Som en temps de dificultats i, com passa sempre, aquesta crisi afectarà en gran mesura les persones més vulnerables. De fet, els causants de tots els mals que ens assoten estan sortint de les empreses amb les butxaques ben plenes! (vegeu l'escrit Almenys, mostreu una certa humilitat!)
En aquests darrers anys hem anat referint-nos sovint al canvi de paradigma que suposava la substitució dels pobres pels exclosos. Si dècades enrere a la nostra societat hi havia pobres, ara tenim exclosos. En el primer cas, es tractava de persones sense recursos i que podien sortir de la pobresa per mitjà dels diners. En aquest sentit, era una realitat més senzilla i on acabar amb la pobresa depenia de la transferència econòmica.
Actualment ja no tenim aquest problema sinó un de més complex, l'exclusió, el qual implica que una persona de la posició que sigui pot caure en un moment determinat en un punt d'exclusió social perquè s'han encadenat un seguit de fets com perdre la feina, caure en l'alcoholisme, abandó de la família, etc. Davant d'aquesta major complexitat no n'hi ha prou amb transferències econòmiques sinó que cal disposar d'altres xarxes socials, d'acompanyament, d'abordar dificultats complexes, etc. Per això, el paper de les entitats socials era molt necessari, no com a caritatives sinó com a agents socials que tenen capacitat per abordar amb agilitat i immediatesa aquestes realitats socials.
Avui, a les portes del que segurament serà una crisi econòmica de gran abast, podem tornar a recuperar la centralitat del concepte de pobresa. De gent normal, sense cap altre problema que la manca de recursos per a subsistir. I amb la dificultat que els poders públics tenen retallades pressupostàries importants (Acció Social congelarà les ajudes a entitats socials el 2009) i que el sector social està patint la triple retallada dels poders públics, de les empreses i de la ciutadania (Les organitzacions benèfiques dels EUA pateixen un important descens de les donacions).
Pot semblar normal que la retallada arribi a tothom: ens hem d'estrènyer el cinturó! Però no és gens raonable que en moments de crisi les organitzacions socials se'n vegin afectades fins a tal punt que hagin de deixar de fer alguns programes o que la pròpia continuïtat estigui en risc.
Pot semblar un acte de responsabilitat que les ONL focalitzin les accions que ara per ara són prioritàries i que ajornin aquelles accions que tenen un caràcter més complementari, però la retallada no hauria d'afectar les polítiques socials en un moment en què la demanda augmenta.
Molts pressupostos socials d'empreses privades i obres socials experimentaran descensos del 30% com a mínim. I el sector públic parla de mantenir, fet que implica rebaixar perquè els sous sí que s'apugen i les despeses pressionen. Les administracions públiques, en virtut de la seva posició en la societat i en l'economia, han de servir per a fer polítiques anticícliques i per a promoure polítiques socials quan més calen. Si la seva situació econòmica és bona disposem d'un bon punt de partida per a poder endeutar-nos com a país, sabent que fent-ho en la dosi adequada, ens permetrà no deixar perdre en els propers mesos molts actius socials i humans molt preuats i potser difícils de reconstruir en en futur.
Per a més inri, l'actual crisi també posa en una situació pitjor els milions de pobres dels països en desenvolupament. L'actual campanya feta per ONGs prova d'explicar que la crisi financera i alimentària té el seu origen en el fracàs de l'actual model de desenvolupament. Darrere d'aquesta mala gestió alimentària hi ha, en part, la pujada del preu dels aliments, que va registrar una mitjana d'un 52% entre el 2007 i el 2008, en un període en què el preu de l'arròs, per exemple, va tenir un augment d'un 200%. Les ONG recomanen que es vegi aquesta crisi com una oportunitat per examinar la situació alimentària mundial i establir un full de ruta que inclogui les dimensió social, política, ambiental i nutricional de l'alimentació (vegeu notícia al Periódico: Més de 900 milions de persones passen fam en un món amb aliments per al doble dels seus habitants). Precisament demà dijous se celebra el Dia de l'Alimentació.
Aquest escrit s'inscriu en la campanya Blog Action Day 2008, a la qual Responsabilitat Global s'hi afegeix. Bloggers contra la pobresa!
Cerca altres escrits sobre pobresa a Responsabilitat Global.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada