgènics.

En tots dos casos, a més, es fonamenten en recerques i patents d'alta complexitat, davant les quals els poders públics no han mostrat cap capacitat crítica i s'han limitat a gestionar (deixem de banda els possibles interessos) sense qüestionar els dubtes que bona part de la comunitat científica (silenciada) ha posat en evidència.

- Sobre el tema de la sida ja vam fer ahir un escrit amb motiu de la concessió del Premi Nobel al descobridor del virus: El Nobel de medicina distingeix els descobridors del virus de la sida, una malaltia poc clara i amb molts interessos en joc. Un virus que deu ser l'únic de la història que s'ha reconegut com a tal sense haver-lo encara pogut aïllar.

- Pel que fa als transgènics, avui surt la notícia segons la qual el prícep de Gal·les els dóna la culpa dels suïcidis a l'Índia (veure notícia a la Vanguardia). El príncep de Gal·les es va referir al "nombre horrible de suïcidis de petits agricultors a l'Índia deguts parcialment al fracàs de les varietats de collites transgèniques". Val a dir que el príncep és un fervent partidari de l'anomenada agricultura orgànica o biològica, i responsabilitza els cultius transgènics del desastre mambiental que, segons ell, s'albira ja en l'horitzó.

No pretenem acusar ningú i no disposem de cap prova. Però s'intueix que avui és possible fer grans negocis que afecten de manera greu les persones a partir de models poc rigorosos. El problema és que el corrent dominant i el control dels mitjans de comunicació no permeten ni que es pugui plantejar la més mínima ombra del dubte ni un debat obert sense condicionants. Avui, qui està contra els transgènics o té dubtes sobre l'existència de la sida és observat pel seu entorn social com si no acceptés que l'home ha anat a la Lluna. Tot un triomf del pensament únic i la manca de pensament crític causada pels mass media.

Estem davant la crisi econòmica més important dels darrers 75 anys i tot el que hem d'esperar és que el patiment que molta gent tindrà serveixi per a alguna cosa. Bàsicament per a fer net i construir un model econòmic basat en el lliure mercat però amb una responsabilitat social més generalitzada. Amb la introducció d'unes dosis ètiques en les relacions comercials i amb l'exercici d'un control públic i una legislació en aquelles matèries en què l'interès comú ho demana.

Ho demana l'interès comú i també les pròpies ineficiències de l'economia o la incapacitat del sector privat per comportar-se de manera adequada a les expectatives que la població i els diversos partprenents o grups d'interès tenen. Esperem que d'aquesta crisi en sortim reforçats i que hagi estat la més greu de tot el que queda de segle XXI.

0 comentaris: