El temps de la responsabilitat social al sector públic

Dues matèries rellevants en l'RSA (la responsabilitat social de l'Administració Pública) són sens dubte el pagament en temps correcte i el lapse de temps per a crear empreses. Curiosament totes dues relacionades amb el pas del temps: la lentitud com a irresponsabilitat, la lentitud com a destrucció de valor.

En temps de dificultats econòmiques encara pren més importància ja que moltes empreses, i especialment les més modestes, es veuen molt afectades per la morositat i per l'endarreriment en els pagaments.

Ara, afirmen, el segon aspecte deixara de formar part de l'RS i passarà a ser norma, és a dir una pràctica regulada per la llei, cosa de la qual ens alegrem perquè les coses mal fetes i que poden causar un mal important no es poden deixar en mans de la voluntarietat de l'RS sinó que s'han de regular per tal de millorar els drets dels grups d'interès.

Les administracions derogaran 7.000 traves per obrir empreses
• La llei de lliure establiment suprimirà l'actual autorització prèvia per a negocis de serveis
• Estat, autonomies i ajuntaments només podran exigir requisits justificats per l'interès general

No sembla lògic que obrir una empresa de lampisteria trigui 15 dies en un municipi i 240 dies en un altre, ni que costi 100 euros obtenir els permisos en una localitat i 2.700 en una altra. Tampoc ho és que obtenir una llicència per obrir una autoescola serveixi únicament per a una província.

No sembla que tingui gaire sentit que a una autoescola se li exigeixi una aula de 20 metres quadrats per impartir classes teòriques per al carnet de conduir turismes i que aquesta mateixa aula hagi de tenir 30 metres si és per al carnet de camions. I no és comprensible que alguns col.legis professionals exigeixin un certificat de bona conducta als titulats per ser-hi inscrits.

Són tan sols exemples de requisits injustificats, alguns sense sentit, que s'han de complir en l'actualitat per poder exercir un negoci de prestació de serveis. Es calculen que són 7.000 els que han de desaparèixer. El Consell de Ministres va estudiar ahir l'avantprojecte de llei de transposició de la Directiva Europea de Serveis, que a Espanya ha estat batejada com a "llei sobre el lliure accés i exercici de les activitats de serveis", perquè incideix a facilitar els tràmits per accedir a un servei o exercir un negoci. "Es tracta d'una de les lleis més importants de la legislatura", va dir el vicepresident Pedro Solbes, ja que suposa una autèntica "revolució mental" per fer més competitiu el principal sector de l'economia.

FI DE L'AUTORITZACIÓ PRÈVIA
L'avantprojecte de llei vol garantir, d'ara endavant, la lliure prestació i accés a serveis a Espanya. Com a principi general, l'exercici d'una activitat de serveis no estarà subjecte a autorització prèvia, sinó a un control a posteriori, de manera que es pretén reduir els tràmits, el temps i el cost d'iniciar un negoci. Un exemple: per obrir una perruqueria, no caldrà esperar que un funcionari certifiqui que l'aire condicionat està instal·lat; n'hi haurà prou de notificar-ne l'obertura, però més tard es podrà rebre una inspecció.

En tot cas, només es podran exigir requisits quan estiguin degudament justificats per raons d'interès general i si són proporcionats i no discriminatoris per raó de nacionalitat o domicili social. Juntament amb la supressió de l'autorització prèvia, la segona arma de la llei és la finestreta única, per aconseguir simplificar els tràmits.

La llei es tramitarà al llarg del 2009 i ha d'estar en vigor abans del 31 de desembre. Obligarà totes les normes d'Estat, autonomies i ajuntaments i per això ha estat batejada com a llei paraigua.

En paral·lel, s'haurà de corregir tota la normativa vigent fins ara. Això serà molt més complex i polèmic. Dels 7.000 procediments o normes que hauran de ser revisats o derogats, en l'àmbit de l'Estat, s'han identificat 80 lleis i 370 reials decrets. La reforma de la majoria d'aquests s'incorporarà en una segona llei, batejada com a llei òmnibus que es tramitarà, en paral.lel, el 2009. Altres aspectes --comerç interior i col.legis professionals-- es regularan a part.

Font: el Periódico [ca] [es]

Aquest principi general segons el qual l'exercici d'una activitat de serveis no estarà subjecte a autorització prèvia, sinó a un control a posteriori, ens fa venir al cap en quants altres àmbits es podria aplicar per a guanyar més efectivitat. Per exemple, moltes entitats sense ànim de lucre que presten serveis d'alt valor a la societat pels quals reben algun suport públic en forma de subvenció, no poden rebre els diners fins que aquests no han estat realment gastats i justificats.

Aquesta norma es basa en una gran desconfiança -que no té gaire sentit perquè moltes entitats tenen una trajectòria d'anys i una relació constant amb l'administració- i provoca grans problemes a les ONL ja que han de gastar diners al llarg de tot un any natural avançant-los per tal que a final d'any puguin justificar-los i rebre la subvenció. En aquells casos en què hi ha una continuïtat any rere any, es podria aplicar el mateix criteri, disminuint costos de finançament i preocupacions, i aplicar les mesures de fiscalització al final. Per un cas entre cent en què pugui haver situacions mal gestionades no es pot causar mal a la resta.